La segona proposta teatral del Fresc Festival d’enguany ha estat Al Sostre, una comèdia del britànic Nigel Planer – el conegudíssim Neil d’ Els Joves, sèrie de culte a TV3 als anys ’80-, portada a escena per la companyia Sala Trono, del teatre tarragoní del mateix nom . L’obra ha fet temporada a Barcelona els darrers mesos. La traducció del text original és obra de Francis Humble.
El veterà Oriol Grau i el jove Pau Ferran interpreten, sota la direcció d’Israel Solà, director de la premiada companyia La Calòrica; a dos artistes que treballen per Michaelangelo Buonarotti, a qui no admiren precisament – de fet, se’n mofen constantment anomenant-lo Mariàngels-. Quan l’artista italià decideix prescindir dels serveis d’aquests dos personatges, ells posaran en marxa un pla per venjar-se del seu antic cap. Secretament, en Lapo i en Loti tornen a la Capella Sixtina. Però quan veuen el que ha fet el mestre, el seu pla canvia.
També hi intervenen dues veus en off, interpretades per Manel Barceló, en el paper del Papa Juli II i el sabadellenc Marc Rius. El vestuari – obra d’Albert Pascual, membre també de la companyia La Calòrica– , l’escenografia i l’atrezzo, senzills però perfectament emmarcats en l’època retratada, ajuden al públic a submergir-se en la història més fàcilment.
Riures assegurats pel públic, tant pel text, senzill i sense artificis, com per les interpretacions d’ambdós actors, equilibrades entre si i en plena forma durant els seixanta minuts d’espectacle. De fet, la compenetració entre Grau i Ferran és potser el que deixa més bon regust de boca de tot el muntatge. Una comèdia fresca i lleugera, però amb un escenari i una premissa més originals que de costum.
