Un col·lectiu, autodenominat Senat Sabadell, està impulsant un manifest per demanar que el futur govern de la ciutat passi per un acord ampli entre les quatre formacions polítiques que van obtenir quatre regidors el passat 24 de maig.
Així creuen que el mandat de la ciutadania és constituir un govern amb Unitat pel Canvi, Esquerra Republicana, la Crida per Sabadell i Convergència i Unió. Un govern amb 16 regidors (la majoria absoluta són 14). “La ciutat mereix que els 4×4 regidors es posin lleialment a treballar. És un moment difícil, però de clara d’oportunitat per a la ciutat, i precisem un ajuntament obert a la societat i amb un projecte de cooperació i redreçament”.
El text està signat per diverses persones, que d’una forma o una altra han donat suport a diverses candidatures en aquest comicis com el periodista Manel Camps (suplent a la llista de CiU), l’escriptor Antoni Dalmases (que donava suport a la Crida), l’urbanista Manel Larrosa (qui va donar suport a ERC) com també l’arquitecte Joan Carles Sallas o l’exportaveu d’ICV, Carme Garcia. També el signen l’economista Joan Saborido, vinculat a Via Vallés, Gabriel Torres, del Centre Metal·lúrgic. El col·lectiu recull adhesions a través del web Senat Sabadell. l’adreça de la web senatsabadell.blogspot.com.
El col·lectiu destaca una quinzena de reptes de futur per a la ciutat. A continuació el manifest al complet.
Un cop fetes les eleccions, volem expressar com a demanda ciutadana els punts següents de cara a la constitució del nou govern, punts adreçats a l’oferta política que constitueixen els partits. Entenem el proper Ajuntament de Sabadell sota aquestes coordenades i instem a l’acord de govern entre els partits que el poden fer possible. La pluralitat dels resultats obliguen acords de fons i a la col·laboració en la formació d’un govern ampli. Les prioritats són:
1- Regeneració política i alternança. Cal un canvi en el govern municipal, amb un nou govern honest, responsable, capaç i transparent que doni estabilitat, confiança i lideratge compartit amb les entitats i ciutadans.
2- Ajuntament en pro de la plena sobirania del país. Integració a l’Associació de municipis per la independència (AMI). Govern almenys amb partits que han signat els compromisos promoguts per l’ANC: Els Ajuntaments per la independència.
3- Un posicionament socialdemòcrata clar: sentit pro productiu i sentit pro redistributiu. I, en conseqüència, visió de sector públic eficient (inversió, concessions, despesa corrent…), àgil i eficaç en les gestions i tramitacions que afecten les activitats ciutadanes. No dogmatisme entre una separació entre públic positiu (funcionariat) i privat negatiu (empresarial). Reconeixement de l’economia social i sense ànim de lucre. Recolzament clar a la indústria, al comerç i a totes les activitats econòmiques productives, a les inversions i a la creació de llocs de treball de qualitat i estables.
4- Liderat del Vallès en el seu conjunt com espai d’un projecte de dimensió catalana: com el lloc central del corredor prelitoral del país, amb la proposta d’una nova escala regional per a Barcelona. Projecte TS400: la polaritat conjunta de dues ciutats amb 400 mil habitants (Terrassa – Sabadell).
5- A la ciutat li cal un projecte a una perspectiva de 15 anys vista. Entre aquests projectes també hi han de ser projectes físics/funcionals a l’escala del conjunt de la ciutat. Impulsió d’un organisme similar a l’IDES (Institut de Desenvolupament Estratègic de Sabadell) com a eina de desenvolupament de projectes de ciutat.
6- L’Eix Central com a columna vertebral d’una reforçada cohesió urbana: comercial, d’instituts, de transport públic eficaç, espai amable de vianants,… Un eix amb braços als barris.
7- La Façana de Ponent com a nou espai de serveis productius. La façana amb la Ronda Oest com un espai de nova activitat productiva i de serveis terciaris de capitalitat (institucions, serveis a la indústria, ocupació amb valor afegit, centres de recerca o transferència tecnològica, etc…) i amb la dimensió d’un nou projecte urbà de futur com ho fou el Parc Catalunya.
8- Ajuntament competent: departaments tècnics (caps responsables, memòria anual, gestió de pressupost). Preferència, sempre que sigui possible, dels contractes laborals als de funcionari. La transparència més enllà dels tràmits, incloent la informació i l’exercici de responsabilitat municipal (memòries per departaments, pressupost funcional, programa d’actuacions…).
9- Conscienciació de la responsabilitat fiscal. Claredat de la imposició, dels valors impositius, de les contribucions i de les taxes dels serveis, de la seva progressivitat i funció social. Claredat i publicitat de la política econòmica de l’Ajuntament (inversió, despesa, concessions,…etc.). Política de sòl públic amb visió social, d’habitatge i pro productiva.
10- Acció ambiental decidida en Residus i Rodal. Plantejament energètic de ciutat. Construcció de consens ciutadà sobre les infraestructures en debat: Quart Cinturó, allargament dels FGC,…
11- Un pla de mobilitat amb un accent fort en el transport públic i la mobilitat intermunicipal.
12- Sabadell vers un districte únic escolar, o la dimensió única de la ciutat en quan a la qualitat educativa. La qualitat i la igualtat de l’accés dels ciutadans a l’ensenyament, sense segregació espacial i social.
13- Respecte a la societat civil: suport a les entitats, generació d’informació, construcció del consens, aprofitament de la capacitat social de la ciutadania. Superació del dirigisme i voluntat de construir acords de fons. Refer i actualitzar el Mapa cultural.
14- Prioritat de l’ocupació. Formació Professional dual (escolar – empresa), noves cooperatives d’impuls públic. Millora i adequació de la Formació Professional a la realitat productiva del Vallès.
15- Diagnosi i l’actuació integrada en l’habitatge, la desigualtat, la salut i l’actuació pública de suport social. Radiografiar amb un estudi acurat la realitat social de la ciutat (immigració, atur, pobresa, formació,…).
16- Les actituds i la moral pública respecte les persones, per exemple: oferir formació professional als recollidors de brossa, combatre els desnonaments, atendre els avis sols, tenir cura de la pobresa en la infància…Els resultats electorals impulsen un govern 4+4+4+4 (de quatre grups amb quatre regidors cadascun) format per UPCS-E, ERC, Crida i CiU. El programa referit seria assumible pels quatre grups, però hores d’ara se’n podria despenjar algun d’ells, tot i que marginar-se’n ho considerem una errada. La ciutat mereix que els 4×4 regidors es posin lleialment a treballar. És un moment difícil, però de clara d’oportunitat per a la ciutat, i precisem un ajuntament obert a la societat i amb un projecte de cooperació i redreçament.
Josep Alberich, Llibert Barcons, Manel Camps, Antoni Dalmases, Ramon Escapa, Marta Farrés, Àngels Folch, Antoni Garriga, Joaquim Góngora, Manel Larrosa, Josep Milà, Lluïsa Miret, Marc Monràs, Ramon Palau, Jordi Renom, Joan Saborido, Joan Carles Sallas, Gabriel Torras, Jordi Vilas.
Foto portada: el llac del parc de Catalunya, un dels llocs simbòlics de la ciutat.
Ni més ni menys que al número 2 donada la especial importància:
Integració a l’Associació de municipis per la independència (AMI). Govern almenys amb partits que han signat els compromisos promoguts per l’ANC: Els Ajuntaments per la independència.
Traducció: A Unitat x Canvi la volem només perquè necessitem els seus vots per investir l’Alcalde, desprès ja ens ho fem tot els sobiranistes.
La lista no tiene desperdicio. Socialistas, convergentes, algun que otro oportunista y rebotados de partidos de izquierda. La mejor propuesta para sabadell y mientras tanto los trabajadores a reirles las gracias. Si los partidos que se autodeterminan de izquierdas entran en ese juego los ciudadanos no se lo vamos a perdonar y se esperan cuatro años calientes.
Marta, eres Marisol o Miquel? Es que no tenéis bastante con lo que cobrareis para ir al pleno y no hacer nada más? Creo que vuestro pucherazo os ha salido bastante bien no? Para que quereis más?
La mediocritat del govern de l’Ajuntament dels últims anys s’ha apoderat de la ciutat i de certs habitants. És al·lucinant que un grup d’il·luminats absolutament gens representatiu, ni inclusiu, ni participatiu, tingui la sobèrbia d’auto-denominar-se “senat Sabadell” i pretengui dictar ordres des d’una perversió brutal del llenguatge com si qualsevol panda d’amics que s’ajuntessin poguessin fer lobby i substituir una societat civil organitzada que defensa reivindicacions populars i lluita per una millora de les condicions de vida.
Aquesta colla de personatges amb aquestes maneres de fer velles, sobèrbies i exclusives només poden respondre als interessos del liberalisme ERCiU que no han entès res de la revolució social i ciutadana dels últims temps i pretenen pervertir-ho tot per remar cap als seus interessos.
Per sort no hi ha ningú d’aquesta llista relacionat amb Unitat pel Canvi, que sembla que tenen les coses clares i volen un govern d’esquerres, sense els retaLladres de 15 seus embargades i un president d’honor corrupte.
I a sobre gent que *exigeix* a l’Ajuntament un compromís per la independència sense ni tan sols plantejar-se què collons opinem la ciutadania de Sabadell sobre aquest tema. Si tinguessin la decència de proposar una consulta almenys, encara, però no.
Pura manipulació al servei dels interessos de la dreta.
Sempre hi ha gent de bona fe i és d’agraïr. N’hi ha que signen qualsevol pamflet per tal de sortir com a signant del què sigui o per recordar-nos que encara existeixen, però penso que el què plantegen no té gaire futur pel què proposen i per qui ho proposa: regidores socialistes del govern bustos encara en funcions, convergents, socialdemòcrates, expesuqueros,… No sé si aquesta escudella aporta crèdit per a dir el què han de fer les candidatures d’esquerres o més aviat descrèdit. En tot cas, una opinió més.
Arrel que el meu nom ha sortit publicat com a firmant d’aquest manifets per fer un govern 4×4 a l’Ajuntament de Sabadell al marge del PSC dir que:
1) No he firmat cap manifest
2) Sóc altament crítica amb moltes de les decisions que a pres el meu partit a Sabadell i amb algunes que hauria d’haver pres i no ha fet
3) Malgrat això, no firmaria cap manifets al marge del PSC sent com sóc encara càrrec institucional i militant d’aquest partit perquè no seria gens coherent amb la meva posició actual
4) El proper dia 9 em despediré definitivament de l’Ajuntament de Sabadell i podré compartir amb la ciutat algunes reflexions sobre els esdeveniments d’aquests últims mesos
5) Sóc i seguiré sent del PSC tot i que això no comporta ni ha de comportar estar d’acord amb moltes de les consignes que des d’ell es donin i seguiré defensant com he fet aquests darrers mesos que a Sabadell un altre PSC és possible.
Marta Farrés, d’això se’n diu tenir honorabilitat i estar compromesa amb la militància, que deu haver estat duríssim en el teu cas. Ni sóc del PSC ni l’he votat mai, però com a persona demòcrata i progressista tinc clar que més de 12.000 votants d’esquerres i no sobiranistes no poden quedar orfes ni estar mal representats, perquè ells no són els responsables de la corrupció. Al PSC li cal gent com tu i és d’esperar que el pugueu regenerar. I que la ciutat es pugui beneficiar de la teva experiència.
Si una cosa queda de manifiesto tras la réplica de la señora Farrés es que en esta ciudad no hay solamente un problema político: hay un problema de periodismo.
Lo que tendría que hacer el medio ahora es explicar por qué vía ha llegado una relación de nombres que no está confirmada, por qué le ha concedido credibilidad y qué interés concreto tiene esa persona o personas. También si este medio tiene por costumbre comprobar las informaciones que ofrece o le vale con que se le haga llegar cualquier rumor para publicarlo.
Una sociedad informada es una sociedad libre. Una sociedad en la que sus medios, aunque sean estos portales de internet, difunden cualquier cosa con tal de rellenar espacios pero sin haber hecho las preceptivas comprobaciones, es una sociedad intoxicada.
Es cierto que en Sabadell existe una lista de nombres que creen que cualquier cosa que digan tiene interés o valor para todo el mundo por el simple hecho de estar ellos detrás. Hay algo profundamente provinciano y clasista en todo eso. Personas que se retroalimentan porque se conocen entre ellas y en su círculo, pero nadie más por mucho que ellos piensen que su opinión va a misa. Allá ellos y sus delirios de importancia. Ese es un asunto que puede interesar al conjunto de personas (normalmente siempre las mismas y defendiendo los mismos intereses) que suelen escribir comentarios aquí.
Otra cosa muy distinta es que nos podamos fiar o no de nuestros medios de comunicación porque confiemos en que comprueban lo que publican. Y algunos, está claro, eso no lo hacen.
Buenas noches, señor Jordi. Por alusiones directas, sin ser lo habitual ya que no solemos hacerlo para permitir que la conversación fluya, intervenimos en su comentario con algunas puntualizaciones.
1. Este medio en ningún momento ha hecho referencia a que una de las firmantes del manifiesto fuese la actual concejal del PSC Marta Farrés. No encontrará usted ninguna referencia en la información a este hecho.
2. Cuando nos llega un manifiesto con el nombre de Marta Farrés entre los firmantes, hemos contactado con ella (a las 8 de la mañana, exactamente) para saber si ella ha firmado un manifiesto en esta dirección. Ha respondido que no había firmado ningún manifiesto.
3. Este medio se ha puesto en contacto con alguno de los promotores del texto para preguntar sobre el hecho en concreto. Nos han dicho que con toda probabilidad era una familiar del anterior alcalde Farrés quien firmaba el manifiesto. Los promotores del colectivo han cambiado el nombre de Marta Farrés posteriormente por Montse Farrés en el listado de adhesiones de la web Senat Sabadell. Nadie nos ha dicho el motivo, que no es responsabilidad en absoluto nuestra, pero creemos que se habían equivocado inicialmente.
4. Es de suponer que, ante los comentarios a escala privada y puesta en conocimiento del manifiesto por iSabadell, la concejal Marta Farrés ha preferido desmentir que ella firme el manifiesto pese a que nadie haya hecho referencia a este aspecto en nuestro portal.
Esperamos haber aclarado algunas de las quejas.
Una de mis primeras acciones semipúblicas consistió en visitar piso por piso a varias decenas de vecinos para recolectar firmas exigiendo la dimisión del alcalde franquista Borrull. Fue una de las campañas que confluyó en la huelga general de Sabadell. Recuerdo que acompañé a otro militante del PSUC, mucho mayor que yo y cuya militancia comenzó durante su emigración a Francia, del que recuerdo lecciones de civilidad.
Por aquel entonces, las clases trabajadoras teníamos trabajo, pero no derechos, ni pensiones, ni sanidad o enseñanza adecuados. Todo el mundo debía visitarse en el ambulatorio (el de carretera Barcelona) y en los barrios apenas teníamos un “practicante” que te ponía los inyectables que allá te recetaban. En cambio, nuestra burguesía ya tenía torres en Bellaterra, Matadepera etc. y grupos de la burguesía sabadellenca de toda la vida regían la vida municipal. Entre aquellos concejales franquistas habría quien encabezaría la lista municipal en varias ocasiones por CiU.
Con las canas tomé el relevo de los viejos militantes que conocí en mi juventud, que habían padecido la cárcel y la tortura en primera persona. Durante años me codeé con generaciones mucho más jóvenes en movilizaciones varias, siempre con aspiraciones sociales emancipatorias.
Si esos jóvenes con quienes coincidí forman ahora un gobierno municipal con participación de CiU, entiendo que se habrá cerrado una larga etapa. El adoctrinamiento patriótico de nuestra escuela habrá ganado en ellos a su propia experiencia de la precariedad, desahucios, desigualdad, movilidad social descendente…
Si UxC y Crida gobiernan con CiU temo que nos encontraremos de nuevo en la calle, pero en bandos rivales.
Gracias a todos los que habéis votado Unitat pel canvi. Aquí parece que hay quien tiene la bendición de no se sabe quién … Y los demás somos los apestados. Esto es nuevo. No sabía que había partidos de 1ª y de segunda categoría. Como en el fútbol. Quizá lo que sobra en este país son futboleros. Otro gallo nos cantaría si tanto futbolero tuviera una formación política adecuada.
Pues sí. Sabadell ha votado a la izquierda. Como era de esperar. Y el gobierno debe ser de izquierdas. Todo lo demás, huelga. Las combinaciones… las que se crean oportunas. Pero la antigua casta (PSOE-CiU-PP) deben estar fuera del consistorio por higiene democrática. Sólo faltaría darle la alcaldía a Rossiñol. Apaga y vámonos. De manera que los ciudadanos le castigan severamente -igual que a Abuso (perdón Ayuso)- y ahora ¿Quiere ser alcalde? Me hacéis reir Don Gonzalo. Por muchas firmas que se recojan. Además, no son tantas. Y de las personas que están allí no se dice a quien representan. Si es que representan a alguien.
Sempre hi ha gent de bona fe i això és d’agrair. També hi ha qui signa qualsevol pamflet per tal de aparèixer en algun lloc. Sincerament, a banda de la bona intenció, aquest manifest no va enlloc. No pel què proposa, que en general són punts assumits per les diferents candidatures d’esquerres, sinó per les persones que ho signen: regidores del govern bustos encara en funcions, convergents, ex-psuqueros i alguns despistats. Una escudella de gent, de la qual alguna, més que aportar crèdit a la proposta aporten descrèdit.
Per fi la gent es mou per un govern amb cara i ulls, juli la clau la tens tu, andavant!!!!
Los hay muy corruptos que juegan otro partido ( CiU ) . Intentan que no se note que dictan la política de robar con leyes a los que menos tienen. Los recortes están haciendo mucho daño. Confío no ayudemos a pasar desapercibidos a los que robando también, nos propongan seguir como Moisés, la travesía del desierto. Que no olviden para que se han presentado. Que tengan presente porqué yo les he votado.
“A Unitat x Canvi la volem només perquè necessitem els seus vots per investir l’Alcalde, desprès ja ens ho fem tot els sobiranistes.” Adrián lo ha dicho clarito. Ese manifiesto o “Senado de Sabadell” no es más que uno de los movimientos tácticos para que Juli aglutine los votos del llamado soberanismo y alguno más. Soberanismo, qué hermosa palabra, que algunos pretenden rellenar de pompa. Saben quienes se reivindican del soberanismo de qué están hablando? Cuánta soberbia que encubre objetivos más mezquinos e inmediatos acompañados de esa cohorte de palmeros incondicionales como Adrián. Están esos palmeros incapaces de otra cosa que el aplauso (pensar requiere esfuerzo y el resultado, incierto). Y luego están los “senadores”, la mayoría seres que se pavonean y es tanta su vanidad que cuesta distinguir entre el senador y su ego.
Pero, atención, la derecha es siempre marrullera y si te descuidas, acabas enredado en su telaraña. El día 4 presentan un libro de Raul Romeva y lo que menos importa es el libro, lo que quieren es ir haciendo “caliu”. O sea, que la lucha sigue como reconoce Adrián. Por eso, habría que empezar por decir que la candidatura de Unitat pen Canvi a Sabadell, debe llamarse si se quiere “UPC” pero no UxC porque recuerda a la gente de Anglada y no es precisamente el caso ni es inocente que se use esa sigla.
Ei, només aclarir que en el meu comentari parlava en primera persona imitant la intenció dels del manifest. És a dir, que jo no sóc d’ells i comparteixo plenament la teva opinió. Salutacions.
Adrián, no siguis tant modest. L’has clavat. Has interpretat perfectament la seva partitura. Ja pots fer de senador. Salut.
Ostres, ara si que m’has superat, ja no sé si parles irònicament, si en serio estàs dient que jo estic amb aquesta gent…busca els meus comentaris en altres posts. Salut!
Per cert, la lletra “x” no ha parat de fer-la servir el propi partit al seu twitter i facebook, per això desde el principi jo la he fet servir per referir-me a aquesta agrupació. UpC no l’han fet servir mai i a mi em recorda més a la Universitat Politècnica, a la UPiD o a la CUP.
A la penya provinciana Senat-Sabadell (trobo que s’han quedat curts amb el nom, perquè no “Veïns que valen més que d’altres” ?, no sé, una cosa més comprensible per la gent vulgar, no?):
1) les eleccions ja han sigut, i no per ser penya Senat els seus vots/opinions valen més
2) la gent ha votat massivament a l’esquerra (recordin que Sabadell té 7 districtes i no només l’1, el 2 i el 5), que potser no s’ho han mirat bé
3) vostès volen acabar amb la corrupció? quina? només la del PSC? no els trobo gaire llestos ni honrats per voler ser ‘senat’…
4) vostès són demòcrates? des de quan anaven d’independència sí o no les eleccions municipals?
5) els partits ja tenen programa i equips negociadors, gràcies, però trankis, que per això tampoc els necessiten
Una idea final: què tal Penya de Petanca Senat-Sabadell? Els suggereixo petanca perquè això d’arreglar el món mentre miren com es fan les obres ara mateix, amb el parón constructor, les persones jubilades ja no ho tenen tan fàcil… i els dies de pluja, dòmino?
Al impulsors d’aquest manifest. Deixeu treballar sense cap tipus de pressió a les candidatures que tenen l’encàrrec de formar govern. Saben perfectament quin ha estat el missatge majoritari que la ciutat ha donat. A més, les persones que mantenen les converses no estan sols. Hi ha molta gent al seu darrera que pensa i treballa en benefici de la ciutat. No calen els missatges paternalistes i immodestos. Descanseu.
Vostè si que hauria de descansar del TOT…
tots aquets i aquestes dues no volen que es mogui res, sols el nou ninot per seguir movent els fils, i ell porta tants anys esperant que ja hi està d’acord. Perquè no lidera el líder de la oposició en funcions?
Sr Isidre Soler li he dir que jo no he signat el manifest, no ho he fet per un motiu, no estic d’acord en UxC, en com ho h portar i l’estafa que ha fet.
Més enllà d’aquest tema, li dic obertament, vostè ha de callar i deixar que lliurament els ciutadans facin el que els hi roti. Vostè si que ha de descansar i plegar de tot d’una vegada, deixar de moure fils i cordes cap on li convè. Ho ha fet molt en el procès constituent i aixì ha anat.
Com s’atreveix a dir el que ha dit en aquest comentari?
Carpediem, siusplau.
Per sort no sé qui ets. Jo respecto que la gent s’impliqui i doni la seva opinió encara que no la comparteixi. Només demano que deixin treballar sense pressions a qui t’he l’encàrrec de la ciutadania per formar govern.
Dir a algú que calli com fas és feixisme.
Adéu Andreu
Soc un dels signants del manifest i ho vaig fer de bona fe després de llegir de dalt a baix els 16 punts que conté i les conclusions finals. Ho vaig fer perquè estimo la meva ciutat i voldria que fos governada des del consens i esdevingués de nou capdavantera de la comarca, com ho fou anys enrere. A la vista dels molts comentaris que aquest manifest ha obtingut, penso que hem de creure també amb la bona fe dels promotors i potser malfiar d’aquells que el critiquen només perquè no s’adapta als seus plantejaments i sospiten que tot son conxorxes i confabulacions dels partits. A aquesta gent podríem aplicar-los-hi allò de: “Piensa el ladrón…etc.”. Com algun dels comentaristes diu, deixem treballar els que han de confegir el govern de la ciutat doncs estic segur que arribaran al millor acord per tenir un govern cohesionat, fort i que posi per davant dels interessos dels partits la ciutat i Catalunya, però si serveix d’alguna el manifest endavant i no posem la bena abans de la ferida, temps hi haurà per criticar.
Si se pudiera, no estaría de más una segunda vuelta en estas elecciones entre los dos primeros (el PSC con sus 5 y los cuatro empatados a 4), sabiendo lo que ahora sabemos creo que clarificaría mucho el panorama y los resultados sin duda no serían los mismos de la foto fija del pasado domingo 24 de mayo.
Com que ja tinc una edat, recordo com si fos avui, uns textos-Manifestos, que tenien pretensions similars al d’aquest autoanomenat SENAT. La idea és sempre la mateixa, jugar a fer país-ciutat des de la barrera, voler influir des d’una pretesa innocència o ingenuïtat cívica, pel bé comú diran. Senyors, senyores, la cosa és senzilla, si volen influir, per què no participen de la cosa-pública? Avui fa vuit dies hi va haver eleccions, ho recorden? Estic segura que haurien estan molt ben rebuts i rebudes per les diverses formacions que aquí esmenten.
I doncs, què ha passat? Si fa vuit dies no, per què ara sí, aquest és el tema, oi? Senyores, senyors, els toros des de la barrera, d’acord, però la política des de la plaça, el carrer i l’ajuntament.
La seva proposta, en el fons i en la forma és antiga, molt antiga, massa antiga, tant que no crec que ningú la compri. No s’adonen que arreu la gent ha votat una altra manera de fer política? Ara que potser m’equivoco, o potser no.
Sr Isidre Soler vostè no em farà perdre les formes ni l’educació. No li diré que el seu tarannà és de feixisme (com vostè diu), aquest anàlisi li deixo a la gent que ens llegueix.
Sols li repeteixo, plegui de tot. gràcies
Deixeu-me vomitar una mica. Una aliança entre el principal artífex de les retallades (CIU) per tal de treure fora al company de retallades (PSC). ¿Per què no posen clar al manifest que “recollirem signatures per tal d’agafar càrrecs”?