El grup musical 31FAM és un dels caps de cartells d’aquesta Festa Major 2019. Es tracta d’un grup de música urbana que canta trap, reggaeton o dancehall, format per sis nois de Sabadell d’entre 17 i 18 anys. Al 2019 van publicar el seu primer disc, TR3TZE, i el concert, un dels més esperats entre els joves sabadellencs, serà el divendres 6 de setembre, a les 23.30, a l’EspaiConcert de l’Eix Macià.
31FAM es va crear l’any 2017 i no només acumula més de sis milions de visualitzacions la plataforma Youtube, sinó que ha aparegut a les principals emissores musicals del país. El grup està format per sis nois sabadellencs que es fan dir Kid Pi, Joey C, Lil Didi, Bandam, Koalekay i AAA, que barregen català, castellà i anglès amb lletres que parlen de festa, amor i, en definitiu i en paraules del grup, “d’allò que viuen”.
Per què vau apostar per la música urbana i per la barreja del català, castellà i anglès?
Cadascú cantava com li semblava. No era per dir ‘anem a cantar en tres idiomes’ perquè sigui com més versàtil; no. Cadascú cantava com li sortia, com se senti més còmode. I en realitat fem de tot, no només trap, fem música urbana. Agafem els gèneres que ens agradin i que ens vinguin de gust fer en el moment, el que surti quan produïm. Són moltes coses, molts estils, molts gèneres. I tot ho fem nosaltres.
Com van acabar ajuntant-se sis joves de Sabadell per fer música?
Ens coneixíem uns quants. Amics d’amics i interessos bastant iguals. Alguns ja fèiem música abans. Però quan ens vam ajuntar va ser amb Sincero, tot i que no hi havia grup encara. Amb Males cares ja érem tots els membres; abans era un popurri. Al principi el canal de Youtube es deia ‘Joan Cosp ‘ (el nom d’un dels membres); era un canal personal. Realment no hi havia una intenció clara de fer un grup de música, tampoc. Ens vam conèixer de risas, del carrer, de provar. Vam estar gairebé un any sense representant ni discogràfica. Després va haver-hi una pujada molt heavy a Spotify, i una amiga ens va dir: “tinc un contacte que us interessarà”, i és el nostre actual mànager. Fa un any vam signar amb la discogràfica, també.
Què voleu transmetre amb les vostres lletres?
Volem parlar del que toca. Cadascú escriu de les coses que viu. Això està molt bé, perquè cadascun de nosaltres té el seus valors, la seva forma de pensar i de fer, i quan ho ajuntes tot, es crea. Parlem del que vivim. Som nois de carrer, som d’aquí: de Sabadell. Qualsevol noi es pot sentir identificat amb les nostres cançons.
Què us inspira? Quins són els vostres referents?
Cadascú té el seu. Inconscientment agafem idees de música que escoltem. Som sis, però no tots escoltem la mateixa música. Alguns ens fixem en els productors, un és més llatí, l’altre té influències americanes. Això a l’hora de fer música és molt positiu, perquè cadascú posa el seu granet de sorra, i no és monòton. Quan fas la barreja queda bé, queda diferent. L’èxit és fer el que t’agrada, el que et surt: no fer-ho per agradar. Sobretot cal fer alguna cosa nova. Anem a l’estudi, ens surt això, i pugem això. Això va ser lo bo, no buscar res. Així no t’ofusques, va venint. Anem fent música, com sempre.
Com us ha canviat la vida arrel de la formació del grup?
La majoria fem el mateix que abans, estem estudiant. En principi tan sols un de nosaltres es vol dedicar només a la música, tot i que cada vegada es va posant més seriós. Cadascú té el seu “pla B”.
I quins són els vostres “plans A”?
El nostre “pla A” és estudiar. Fins i tot un de nosaltres està fent el segon curs de carrera a Nova York.
Com porteu la fama?
És graciós. A vegades és incòmode, sobretot els nens petits que en comptes de venir a dir-te alguna cosa, criden i s’amaguen, i fan coses rares d’aquestes. L’altre dia estàvem al supermercat i ens van començar a seguir unes noies. Ens vam fer una foto amb elles, i a l’estona ens estaven seguint, per saber on vivíem. Està bé que et vinguin i et diguin que els agrada el que fas, que et demanin una foto i et diguin que t’admiren. Però això d’assetjar és una altra cosa. Hi ha fans molt loques que et tenen com molt idealitzat, i amb això flipes. A més la penya és molt monotema amb la música, i això cansa. Amb qualsevol col·lega o conegut sempre parlem del mateix. Tot i que tampoc és exagerat, podem sortir al carrer.
Tots vosaltres heu passat per la Festa Major de Sabadell, i ara les veureu des d’un altre punt de vista. Con us sentiu?
Ja volíem cantar l’any passat i l’altre, però ens van dir que no. Ara és el moment, ja hem tret l’àlbum, tenim repertori, podem fer un bon concert. Abans no podíem cantar ocupant una hora. I estem molt il·lusionats, tenim moltes ganes. Hem fet molts concerts fora de Sabadell, però a la ciutat cap. Nervis no en tenim, només l’adrenalina de sortir a l’escenari.
