La presidenta dels Amics de l’Òpera de Sabadell, Mirna Lacambra, ha estat escollida aquest any com a pregonera de la Festa Major de Sabadell. Aquest ha estat el seu pregó.
Benvolguts conciutadans i conciutadanes de Sabadell:
Quan la nostra Alcaldessa em va proposar de fer el pregó de la Festa Major de Sabadell em vaig sentir molt honorada i un calfred em va recórrer tot el meu cos.
¿Sabeu que es un fet històric a Sabadell el que una dona ostenti el càrrec d’Alcaldessa? Doncs sí, és així.
Per tant jo la vull felicitar públicament i desitjar-li un fructífer mandat que demostri la capacitat de les dones per conduir-nos pels bons camins de la comprensió, el diàleg, la justícia, el progrés i la solució als problemes de la nostra ciutat.
Dit això, pels qui no em coneixeu:
Sóc Mirna Lacambra, nascuda a Sabadell, presidenta i gundadora dels Amics de l’Òpera de Sabadell. Bàsicament he estat cantant d’òpera professional amb una carrera força llarga d’ entre uns 25 i 30 anys en teatres d’òpera de tot Europa i d’Amèrica.
Fa 37 anys, un dia mentre estava a l’hotel esperant l’hora d’anar al teatre per fer una representació de l’òpera Un ballo is maschera de Verdi, em va venir una idea amb la força d’un llamp.
¿I perquè no fem òpera al nostre teatre de Sabadell? Dit i fet.
A tots els estats d’Europa, les ciutats tan si son grans, mitjanes o petites, tenen un teatre on s’hi representa òpera tot l’any. ¿Per què el nostre país no és així? Amb aquesta idea vaig començar a posar fil a l’agulla.
Ho vaig parlar amb el meu marit, i després amb els nostres amics i coneguts. Els hi preguntàvem ¿Us semblaria bé que organitzéssim òpera a Sabadell? Alguns s’entusiasmaven amb la idea. Altres deien ja tenim el Liceu a Barcelona. Jo els hi contestava que Barcelona també té un camp de futbol del Barça i no treu pas que a Sabadell tinguem també un camp i un equip de futbol. Finalment, entre tots l’any 1982 vam crear l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell.
I amb ella el cor de l’entitat, que ha sigut bàsic en les nostres representacions. Però això, només va ser el començament d’un seguit d’esdeveniments molt significatius. El 1987 vam fer néixer l’Orquestra Simfònica del Vallès. Fins aleshores havíem comptat amb l’orquestra del Liceu per fer els nostres festivals.
Poc després, el 1989, amb el suport de la conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya vam endegar l’idea de portar l’òpera a altres poblacions i així és com naixia també el gran projecte cultural Òpera a Catalunya.
Del 1986 al 1994 vàrem organitzar el Concurs Nacional Eugenio Marco, bianual, que més endavant es va convertir en Concurs Mirna Lacambra, de caràcter anual. El 1996 transformàrem el concurs en unes proves de selecció per poder accedir al curs de la nova creació de l’ESCOLA D’ÒPERA DE SABADELL, la qual es desenvolupa en un període de dos mesos, finalitzant amb una representació de l’òpera i oferta gratuïtament a tots els estudiants dels instituts, escoles d’adults i escoles de música de Sabadell i comarca.
He volgut explicar una mica la nostra trajectòria perquè heu de saber que Sabadell és la única ciutat a l’estat no capital de província o autonomia, que programa una temporada d’òpera i no solament programem sinó que també a l’enselms produïm els nostres espectacles, oferint-los en GIRA per diverses poblacions de Catalunya, que és el que en denominem Òpera a Catalunya.
Aquest és un projecte cultural molt important, no solament per Catalunya sinó també per la resta de l’estat, que projecta la nostra ciutat al mateix nivell i dimensió de la que avui en dia gaudeixen, per exemple, el Club de Natació i el Club de Futbol.
Com veieu, els sabadellencs som una gent fantàstica, emprenedors, tossuts i treballadors. I és que no totes les ciutats tenen una vida cultural com la nostra: una temporada d’òpera i una orquestra simfònica totes dues temporades estables; cicles de música de cambra, d’orgue; diverses cobles, corals… a més, de la desena de discogràfiques catalanes de música clàssica quatre es troben a Sabadell.
A més, entre l’AAOS i la Simfònica del Vallès estem creant una nova fundació, que tindrà per nom Fundació Òpera a Catalunya. Però ens falta una peça clau, adaptada a les necessitats del segle XXI: un nou teatre. ¿Recordeu aquella Ciutat de la Música que tant se’n va parlar fa uns anys i que segueix aturada? A hores d’ara ja és urgent. El projecte engloba al mateix temps teatre d’òpera i conservatori de música amb millors prestacions.
La Faràndula s’ha fet vella. Les condicions tècniques estan obsoletes i les dificultats per portar a bon port les representacions cada dia són més. Ens calen estructures modernes i més grans per poder desenvolupar la nostra activitat artística amb totes les noves tecnologies. I, també, cal millorar tota la part per acollir acuradament al públic.
Els sabadellencs tenim un terreny davant del Corte Inglés, que està esperant que alguna màquina li faci pessigolles i comenci a fer forats per construir aquest nou teatre i el conservatori. Recordeu: la Ciutat de la Música no és un caprici. Sabadell és la segona ciutat musical de Catalunya.
També tenim uns empresaris fantàstics amb una empenta i una força creadora digna d’admiració. Se’n van per tot el món a oferir les seves meravelloses idees i tornen a casa amb la feina ben feta i contents per haver aconseguit vendre bé les seves idees.
Recordem que La Faràndula es va poder edificar perquè un conjunt d’empresaris es reuniren i varen decidir que necessitaven un bon teatre per poder-hi representar dignament Els Pastorets cada any per Nadal. També el Gran Teatre del Liceu de Barcelona va ser construït amb la mateixa idea i similar pensament. Aquests grans empresaris amants de la cultura volien que Barcelona tingués també un teatre d’òpera. Cal que els nostres empresaris i institucions locals i nacionals participin i creguin en aquest repte.
Aquest és un gran projecte de ciutat, que comporta la creació de llocs de treball per a molta gent, tant durant la construcció del teatre i el conservatori com quan ja el poguéssim utilitzar per fer l’òpera, simfònics, musicals, operetes, sarsuela, ballet, tot el que sigui derivat de la música.
A Sabadell tenim grans creadors de l’art de la pintura, de l’escultura, de la música, de la literatura, i de totes les arts menors.
Els sabadellencs portem a la sang la saviesa del treball, que és la que ens fa ser un motor econòmic, social i, òbviament, cultural.
Estimo la meva ciutat i em sento molt orgullosa de tot el que s’ha aconseguit amb aquella boja idea inicial: hem donat feina i potenciat el talent de molts músics i cantants de la ciutat, catalans i espanyols, gràcies a aquesta realitat meravellosa.
Tot això no hauria estat possible sense el recolzament del meu marit, el Dr. Gondolbeu, que ens va deixar el passat febrer. Va ser un company de vida atent, caut i treballador. I tampoc haguéssim arribat fins aquí sense l’equip que m’ha envoltat sempre en totes les iniciatives.
Gràcies a tots i totes. I, especialment, al Banc Sabadell, que sempre l’hem tingut al costat creient i recolzant els nostres projectes.
Visca la cultura perquè ens fa millors persones!
Visca Sabadell!
I visca la nostra festa major!
