Autèntica com la vida; així és una de les candidates al Premi Sabadellenc de l’Any 2021. Montse Barderi descarrega la mateixa dosi de confiança de portes endins que de portes enfora: no té cap pudor per resseguir el seu desig sexual en un llibre, atén als periodistes d’aquesta casa amb roba d’estar per casa i crocs i, quan ha de vendre’s per optar a aquest reconeixement honorífic, no se li acudeix res més a dir que “sóc un cul d’olla”.
A la Barderi li agrada la transparència i la humilitat; per això predica amb l’exemple: “Em sento molt honrada de ser finalista, però m’agradaria no guanyar el Premi Sabadellenc de l’Any. No m’ho mereixo” diu convençuda. Per contra, les seves aportacions a la ciutat cada cop prenen més força: enguany, per exemple, ha guanyat el procés de selecció per
coordinar la Capital de la Cultura Catalana 2024 i actualment és la cap dels programes de Capitalitat. La mà de Barderi per aquest departament no passarà pas desapercebuda.
L’escriptora i filòsofa és una professional de les lletres, però també una persona rabiosament enèrgica. Entén la cultura com un espai d’alliberament espiritual i per això utilitza la literatura com una eina de creixement personal:
“La persona que ets després de cada llibre, canvia. Tu fas llibres, però, a la vegada, també et fas a través dels llibres”.
I tant és així que les seves pàgines són els seus pensaments empaperats: Dones úniques, Perdre per guanyar, La vida autèntica o El amor no duele són alguns dels seus llibres; llibres que, tal com exposa ella, l’han convertit en la persona que és avui dia. D’aquests, n’hi ha un que està corroborat per la seva parella: El amor no duele. A l’Elisabeth, la persona amb qui comparteix les reflexions i els moments més íntims, només li vénen elogis i bones paraules quan li preguntem qui és Montse Barderi per ella. La descriu com una dona que es desviu per ajudar als altres, que mai dona un ‘no’ per resposta, qui desborda alegria i qui encara les situacions complicades amb la màxima claredat possible. Però no tot són flors i violes. Barderi ha hagut de mirar a la cara a certs mals per superar-los, pair-los i convertir-los en una lliçó.
La seva germana gran, la Núria, que té 20 anys més que ella, reconeix que “la Montse sempre ha anat una mica a contracorrent”. Quan tenia 14 anys treballava al restaurant dels seus pares, Cal Pascual, mentre les seves amigues anaven a la universitat. Sempre va combinar els estudis amb la feina i, en aquest sentit, es va treure dues carreres (Filosofia i Periodisme) i ha passat moltes hores remenant papers i fent gestions a l’Ajuntament de Sabadell i a les biblioteques municipals. I a tot això, en plena joventut, se li suma la seva homosexualitat; una orientació sexual que actualment ja està més normalitzada en l’esfera social, però que fa uns anys va xocar frontalment amb el pensament del seu pare especialment. És per això que la Núria sempre l’ha vist “com una cosa més que una germana. Era com la meva filla, la petitona de casa que jo cuidava”.
Ara la “petita de casa” ja té 52 anys i sap perfectament com treure’s les castanyes del foc. Tant la seva parella, l’Elisabeth, com la seva germana, la Núria, coincideixen a assenyalar que Montse Barderi és una candidata molt completa al Sabadellenc de l’Any perquè és “brillant” en l’àmbit professional i una “molt bona persona” en el personal.
Pingback: El Premi Sabadellenc de l'Any 2021 ja té un guanyador