La Crida per Sabadell, quarta formació més votada el 24 de maig i que tindrà quatre regidors en el nou consistori, ha fet dissabte un pas cap al govern local.
L’assemblea ha aprovat entrar al govern local a partir del 13 de juny si es compleixen els requisits posats sobre la taula per la comissió negociadora. Segons ha assenyalat el que serà portaveu de la Crida, Maties Serracant, la decisió ha estat majoritària però queda a expenses d’una nova assemblea, dijous 11 de juny, on es prendrà un posicionament definitiu.
La Crida per Sabadell aprovarà entrar al govern (aposten per un govern d’esquerres) si es compleixen els seus requisits i línies estratègiques, que volen per capgirar bona part de la política duta a terme pels governs anteriors a la ciutat. A més, la formació, que suma l’Entesa i la CUP entre altres, es mostra especialment interessada en les polítiques econòmiques, socials i de participació del consistori, com assenyalen els seus documents. No obstant, durant l’assemblea de dissabte s’han acabat de perfilar els requisits de la Crida, així mateix també si posaven alguna condició a la resta d’hipotètics companys de govern (podrien ser Unitat pel Canvi, Esquerra Republicana i no es descarta a Guanyem Sabadell – Sí se puede).
El que estem debatent és el programa i el codi ètic. I volen que entrin dins de la nova forma de govern”, ha assenyalat Serracant. “Dijous refrendarem o rebutjarem l’acord que es negociï amb la nostra comissió negociadora”, ha afegit. “El mandat d’avui és que volem anar cap al govern però dijous ho acabarem de decidir”, finalitza.
Per la seva part, la regidora electa Glòria Rubio, ha defensat l’aposta per un govern d’esquerres perquè “la nostra estratègia és contrària als interessos de CiU. Ara estem prioritzant les negociacions amb les forces d’esquerra perquè és on compartim més punts de vista”, va assenyalar. Representants de la federació nacionalista s’han queixat aquest divendres que tant la Crida com Unitat pel Canvi els han vetat, fent impossible un govern ampli.
Investidura
En quant a la investidura, Serracant i Rubio han assegurat que s’està parlant amb totes les formacions favorables a un canvi a l’alcaldia (Unitat pel Canvi, ERC, Crida, CiU i Guanyem Sabadell) però que no hi ha novetats substancials. “Trobarem, segur, un mínim comú denominador per arribar a un alcalde dissabte”, ha finalitzat Serracant.
La sisena assemblea de la Crida s’ha dut a terme a la Granja del Pas del Parc Central del Vallès amb l’assistència, segons fonts de la formació, de més de 150 persones.
Foto portada: Glòria Rubio i Maties Serracant, atenent els mitjans de comunicació. Autor: J.d.A.
Quina miopia política. Sabadell patirà molt aquesta legislatura, el PSC estarà tant content si es forma un govern ERC,Crida, UXC I los transfugas de Guanyem. Josep Ayuso ho celebrarà.
No arribaran a la meitat de la legislatura, sencers.
Qui continuarà seran els transfugas de Guanyem, els quals hauran anant fent el cami cap el trencament per sumar-s’hi a PSC, CIU i ciutadans.
Que la Crida i UxC tingui poca vista i menys encara visió política del que ha estat i encara són les formes de certs grups de Sabadell, m’ho esperava, però que ERC els hi faci el joc no m’ho podia esperar.
CIU no entrarà ara, però no dubtin CIU entrarà més endavant i altres sortiran. Hi ha una dita catalana molt clara i directa que expressa el que està passant, pensin una mica senyors d’ERC i la trobaran.
Molt be que la Crida no es deixi arrossegar per compromisos amb la dreta catalana. El “comú denominador” amb Unitat pel Canvi és enorme. Sabadell pot fer història amb l’exercici de generositat de les dues candidatures, sumant molt més vot a uns districtes (Unitat: 3, 4, 6, 7) i més vot a uns altres (Crida, 1, 2, 5) ho peten des de l’esquerra transformadora.
La pilota al terrat d’ERC, que ha de demostrar si la E és certa. Si tant estimen Sabadell, és a dir, tota la seva gent, ara en tenen l’oportunitat, i sense xantatges que la ciutadania que pateix retallades i corrupció no entendria.
Dos hombres cojos apoyándose mutuamente no forman un hombre entero (físicamente hablando). Lo mismo podemos decir de tres o cuatro hombres cojos apoyándose mutuamente. A la que uno de los cojos flaquea, cede o cae, se desmorona el tinglado. No dudo en principio de la firmeza de La Entesa, dudo del batiburrillo de gente de aluvión de UxC y dudo de la honestidad de Ganemos si se puede. No olvides Serracant que quien se junta con cojos, al año cojea.
A veure, Gran Torino i Toni Ferrer, m’he quedat bocabadat pel vostre nivell d’ilustració i domini del vocabulari popular i després d’una nit en blanc us demano que em dieu quina dita es la bona…
“Paraula de català, tant es avui com demà. Ai! Senyor senyor! Tanta roba bruta i tant poc sabó. i tan neta que la vol el senyor rector. Qui dia passa any empeny. Amb bona mar tothom és mariner. Cop al cap, mort o curat. Si te l’encerten, te l’endinyen. Una polla xica, pica, camacurta i bequerica va tenir set polls xics, pics, camacurta i bequerics; si la polla no hagués sigut xica, pica, camacurta i bequerica els set polls no haguessin sigut xics, pics, camacurta i bequerics. Qui tot s’ho menja, tot s’ho caga.”
No, no, això ha d’anar de bitxos….
“El temps fa com la mula, no recula. A l’ase i al mul, la càrrega al cul. La vista de l’amo engreixa el cavall. Gat amb guants, no mata rates. Llops amb llops, no es mosseguen. Guineu que dorm, no menja gallina. On hi ha galls, gallines no canten. El peix per qui se’l mereix i l’espina pel gat. Qui li posarà el cascavell al gat? Quan el tall és en el plat, qui coneix si és llebre o gat? Per les velles, caldo d’estrelles; pels hereus, caldo de peus; pels fadrins, caldo d’escorpins; pels casats, caldo de gats; per les joves, caldo de polles.”
Em rendeixo….!
Juan Ribas baja los humos hombre, que queda mucho camino por delante y esta ciudad ha sido y es una sorpresa permanente. A mi se me ocurre una dita que no se si es correcta. No diguis al plat fins que estigui tot ben lligat y al sac. O una cosa parecida.