Aquest diumenge ha aterrat al Teatre Principal -amb entrades exhaurides des de fa setmanes- el muntatge que es va estrenar fa més de 20 anys de la mà de Josep Maria Flotats, en una nova versió en català del text de Yazmina Reza adaptat per Jordi Galceran.
En aquesta nova versió d’Art, que actualment està de gira pels teatres de Catalunya, hi trobem un engranatge gairebé perfecte de tres actors, Pere Arquillué, Francesc Orella i Lluís Villanueva, que posen la nota de color a un escenari mòbil completament blanc.
La història comença en el moment que un dels tres protagonistes, interpretat per Lluís Villanueva, compra un quadre completament blanc, amb ratlles blanques, per un preu desorbitat. Un dels amics, interpretat per Francesc Orella se’n riu de la compra del quadre i l’altre amic encarnat per Pere Arquillué, prefereix no pronunciar-se al respecte per no molestar a cap dels dos amics, dient a cadascú d’ells el que volen sentir.
A partir d’aquest moment es desencadena el trencament d’una amistat d’anys entre els tres homes, a través d’un diàleg divertit però punyent alhora, que furga en les ferides de l’home actual; la solitud, la incomunicació i la Incapacitat de ser entès. El text de Yazmina Reza, retrata tres homes ridículs que aprofiten qualsevol excusa per mostrar els seus draps bruts i deixar al descobert les relacions de debilitat i poder entre els tres amics, i de com es pot desfer una amistat que a priori no és del tot sincera.
Cal destacar l’exercici de dialèctica i compenetració entre els tres personatges, que sota la direcció de Miquel Gòrriz, aconsegueixen una posada en escena àgil i divertida alhora.
