Coriolà

Reinventant els clàssics: ‘Coriolà’

La jove companyia de teatre sabadellenca, Amfiteatre, arriba amb una aposta purament clàssica per fer-se un lloc a la ciutat i no deixar indiferent a ningú.

A les sis de la tarda d’un diumenge ennuvolat, carrers amunt, es troba l’Escola Sant Nicolau de Sabadell preparada per oferir una obra de teatre de Shakespeare, dirigida per un jove sabadellenc de vint anys, Tom Colomer. Abans d’entrar, el subconscient formula una tímida idea o més aviat un prejudici del que es veurà en pocs minuts. Res a veure amb el que es trobarà. Pujant un pis des de la recepció de l’escola, una nena descalça, es disposa a guiar els espectadors mentre indica que no es poden fer cap mena d’enregistraments i sorprèn dient “si fa calor, és perquè estem a l’estiu del segle V abans de Crist”. Esperes què et portin al saló d’actes de l’escola o a un teatre amb butaques d’algun tipus de material suau i escenari amb cortines.Tot al contrari. En aquell moment t’adones que el que veuràs serà especial i no et deixarà indiferent.

Travessant una fina cortina s’entra a una sala, que només si t’ho diuen, pots descobrir que es tracta de l’aula de dibuix de l’escola. Ja que, només les cadires d’aula permeten deduir que allà s’imparteixen classes. Tot és fosc, amb prou feines es pot trobar el lloc per seure. Res d’il·luminació, ni música ambient, només els persuasius comentaris sobre les eleccions generals del mateix dia i els crits que vénen del pavelló de bàsquet. L’escenari, no hi ha escenari, és l’espai que resta, al mig del cercle que formen les cadires d’escola dels espectadors. Tot queda en família. Quatre enormes pedres a terra, subjecten quatre elements penjats amb cordes. Es pot interpretar que és el decorat.

Coriolà
Un moment del muntatge. Autor: Cedida.

Tot té una explicació, una clara explicació, el director Tom Colomer ens diu; “el teatre és sempre ficció i aquest ha de ser quelcom que algú ha escrit i que ens faci pensar, no alguna cosa amb el que ens encapritxem i pensem que és veritat. Per tant el teatre ha de semblar irreal”. Gràcies a les pantalles dels mòbils, encesos encara, es pot veure en quina mena de lloc et trobes. Les quatre parets estan folrades d’una tela negra com el carbó que força a tenir menys visibilitat. La tela, pintada amb lletres blanques, vol transmetre missatges reivindicatius. Es pot veure que molts, fan una al·legoria a la situació actual del segle XXI. Fuck the senate, El poble mana, govern obeeix com una de les lletres de Txarango o Kill the rich, feed the poor són alguns dels missatges que es poden llegir. Vet a qui, la força dels clàssics, que ens permeten veure que el que escrivia Shakespeare té relació amb els dies d’avui. Silenci: Els clàssics demanen atenció.

Un grup de nens cridant i amb llanternes donen pas a l’inici de l’obra tràgica: Coriolà. Una obra de teatre que molt poca gent coneix. El perquè? El seu missatge implícit i amb tant significat actualment encara, que la gent amb poder vol ocultar i oculta. Es pot veure la gran concentració que transmeten cadascun dels actors, tanta que fins i tot pot arribar a sorprendre. Marc Tresserras entra en escena  representant Caius Marci, s’encongeix sobtadament l’aire, produint un sobresalt als espectadors. El jove interpreta a la perfecció el seu personatge, un superb general romà, que gràcies als seus prodigis de valor a la guerra contra els volscos i la presa de la ciutat de Corioli, rep del sobrenom de Coriolà.

L’argument de l’obra pren força i les dues hores i mitja demostren als espectadors allà presents, que val la pena viure el que la jove companyia Amfiteatre ofereix. El temps que els espectadors passen asseguts mirant els joves actuar, no és suficient perquè cadascun dels actors i actrius demostrin el seu talent tan aclaparador. Per sort, hi haurà més funcions. Tots ells són valents, valents de tirar endavant una de les poques companyies de teatre a Sabadell, per no dir l’única, que creu cegament en els clàssics. Valents per agafar un text, encararlo i sobreposar-s’hi malgrat les dificultats.

Representacions

El muntatge Coriolà, de William Shakespeare, es podrà veure aquest 3 de maig i els dies 17, 24, 25 i 26 de maig, els divendres i dissabtes a les 21:30 i els diumenges a les 6 de la tarda a l’Escola Sant Nicolau de Sabadell, al carrer Jardí 72.

Foto portada: posada en escena de Coriolà. Autor: Cedida.