En primer lloc em permetràs que et tutegi, doncs considero que d’aquesta manera puc ser més directe i expressar els sentiments que des de fa uns anys em guardo i ara decideixo expressar. He vist la teva biografia penjada a la web i observo que vas poder estudiar sempre en escoles privades, gràcies segurament a l’esforç dels teus pares. Ja eren èpoques on l’escola pública començava a tenir un prestigi, però, malgrat tot, la teva família va decidir que tindries una millor educació en centres religiosos. Fins aquí res a dir. Es destaca a la teva minsa carrera que t’estimes els animals i la lectura; també la natació, i la política que vas iniciar al 2003. De fet va ser tota una sorpresa que, sense ser mai regidora, sense cap mena d’experiència municipal, accedissis a l’alcaldia, bé, cap sorpresa, doncs tots, inclosa tu mateixa, sabíem que venies de la mà del clan Bustos, que era una manera d’assegurar-se el poder en la Federació Vallès Sud del PSC.

Aquí vas cometre el gran error de la teva vida, permet que t’ho digui. Et recordo que gràcies als teus mecenes, altres regidors montcadencs que sí havien treballat per la ciutat, van haver de renunciar a ser regidors per tal que tu hi entressis. Si no és cert, Maria Elena, si us plau, em corregeixes. El cas és que et vas veure asseguda en aquella cadira, en aquell gran despatx envidrat sense saber ben bé què feies allà.

De fet, substituïes al millor alcalde de la història de Montcada, Cesar Arrizabalaga. Aquest sí que coneixia Montcada, cada racó, cada barri, cada entitat. Era i és encara un alcalde estimat, d’aquells que il·lusionen i s’il·lusionen amb els projectes de la gent. Proper, potser una mica autoritari, però fidel als seus ideals i compromès amb les persones. No sé si tens idea d’allò que volen dir les persones. Potser no et sonen noms com Pablo Iglesias, Enrique Tierno Galván, Ernest Lluch, Joan Reventós, Josep Pallach i tants d’altres que havien treballat pel socialisme entès com a eina per a acabar amb les desigualtats. És clar, tu, asseguda en la teva cadira d’or, presonera d’ideals que res tenen a veure amb tot això, parles com qualsevol polític tirant pilotes fora. Has mediat en algun cas de desnonament a Montcada? Has mostrat interès clar i sincer en els veritables problemes de les persones de la teva ciutat? Voldria saber-ho, Maria Elena.

Quan vas entrar-hi, i t’ho dic sincerament, no hi havia gaires esperances en un canvi a Montcada. De fet, no calia canvi, doncs el Cèsar era plenament potent i actiu en aquells moments, però ja sabem allò que fan les mans negres i en qüestió de minuts poden malbaratar la feina ben feta de molts anys. Pocs mesos després d’accedir a l’alcaldia, vas haver d’anar a Águilas, a fer una miqueta el paperot, és clar. El Cèsar, gran demòcrata i impulsor d’aquest agermanament amb aquesta ciutat murciana, era i és molt estimat allà. Quan la gent et va veure preguntava: “¿Y ésta quién es?” Perdona, Maria Elena, però continues sent molt desconeguda… Lluitar contra Cèsar és sinònim de perdre.

I has perdut. Vas perdre quan vas acceptar canviar el nom de la persona que havia guanyat honestament el concurs. Era fàcil, no? Només escriure NO davant la paraula APTE. I ja està. Si bé sembla cert que t’ho vas pensar una mica, vas acabant tolerant una il·legalitat que al final passa factura. Els teus plors indignes, demanant responsabilitats al PSC no se’ls ha cregut ningú, doncs hi ha una manera ràpida d’acceptar els errors i això té un nom: dimitir.

Ara quedo parat en veure que treus tota la teva força demanant al jutge que imposi una fiança de 20.000 euros a la plataforma Sabadell lliure de corrupció, que l’únic que vol es que el ciutadà que et paga la teva sucosa nòmina sàpiga la veritat de tot plegat i es netegi tota la brutícia que us envolta. Sembla que no tens cap interès en col·laborar amb la justícia. Continues enganxada al poder, però aquesta cola és segurament xinesa, de mala qualitat, i tots sabem que no dura gaire i és molt fàcil separar-te de la cadira que et dona molt més que menjar. Saps quanta gent que va dipositar la confiança en tu no guanya més de 400 euros? Em diràs demagògic, però moltes vegades els ciutadans no qüestionem els sous, sinó les maneres, les formes i la feina. I tu, Maria Elena, amb tots els meus respectes, t’estàs aprofitant del teu càrrec per poder viure-hi d’ell, com tants i tants membres del PSC a la comarca. Per això, entre d’altres coses, les enquestes us releguen a una quarta o cinquena posició al Parlament de Catalunya. Una pena, perquè si n’hi ha d’alcaldes i regidors honestos, companys i companyes teus, amb els quals seus sovint a les reunions, i que s’han d’empassar les malifetes d’alguns i algunes.

Per acabar, perdona si en algun moment he estat massa dur, però entendràs, espero que ho entenguis, que en aquests moments de crisi profunda el malestar cap a persones de la teva índole moral esdevingui molt violent, verbalment parlant. Desitjo amb totes les forces que la justícia treballi pel bé de tothom, sense pressions, sense entrebancs i amb llibertat. Desitjo, Maria Elena, que siguis jutjada i declarada culpable o innocent, però el que més anhelo és que Montcada torni a tenir un alcalde o alcaldessa digne dels treballadors i treballadores que l’integren.

Foto portada: Maria Elena Pérez, entrant a declarar com a imputada als Jutjats de Sabadell. Autor: David B.