Josep Capdevila, més conegut com Sergio Dalma, és probablement el sabadellenc més universal i no necessita de gaires presentacions. L’any 2021 va tancar la gira de celebració dels seus 30 anys de trajectòria musical i es van complir tres dècades del seu hit a Eurovisió, Bailar Pegados. Per acabar-ho d’adobar, va acabar l’any amb nou disc, de caire post-pandèmia: Alegria.
Va començar cantant per orquestres i cors (Styl’s, Pasarela, Canela, Josep Capdevila y su Banda Sonora…) i posant veu a jingles publicitaris. Ja tenia dos discos editats, el gravat en un sol dia Esta chica es mía (1989) va ser disc de platí fins i tot, quan va arribar a Roma per representar a Espanya a Eurovisió, amb 27 anys. Així que no era cap desconegut. Però aquell Bailar pegados, aquell quart lloc, aquella caiguda d’ulls, aquella actuació gairebé perfecta el van catapultar a la fama per a tota una generació, que va seguir amb fruïció com importava el millor de la balada italiana amb el seu estil particular i veu trencada.
“Gràcies a Eurovisió vaig tenir l’oportunitat d’arribar a un públic majoritari i donar-me a conèixer d’una forma més popular”, ha declarat recentment.
Dos anys després de Roma, el mediterrani per excel·lència Dalma es va començar a fer un lloc a l’altra banda de l’Atlàntic, a través del festival Viña del Mar de Xile. És l’època dels baladistes (Alejandro Sanz, Dalma o en un altre ordre de coses José Luis Perales o l’ara més televisiu Bertín Osborne). I ell hi és a la cúspide, cantant a l’amor i el desamor.
Dalma, en homenatge a Maldà (Urgell), el poble del seu pare, sempre ha fet bandera de sabadellenc i part dels seus discos han alternat amb total naturalitat cançons en castellà amb algunes en català. D’igual manera que amb el seu nom artístic, la família va marcar també part del seu gust per la cançó italiana, ja que a casa sonaven des de Celentano a Cocciante. I, tot i que atret per molts estils, la cançó italiana sempre l’ha marcat i fins i tot el va fer arribar a una nova generació, rejovenint els clàssics i també el seu públic, ja més mil·lenial, a partir de Via Dalma, gairebé 20 anys després del Bailar pegados i Esta chica es mía. Via Dalma I (2010), el disc més venut de l’any a Espanya, i Via Dalma II (2011) li obren tota una nova etapa. Al 2017 tanca la trilogia italiana amb Via Dalma III.
Aquell nen de l’Eixample que va fer pàrvuls a la Divina Pastora, els primers estudis als Maristes i ja destacava als festivals de l’escola, sempre ha anat amb Sabadell per bandera per tot el món. Ha estat pregoner de la Festa Major en diverses ocasions i va ser ell qui va estrenar l’amfiteatre del parc de Catalunya com a gran escenari musical. Fa anys que no hi resideix. Però després de viure a Madrid i la mediterraníssima Altea (Alacant), ha tornat a Catalunya i no és habitual però tampoc impossible veure’l passejar per l’avinguda de Barberà, la Rambla, el Passeig o el Mercat Central.
Al 2019 Dalma va celebrar els seus 30 anys de trajectòria, amb recopilatori i gira. Tot plegat es va allargar fins el 2021, amb la pandèmia pel mig, que va obligar a cancel·lar la gira. En aquests ja 32 anys ha acumulat més de quatre milions de còpies venudes i èxits com de tot tipus. A l’octubre es va retrobar amb el seu públic sabadellenc, amb tres concerts a La Faràndula.
“Tot va començar aquí, i en aquest escenari també. Recordo de petit fer festivals de fi de curs de l’escola i de l’institut. Avui m’ha fet il·lusió venir una estona abans, no només per trepitjar l’escenari, sinó anar pel vestíbul. Recordo venir a veure Els Pastorets i només entrar pel vestíbul, ja em posava nerviós i no havia d’actuar ni res, però era tot el que representava. Avui ho he reviscut, he entrat pel vestíbul perquè ho volia viure al màxim”.
I va acabar l’any 21 estrenant el seu 21è disc, Alegria, amb nous sons i to optimista, del que ara està en plena promoció. La gira que el porta, per exemple el 6 de maig, fins a Buenos Aires.
Foto portada: Dalma, en una firma de discos a Sabadell. Autor: David B.
Pingback: El Premi Sabadellenc de l'Any 2021 ja té un guanyador