CARTES DELS LECTORS
Domingo Vidal i Echauri; soci nº 1679 del CN Sabadell, exvicepresident (2011-2017) i actualment vocal del Consell d’Honor. Soci Compromissari per antiguitat.

A la imminent assemblea extraordinària del Club Natació Sabadell, el proper dimecres dia 8, els socis compromissaris tenim que decidir l’acceptació o la no acceptació de la doble proposta que ens planteja la Junta directiva:

• Per una banda se’ns proposa l’aplicació d’una quota energètica temporal (març 23 a setembre 23); quota al meu modest entendre molt ben calculada ja que s’aplicarà percentualment sobre els diferents segments de quotes existents en base a variables lògiques com la freqüència d’us de les instal·lacions i el nivell de quota que estem pagant.
• La segona proposta consisteix en una actualització progressiva de les quotes de cara als anys vinents, portant la quota mínima actual a nivells més d’acord amb els temps que estem vivint i a les estretors econòmiques que el Club està patint, fruït principalment de la gran càrrega financera adquirida per a fer factible la seva expansió, decidida a finals del segle passat d’acord a les referències existents en aquells moments en matèria de riscs financer; referències que en l’actualitat han canviat. Les quotes del segment alt actual, corresponents a socis nous amb molt curta antiguitat, els quals, com aquell qui diu, s’han trobat ja les instal·lacions fetes, a aquests l’actualització de la seva quota és pràcticament imperceptible, ja que la quota que paguen es considera l’adequada en base a criteris de mercat.

Aquesta segona proposta ens permet de cara al futur, per un costat, poder seguir aplicant programes de fidelització per a premiar als socis que estimen i vetllen per el manteniment i el creixement de l’entitat i romanen associats, fins i tot no fent ús de les instal·lacions duran llargs períodes: i per altre, ajudant a portar al mateix temps la quota mitja de base a xifres per damunt dels 35 euros per soci, xifra realista i també força modesta en els temps actuals i que ens permet de gaudir a tots els associats, d’unes instal·lacions, de moment encara, més que modèliques i d’un ampli ventall de serveis a un preu més que modest, cosa que malauradament no és així percebuda per un segment de socis amb un perfil més d’usuari de serveis que no pas d’associat a una institució carregada d’història i de sentiments i que patrimonialment ens pertany a tots.

No vull deixar d’esmentar lo convenient de poder seguir, ‘mentre sigui factible’, portar els nostres esportistes al més alt nivell competitiu possible, si bé aquest tema particular en els moments actuals cal ser tractat amb força cura ja que malauradament aquests esports tan nostres, encara ens generen més despesa que no pas retorn econòmic i és per això que no tota la massa social hi està d’acord i és motiu de forta controvèrsia interna. Personalment animo a ‘tots els associats’ tan històrics com usuaris a:

• A fer costat al Club en moments econòmics més que durs.
• A anar prenent consciència que la quota energètica, que ens proposen, és al meu entendre tan sols ‘un pegat’ necessari, però amb riscs associats a la seva aplicació, de cara a intentar millorar els resultats d’aquest any, però no suficient de cara a intentar reduir a temps, la pesant motxilla financera que entre tots estem portant i que en els moments actuals, degut a la pujada dels tipus d’interès, encara pesa molt més. Cal dons pensar també en altres mesures correctores de cara a positivar els pressupostos anuals.
• A pensar que si el que de debò volem tots plegats és eliminar, el més aviat possible, la càrrega financera que pesa sobre la nostre estimada entitat; en els moments actuals, només nosaltres els socis, som qui podem capitalitzar-la i per tant, si ‘tots plegats’, som capaços d’aportar el nostre granet de sorra, de ‘manera voluntària’, més enllà de mesures puntuals molt de curt termini, l’entitat recuperarà la tan necessària competitivitat econòmica, més aviat que tard.
• A saber que aquesta situació delicada és deguda majoritàriament, si bé no la única causa, per la caiguda de la massa social per sota dels 24.000 socis; actualment en som al voltant dels 21.000 i que una recuperació cap a la xifra per damunt dels 24.000 o pot ser ja 25.000, vistes les pujades dels tipus d’interès; suposaria una situació econòmica manifestament més relaxada per a tothom, si bé encara romandrà la pesant càrrega financera.
• I ja per a cloure, a tots plegats i molt particularment a la Junta directiva actual a ser curosíssims a l’hora de planificar despeses evitables i al mateix temps, preparar, moure i donar a conèixer iniciatives viables i engrescadores, de mig i llarg termini (Pla director) per a associats i també per a no associats, potencials futurs associats, en forma de futures instal·lacions i serveis i estratègies per aconseguir-ho. Tot de cara a mostrar que el Club és viu i que els seus gestors, estan empresarialment a nivell de ser capaços de generar noves il·lusions de cara a ‘vendre Club’ i també per a alimentar en tots plegats que pertànyer a una entitat com el Club Natació Sabadell és quelcom que val la pena i fins i tot únic i exclusiu, i valor segur per el que apostar de cara al futur.

Atentament.