Molts el coneixen per haver gestionat la pandèmia a l’Hospital Parc Taulí, però pocs saben què feia tants dies despert el cap de malalties infeccioses a les tres del matí: buscar informació sobre el virus de la Covid-19. Això diu molt de la vocació de servei a la ciutadania que caracteritza a un dels candidats al Premi Sabadellenc de l’Any 2021, igual que el fet d’haver ajornat la jubilació durant dos anys (de moment) per donar un cop de mà als tots sanitaris, als positius de coronavirus i a la resta dels seus pacients.
Els sanitaris són un col·lectiu que ha suat molt, moltíssim, en els últims dos anys. Ara que la situació epidemiològica ha millorat notablement, Manel Cervantes respira més tranquil, però la seva agenda continua ben ajustada. De fet, ho ha estat sempre. Ja de jove va haver d’arromangar-se i treballar molt per poder estudiar medicina i, després d’acabar la residència a la Vall d’Hebron, va decidir treballar a Urgències a les nits i als caps de setmana mentre buscava una plaça. Finalment, va aterrar a Sabadell i va ser aquí on va construir el seu futur professional. Va començar a la clínica La Salut i és així com l’any que ve farà 40 anys que Cervantes treballa al que ara és el Consorci Sanitari Hospital Parc Taulí.
Tot i vestir amb bata blanca la major part del dia, Manel Cervantes es defineix com un noi de barri. “Manel Cervantes és rigor científic, humilitat i empatia”, matisa el seu germà Xavier. Paral·lelament, tot i no ser ni viure a Sabadell, coneix molt bé les entranyes de cada racó de la ciutat. En la seva etapa a Urgències, visitava malalt a malalt i això li va permetre fer una radiografia de tots els barris:
“Anava amb el cotxe de la Seguretat Social i anava al Torrent del Capellà, a Torre-romeu… anava fent voltes a domicili. Conèixer on viu la gent és una part molt important del metge. Un pacient és una història i la història es coneix molt millor si saps en quines condicions es desenvolupa”, recorda.
La majoria de les històries que tracta el doctor Cervantes, però, tenen un mal final. Especialitzat en malalties infeccioses, ha diagnosticat nombrosos casos de SIDA i de COVID-19. Mira la mort a la cara i no li té por:
“Aquí hi estem una temporada. Tots ens morirem. Hem de fer el possible perquè sigui quan toqui i tot el que es pugui evitar tractant bé malalties, fantàstic. Però, al final, la gent acabarà morint. I nosaltres també”.
Aquest pensament és el que l’ajuda a gestionar la seva consciència quan arriba a casa i es treu la bata de metge. La pandèmia també ha visibilitzat la càrrega i pressió psicològica que pateixen els professionals de la salut i la seva experiència en un camp tan virulent com el de les malalties infeccioses l’ha dut a entomar les dificultats amb la màxima naturalitat possible:
“Els primers 20 anys de la pandèmia de la SIDA, em feia un fart de veure gent jove a qui els deia que si volien comprar-se un cotxe, d’acord, perquè encara tindrien temps de pagar-lo; però que un pis no. Els hi estava dient que tenien cinc anys de vida amb unes altres paraules. Això és el més dur que m’ha tocat fer en la meva vida professional; al marge de casos concrets”.
Amb 68 anys, Cervantes reconsidera la jubilació a finals d’any. Espera fer-ho en un moment tranquil epidemiològicament i, de fet, ja fa mesos que defensava la flexibilització de les restriccions; especialment en exteriors. Ara, gaudeix dels seus néts i dels Bee Gees, la banda sonora que l’ha acompanyat durant tants anys. És així com el seu germà Xavier fusiona les dues facetes d’aquest candidat a la primera edició del Premi al Sabadellenc de l’Any: “No puc evitar que es barregin el metge i el germà; el doctor Cervantes que hem vist als mitjans de comunicació durant la pandèmia i el Manel, amb qui compartim penes i alegries”.
Si vols votar pel doctor Manuel Cervantes com a Sabadellenc de l’Any 2021, pots fer-ho AQUÍ: ‘VOTA‘. Aquest dijous 21 d’abril publicarem el perfil d’un altre finalista: la waterpolista Maica Garcia, l’única esportista sabadellenca que s’ha penjat dues medalles olímpiques en jocs diferents.
Més informació:
