-
Ustrell i Bundó obren la Festa Major donant la veu als assistents.
-
Xiulets de la plaça Sant Roc al ser anomenats Ayuso (PSC), Gesa (PP) i Ciutadans.
Els periodistes sabadellencs Ricard Ustrell i Xavier Bundó han obert la Festa Major de Sabadell amb un pregó radiofònic, on els pregoners han donat la veu als assistents des de la plaça Sant Roc. Un pregó basat en peticions d’aplaudiment que, malgrat tot, ha aixecat xiulets dedicats per a alguns representants polítics.
Puntuals, els periodistes de Catalunya Ràdio Ricard Ustrell i de Rac1 Xavier Bundó han sortit al balcó de l’Ajuntament. Al costat, i com és tradicional, regidors de tots els partits amb representació municipal i a plaça, al voltant d’un miler de persones, assistència ha estat un xic inferior a la d’altres anys.
Posats en acció, Ustrell i Bundó s’han alternat al micròfon, presentant alguns dels regidors, no sense cert sarcasme en alguns casos. Per exemple, a Rossinyol (Partit Demòcrata, abans Convergència): “no li passen els anys… està igual que el primer dia… i mira que fa d’anys ja…”, l’ha dit Ustrell. La mera referència al portaveu socialista, Josep Ayuso, ha aixecat xiulets de part de la plaça Sant Roc, que han seguit al referir-se a Ciutadans i també al portaveu popular, Esteban Gesa. Però a diferència de l’any passat ha aguantat al balcó tot el pregó. Les imitacions d’Oriol Cruz al ministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz, el van empènyer a marxar el 2015.
Després de demanar una sèrie d’aplaudiments (pels desnonaments aturats per la PAHCS, per la paciència de la ciutadania amb les obres del Passeig, pels membres de la Roda de la Pau), els pregoners s’han disposat a fer el mateix des de la plaça. Han assegurat que, com a periodistes de ràdio, es dediquen des de fa temps a donar la veu a la ciutadania. Des d’allà, i micròfon en mà, ciutadans i membres d’algunes entitats han demanat aplaudiments per motius diferents: en record de Pere Quart, per les Barraques, en reclamació de més espais per a les entitats…
El pregó ha acabat evocant el cantautor sabadellenc Albert Pla, donant a entendre que havia assistit al pregó i cantaria des de l’església de Sant Fèlix. Un cop resolt l’enigma, posant la seva música pels altaveus.
Mapping en record de Joan Oliver
Ustrell i Bundó, després del tradicional ‘Visca la Festa Major’ han donat peu a un mapping projectat sobre la façana de l’Ajuntament amb motiu de l’any Joan Oliver. El programa d’actes recorda el 30 anys de la mort de l’escriptor sabadellenc. L’audiovisual es projectarà de nou després del concert dels Blaumut a la plaça Sant Roc i cap a la mitjanit.
Obscè. Es obscè lo del tals “pregoners”, els polítics populisto-sectari xenofòbs que els han contractat precisament perquè disfruten amb aquests numerets. El Bustos va ser el primer a promoure aquesta patuleia ( oi, Marc Sabate?) Si es vol queixar… Doncs allò dels polvos i els lodos… El Monge, lo mateix. Però els ciutadans normals i corrents, no tenim perquè aguantar la pudor de tot això. Que s,ho facin a la seva marxa de torxes, tan propicia a evocacions esgarrifoses (Nuremberg, la wilhemstrasse dr Berlín quan hi va anar a viure un tal adolf…) Però no: aquesta mena d,autodefe, ni aqui ni enlloc, ni entre els parti
daris de la mort (civil) dels qui tenen per heretges ni menys encarA a la casa de la ciutat i en festa major
Es una pena ir con los críos a disfrutar de unas fiestas y que te tengas que ir por culpa de unas personas( por no decir otra cosa)que no tienen otra cosa que hacer que hablar de politica.
Lo que es indecente es utilizar la fiesta mayor para intentar adiestrarnos con la imposicion de vuestras ideologías minoritarias y predemocráticas.
¿QUE HACIA EL DICTADOR FIDEL CASTRO EN LA PLAZA MAYOR???
Un insulto a los ciudadanos demócratas sabadellenses,los que pagamos muy caros estos caprichos sectarios de cuatro amiguetes que por casualidad han tocado poder, ni tan siquiera legitimados por los votos en una democracia de verdad.
Me indigna tener que pagar mis impuestos a políticos sectarios y que imponen su ideología, sin el más mínimo respeto por la democracia.
El año que viene que será, ¿una loa a Nicolás Maduro?