Una de les novetats del Govern Aragonès, que aquest dimarts ha completat el primer any del mandat, va ser la creació de la conselleria de Feminismes i Igualtat. En el partit del president (ERC), aquest departament està liderat per dues dones i una d’elles, la vicesecretària, Raquel Sans (ERC), ha visitat Sabadell just després d’arribar a un acord pel català a l’escola. El motiu de la trobada amb els republicans de Sabadell respon a les dinàmiques del partit: volen pensar les polítiques municipals de manera transversal i amb diferents punts de vista. Aquesta sessió ha posat l’accent sobre les mesures feministes i per això ha comptat amb la seva presència.

Raquel Sans (Valls, 1980) és una dona que predica amb l’exemple de la seva companya Carme Forcadell i tenyeix de lila diferents esferes de la societat: va ser pionera en conquerir un espai mediàtic molt masculinitzat (les retransmissions en directe) i ara també capitaneja juntament amb una altra dona un dels departaments d’Esquerra Republicana i és diputada al Parlament. En aquesta entrevista, Sans explica com ha viscut aquesta trajectòria des de l’òptica republicana.

Mare, periodista i diputada. En quin d’aquests tres àmbits (personal, mediàtic i polític) s’ha topat amb més actituds masclistes?
Jo em defineixo com a mare, com a periodista -perquè és la meva vocació, la meva passió i al que m’he dedicat professionalment al llarg de la meva vida- i ara circumstancialment em dedico a la política. Respecte a les actituds masclistes: són a tot arreu. Les actituds masclistes formen part de la societat on vivim. Vivim en una societat patriarcal on el masclisme ho impregna absolutament tot i, per tant, com a dona et trobes el masclisme a tot arreu.

Lògicament, també en l’àmbit polític. La política és un espai de presa de decisions, de poder i és un espai que s’ha construït amb una lògica molt masculina. De fet, la creació dels partits polítics és una creació exclusivament masculina. Per tant, hem de fer un procés de transformació.

En l’àmbit mediàtic només cal engegar la televisió i veure a quins estereotips han de respondre les presentadores i a quins estereotips responen els presentadors. Aquest biaix en la imatge que s’ha de projectar, aquesta pressió estètica a què estem sotmeses les dones, encara és ben vigent. O analitzar qui fa les tertúlies i les anàlisis polítiques per veure que la realitat ens l’expliquen encara amb una mirada molt masculina.

Vostè és la vicesecretària general de Feminismes a Esquerra Republicana i justament avui es compleix un any de la creació d’aquesta conselleria al govern. Què ha canviat des d’aleshores?
La creació d’aquesta conselleria és una de les principals apostes d’Esquerra Republicana al govern de la Generalitat. El que ha fet aquesta conselleria, entre altres qüestions, és posar qüestions sobre la taula que fins ara no tenien un tractament polític.

Parlar de la regla era una cosa que formava part de la intimitat de les dones i que s’havia de gestionar en l’espai més domèstic o més íntim. No es feien polítiques públiques d’això. Ara es posa sobre la taula perquè és un tema que afecta el 52 per cent de la població, que a les dones ens afecta cada mes i que té un impacte en les nostres vides. Per tant, és un tema que requereix polítiques públiques per fer-hi front.

Aquest és un exemple, però te’n podria posar un altre: la pressió estètica. T’ho deia abans en l’àmbit mediàtic, però en qualsevol àmbit de les nostres vides, les dones estem sotmeses a una pressió estètica que té una afectació molt greu. L’altre dia llegia una enquesta sobre els joves adolescents a Barcelona i et deia que el 56 per cent de les noies de Barcelona no estan satisfetes amb el seu cos; això deriva en posteriors problemes alimentaris, de salut mental… Per tant, situar aquests temes en l’espai polític i en l’espai públic és el primer pas. I això és el que està fent aquesta conselleria entre moltes altres feines.

Ara comentava una de les fites aconseguides per l’actual govern: el reconeixement de les regles doloroses i l’habilitació de la consegüent baixa laboral, que anirà a càrrec de la Seguretat Social. Li sorprèn que hi hagi hagut crítiques al respecte?
No em sorprèn; forma part d’aquesta societat patriarcal i masclista que ens diu que les dones hem de tractar ‘els temes de dones’ en l’espai privat. En la intimitat. I que la política és per parlar de ‘coses importants’.

Esquerra Republicana ha vingut a canviar això: hem vingut a dir que les polítiques feministes estan al centre, que les polítiques que milloren la vida del 52 per cent de la població s’han de tractar en els espais públics i s’hi han de destinar recursos.

No només les regles eh, que potser és la part més anecdòtica o més visible. Per exemple, s’ha detectat que hi ha moltes més dones que moren d’atacs de cor perquè no són capaces de diagnosticar o de percebre que estan patint un atac de cor. Per què? Perquè la medicina, la simptomatologia, sempre se’ns ha explicat des d’una mirada masculina. Imagina’t si aquestes qüestions poden arribar a tenir impacte!

Hi ha alguna cosa que es podria estar fent i no s’està fent?
Un dels reptes que també tenim és tot el que té a veure amb els usos del temps. Hem d’entendre que les persones hem de tenir temps per viure; i aquí fixa’t que no parlo només de les dones, parlo de les persones. És a dir, cal una nova manera de relacionar-nos amb el temps. Cal repensar moltes de les dinàmiques establertes que fan que no tinguem temps per viure.

També és la cap de campanya electoral d’ERC Tarragona. Creu que la política municipal té més responsabilitat que l’autonòmica o l’estatal a l’hora de garantir una societat més feminista?
Jo crec que totes les polítiques són complementàries i que la política municipal hi té un paper fonamental. Necessitem política municipal, que és la de carrer, la que et trobes al veí o a la veïna, que respongui a les necessitats de la ciutadania. I en aquest cas, parlo per ERC Sabadell, tenim un cap de llista que respon a aquesta societat diversa i plural. Necessitem poder parlar un mateix llenguatge. Moltes vegades hem fet la política des d’una altra lògica que no responia les necessitats de la gent. Penso que des de la política municipal es pot transformar la societat i es pot fer molta, molta, molta feina.

Ara es reunirà amb simpatitzants del seu partit (ERC) a Sabadell, a l’Estruch. Quina és la finalitat d’aquesta trobada?
La idea és treballar i construir de manera conjunta les polítiques que han d’afectar en aquest cas la vida de les persones de Sabadell. Esquerra té moltes militants i amigues que fan una feina de formiga, que fan la feina de base i la idea és continuar compartint amb elles no només la política d’abans, que és ‘ve el polític de Barcelona’, sinó també escoltar les necessitats i realitats de les militants i amigues de Sabadell per construir una política municipal juntes.

L’any 2018 va fer el salt a la política, però abans havia treballat en mitjans locals i nacionals. Què la va impulsar a fer aquest canvi?
Doncs, el 20 de setembre de 2017 marca un abans i un després en la meva vida. Veure la injustícia que es va cometre aquell dia en tots els preparatius de l’1-O, veure com s’estaven detenint companys pel mer fet d’organitzar un referèndum i, especialment, en el cas dels dos Jordis, ho vaig poder viure en primera persona.

Jo vaig ser la presentadora d’aquell acte que es va organitzar davant la seu d’Economia i van detenir gent que s’estava manifestant de manera pacífica. A alguns no només els van detenir, sinó que també els van demanar molts anys de presó. Aquesta vulneració tan flagrant de drets va marcar un abans i un després a la meva vida

Vostè ha aconseguit trencar un sostre de vidre en la política sent la vicesecretària d’un departament general, però en el seu moment també va ser la primera dona a narrar diades castelleres a TV3. Li va ser difícil arribar fins aquí?
Sí, va ser difícil. D’alguna manera som moltes les que anem trencant sostres de vidre molt petitons i cadascú en el seu àmbit.

Trencar un sostre de vidre té moltes dificultats: ets la primera, generes reticències, per ser-ho tu i ha d’haver algun home que ha de deixar de ser-ho… Per tant, estàs sacsejant una realitat i estàs transformant també aquesta realitat.

Per Esquerra Republicana els sostres de vidre són super importants però el que volem és eliminar els terres enganxosos. No volem quedar com una anècdota. No n’hi ha prou en ser la primera o en tenir una alcaldessa, volem que totes les dones que vulguin arribar-hi, puguin fer-ho. Aquest és el repte.

Creu que la cultura, l’educació o l’esport són factors que poden tenir més incidència que les polítiques públiques a l’hora d’erradicar el masclisme de la societat?
Totalment. Jo que vinc del món associatiu, és des de la base, és des del carrer, és des de les associacions en què es construeix això. En el cas de Saballuts, per exemple, heu tingut una dona com a cap de colla, una dona com a presidenta… A Sabadell, a Saballuts, heu trencat sostres de vidre també. Aquest és un missatge que s’ha d’enviar a totes les dones del món: tu també pots ser-ho, tu també pots estar al capdavant, tu també pots decidir. Al final, si volem transformar la societat, ho hem de fer des de tot arreu.

Foto portada: Raquel Sans, diputada republicana i vicesecretària de la conselleria de Feminismes i Igualtat a la Generalitat. Autora: J. Ramon.