Foto portada: Un moment del muntatge. Autor: David B.

Impecable mirada biogràfica de Federico García Lorca

Pep Tosar va portar dissabte al Principal Federico Garcia, un muntatge on la música, la dansa, la poesia i la prosa són el camí per a descobrir la vida de García Lorca. Des de Fuente Vaqueros fins al seu afusellament, l’espectacle transmet l’alegria i el goig, la tristor i el drama, en un símil perfecte del que va ser l’ànima turmentada del poeta de Granada.

Espectacular; impressionant. I segurament molts més adjectius tots ells aclaparadorament positius poden descriure Federico Garcia, l’aposta personal d’en Pep Tosar que ha passat per Sabadell gairebé de puntetes però amb una força indescriptible. Estrenat al Festival Grec al 2015, l’espectable fa un recorregut per la vida del poeta de Romancero Gitano, des de la seva infantesa fins a la seva mort, amb un muntatge tridimensional perfecte i on en destaca la figura sempre present del bailaor Jesús Carmona i la cantaora Mariola Membrives. Unes bellíssimes paraules de l’escriptor Vicente Aleixandre on descriu Federico García Lorca com encantador, seductor, amb una simpatia desbordant, amb una irresistible capacitat de simbiosi amb la gent que l’envolta, serveixen per iniciar aquest trajecte ple de màgia.

Les imatges que es barregen amb la música, la dansa i la paraula, suggereixen l’últim viatge del poeta de Madrid a Granada i compta amb els testimonis de cinc experts en l’obra i la vida del poeta (Juan de Loxa, Domingo Ródenas, Mario Hernández, Allen Josephs i Antonina Rodrigo), així com de Vicenta Fernández-Montesinos García, neboda de García Lorca. Tots sis viatgen en el mateix vagó en que ho va fer ell mateix mentre expliquen les seves impressions sobre la seva obra i personalitat.

Foto portada: Un moment del muntatge. Autor: David B.
Un moment de l’espectacle al Teatre Principal. Autor: David B.

Pep Tosar s’ha transformat en Federico, en Dalí, en Luís Buñuel, i ha transmès de manera insuperable la il·lusió de l’escriptor en arribar a la Residencia de Estudiantes de Madrid, la seva decepció en fer-ho a Nova York, l’entusiasme en visitar Cuba, la satisfacció de la posada en marxa del teatre itinerant La Barraca i les relacions amb personatges com Margarida Xirgu, Juan Ramón Jiménez i Manuel de Falla. Igualment el seu èxit a Catalunya amb Mariana Pineda. Tot plegat amb Jesús Guerrero a la guitarra i David Domínguez a la percussió que han sabut magistralment endinsar-se en la màgia que desprenia el bailaor Jesús Carmona.

Cal destacar que la sonoritat ha estat perfecta, i els detalls, com ara el cant dels ocells o l’arrossegament dels peus del poeta sobre el camí han sonat nítids i clars, així com la guitarra, les veus i el zapateao del bailaor.

El final ja n’és conegut. La tragèdia va en augment i s’hi albira quan s’acosta l’any 1936. Els estudiosos no es posen d’acord en el perquè García Lorca puja al tren que el portarà a la mort, quan feia mesos que tenia intenció de marxar a Mèxic. Malgrat tot, coincideixen en definir-lo com un ‘geni anòmal’, un ésser únic i singular, una perla de la natura que mai no es podrà repetir. Potser havia de morir per tal d’esdevenir un mite, manifesta un dels seus biògrafs. Tres vigorosos i colpidors cops de taló del bailaor Jesús Carmona, ens fan venir al cap de manera immediata els trets que van acabar amb la vida del poeta espanyol per excel·lència, aquell que no morirà mai a les nostres memòries.

Can Gambús

Poc després, a la conferència posterior, Pep Tosar ha volgut remarcar aquest fet, el de la seva mort continuada i perpètua, així com el de la intenció de transmetre els trets essencials del Federico home, més que els del Federico mite. La tasca de consulta i selecció de textos ha estat feixuga, però productiva, i Federico Garcia pot presumir de ser un muntatge clarificador, autèntic, en definitiva, una glopada de sentiments i d’humanisme que ha estat premiat amb forts aplaudiments per part del públic sabadellenc.

Foto portada: Un moment del muntatge. Autor: David B.