El parc de Catalunya ha acollit l’acte institucional d’homenatge a la figura de l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, al complir-se 76 anys del seu afusellament al castell de Montjuic.
A l’acte han participat diverses entitats de la ciutat i tots els partits que composen l’ajuntament de Sabadell, excepte Ciutadans i el Partit Popular. L’homenatge que s’ha fet davant el monòlit a la figura de Companys, s’ha iniciat amb la interpretació de La Moreneta, per part de la Coral Estrella Daurada que ha donat pas a una glosa de l’expresident i la lectura de la carta que va escriure Lluís Companys a l’alcalde Josep Moix, a càrrec de l’actor del Teatre Sant Vicenç, Jaume Pont.
L’alcalde de Sabadell, Juli Fernàndez (ERC), ha recordat el vincle estret que Companys tenia amb la ciutat de Sabadell i l’ha definit com a “un lluitador per les llibertats”.
L’expresident Companys va ser assassinat, afusellat pel feixisme. L’Estat mai ha volgut reconèixer i mai ha anul·lat, fins a dia d’avui, els judicis que es van fer als defensors de la República davant de l’aixecament franquista”, ha manifestat Fernàndez en el seu parlament.
L’acte s’ha tancat amb una ofrena floral per part del govern municipal, els partits que formen part del consistori i entitats de la ciutat. Un cop acabada l’ofrena s’ha interpretat l’Himne Nacional de Catalunya, Els segadors.
Santa ignorancia. Los vinculos de este pájaro con Sabadell no llegaron mas allá de ser el mantenido de una conocida xarcutera del Metcat Central. En lo demás un golpista contra la república, condenado a 30 años por rebelión armada por el propio Tribunal de Garantias Constitucionales de La República. Si Batet le hubieta tratado a él como él trató a Godet, quizás nos hubiese ahorrado la Guerra Civil.
Decían los fascistas italianos algo así como ” un bon moriré, tota una vida honora”. Ciertamente Companys tuvo un bon moriré y eso en apariencia le perdona sus muchos pecados anteriores. El Generalísimo Franco tendría que haber dejado que se escapara, como dejó que se escaparan los otros, todos los otros, pero convergencia i unió, perdón, la Lliga Regionalista, tenía muchas cosas pendientes con Companys e insistió, insistió e insistió hasta que Franco no tuvo mas opción se aceptar que lo trajeran, a Madrid, pero Franco, acordándose del proceso a Jesucristo, vino a decir aquello de “puesto que a la raza de Hedores perteneces, vete y que te juzgue Herodes” y Franco, que podría haberse desentendido de Companys y haber permitido que acabara sus días en un campo alemán, mando a Companys a Barcelona y dejó que fueran catalanes quienes decidieran la suerte de este otro catalán.Tengo fotocopiado el consejo de guerra a Companys, con los testigos de cargo. Un asunto entre catalanes. Los españoles poco tuvimos que ve en su muerte.