El mediàtic economista Carles Torrecilla guia les empreses cap a la modernitat.
300 persones assisteixen a la conferència del Fòrum Club Cambra Sabadell.
Carles Torrecilla és un economista molt mediàtic. Col·labora a programes com Els Matins de TV3, El món a Rac1 o El Hormiguero. I és que explica l’economia i les finances per a tots els públics. Però això no li resta currícullum. Va ser el professor més jove de l’escola de negocis ESADE fins l’arribada de Pau Garcia Milà. Ha fundat diverses empreses i és conseller d’un grapat més.
Torrecilla ha assistit al Fòrum Club Cambra Sabadell per fer la xerrada ‘Canvis imprescindibles en les empreses i organitzacions del segle XXI’. 300 persones s’han sumat a la proposta. Els següents punts són una recopilació del que Torrecilla considera necessari per créixer amb dues xifres en temps de crisi. Hi afegiríeu o treuríeu algun? Què en penseu del que diu?
Com és el directiu del segle XXI?
- Transparent en la presa de decisions, en els sous, en el dia a dia.
- Està preocupat pel bon clima laboral i no pensa que l’enfrontament sigui bo.
- Facilita o no es nega a que els empleats siguin amics entre ells. De fet, és amic dels seus empleats.
- Provisiona el passiu laboral. “Quan una poma es podreix es talla immediatament”, diu.
- Guarda diners a part per si cal acomidar. “En una empresa cal bon rotllo, respecte, però si et passes t’has d’anar al carrer ràpid; això sí amb la indemnització que pertoca”, assegura.
- Té sistemes de detecció dels “psicòpates interns”. “Totes les empreses tenen psicòpates però, ull, potser el psicòpata sou vosaltres”.
- Té un comitè d’experts que diu al directiu les coses pel seu nom.
- Planifica els espais de pensament. “Qui planifica alguna hora per pensar a la setmana?”, ha preguntat. Poques mans s’han aixecat.
- Viu d’un sou autoassignat de mercat. No toca els beneficis ni els dividends. I no passa despeses a l’empresa.
- No treballa mai en negre. Comporta problemes de finançament tard o d’hora. “I a més, és cutre”, diu.
- Fa un curs cada 5 anys.
- Genera novetats i sorpreses al seu equip. “El bon directiu fa coses guai, excentricitats, involucra el seu equip”, diu.
- No és qui més guanya. Paga alts sous variables i no els baixa encara que l’empleat guanyi massa. “El negoci no va de que el cap guanyi molt; va de que moltes persones guanyin molt”, diu.
- Dissenya plans de carrera. “Sap, escriu i diu on posarà el personal d’aquí a un, tres, cinc o deu anys”.
- Implanta tradicions, com els divendres poètics. “Fa que l’empresa no sigui una piràmide del segle XVII”.
