Aquest dilluns la sala d’actes de la Fundació Bosch i Cardellach ha estat l’escenari de la presentació del primer dels cinc volums de la monumental obra de l’historiador Esteve Deu Baigual dedicada a la Guerra Civil a Sabadell.
Després d’una breu presentació a càrrec de Ramon Ten, president de l’entitat, ha pres la paraula l’historiador Josep Maria Benaul que va qualificar l’autor de “corredor de fons”. Així mateix ha glossat la seva trajectòria acadèmica recordant la seva tesina de llicenciatura a l’any 1973 sobre el moviment obrer a Sabadell i la seva tesis doctoral d’un miler de pàgines al 1986 sobre la indústria llanera a Sabadell al segon quart segle XIX. Respecte a l’obra que es presentarà dimarts ha indicat que es tracta d’un “gran treball de recerca” del que va qualificar “d’investigador jubilat” sobre la Guerra Civil, “un passat que no passa mai” i que ens interpel·la.
Aquest primer volum, titulat Sabadell, 1936, economia, societat i política, és fruït de l’exploració de milers de desenes d’evidències documentals que es permeten fer-nos una idea fidedigna de la Guerra Civil i el primer franquisme fins al 1945 a la ciutat. En aquest sentit, ha apuntat al buidat del Padró Municipal de 1936 i del cens de la Generalitat del 1937 amb nombroses dades dels 50.000 habitants de la ciutat. Un treball que proporciona una nova visió detallada la societat i l’economia de Sabadell abans de l’esclat de la guerra.
Així mateix, segons Benaul, Deu ha realitzat una investigació exhaustiva d’unes 5.000 persones compromeses políticament que signifiquen un de cada quatre sabadellencs masculins majors de 15 anys. Una “tasca titànica” que també s’ha realitzat amb els milicians que van combatre als fronts de guerra. A més, el treball d’Esteve Deu permet conèixer l’abast del projecte educatiu, els problemes alimentaris i el cost humà del conflicte, així com de la implantació del primer franquisme a la ciutat.
Radiografia abans de la guerra
L’autor de l’obra ha explicat que aquest volum s’estructura en tres apartats: economia, estructura i conflictes socials i correlació de forces polítiques. El llibre recull algunes coses ja estudiades però també aporta dades noves. En aquest segon aspecte ha realitzat un anàlisi detallat del padró municipal d’abril de 1936 que, mitjançant el creuament de dades amb altres fons documentals com la matrícula industrial, ens permet conèixer la taxa de població femenina activa, la proporció entre economia legal i submergida i la distribució de la riquesa entre les classes socials.
Aquesta investigació, mitjançant la classificació de la població adulta, dona l’imatge d’una ciutat amb “desigualtats notables”, on l’l,5 per cent acumulava el 35 per cent de la riquesa. Per arribar a aquestes conclusions no només s’ha investigat sobre els salaris i les condicions laborals, sinó sobre l’accés a serveis essencials com l’aigua corrent, la cuina de gas o l’electricitat i a serveis públics com la sanitat o l’educació. Fins i tot ha determinat el nombre de propietaris de bicicletes i automòbils o la capacitat de despesa sumptuària de les classes propietàries .
Tot això tenint pressent la conjuntura econòmica de la ciutat dominada per la crisis que esclatà al 1930 i que s’accelera a partir del 1934, on es demostra que l’atur real era el doble que l’oficial i com va afectar per sectors productius on el més castigat fou la construcció; justament, on militaren els sabadellencs més radicals.
En l’apartat dedicat a la política es referí a l’esmentada tasca de determinar la professió, el barri de residència o la professió dels aproximadament cinc mil actors polítics analitzats., 1.900 de dretes i 3.100 d’esquerres. També s’aporten elements respecte a la immigració on ha apreciat diferències en els posicionaments ideològics entre els nouvinguts a finals del segle XIX i els que arribaren a la ciutat a la dècada del 1920. Així ha fet un buidat sistemàtic sobre la incidència dels fets del 6 d’octubre del 1934.
Els quatre volums següents
Esteve Deu ha finalitzat la seva intervenció referint-se breument al contingut dels altres quatre volums de l’obra. El segon estarà dedicat a Sabadell a la reraguarda i on s’abordarà l’abast de la repressió republicana o les dificultats econòmiques a mesura que s’allargava el conflicte. Al tercer volum realitzarà l’anàlisi del nou model econòmic a la ciutat amb les col·lectivitzacions, municipalitzacions o nacionalitzacions de les empreses. El quart llibre versarà sobre els soldats i milicians que anaren al front i dels que no van anar, així com el seu destí després de la conflagració; per a això ha consultat diversos arxius a la resta d’Espanya i ha revisat més de 400.000 fitxes. El cinquè i darrer volum estarà dedicat al nou ordre franquista on s’abordarà la dimensió de la depuració franquista, les característiques del règim i la seva avaluació.
