La diversitat del públic atorga ja a Oliver un cert caràcter simbòlic pel sabadellenquisme.
Una vintena d’actuacions repassen l’obra de Pere Quart des de la seva obra.
Unes 700 persones han assistit a l’homenatge popular a l’escriptor sabadellenc Joan Oliver, celebrat al teatre La Faràndula en el marc de l’any Joan Oliver. Un tribut intergeneracional i a mig camí entre la poesia, la música i el teatre, que ha mostrat com Oliver ha deixat un pòsit cultural entre la cultura catalana i configura ja un cert mite del sabadellenquisme.
Un dels objectius de l’Any Joan Oliver era convertir Pere Quart en un símbol de la ciutat de Sabadell. Caldrà veure el balanç de les activitats organitzades per la Comissió Any Joan Oliver, i si s’ha eixamplat el coneixement del poeta dins i fora de la ciutat, però la tasca de la comissió en la celebració d’activitats al llarg d’aquests mesos ha estat ingent. El punt de trobada capital era però aquest dimecres al teatre La Faràndula.
Unes 700 persones han assistit a l’homenatge popular. Públic diversos, d’edats diferents, des de joves d’entre 20 i 30 anys que simpatitzen amb la vida i l’obra del poeta, sabadellencs amb sensibilitat cultural i alguns coneixdors d’Oliver, entre ells la seva filla única, Sílvia, i el nebot Ignasi Riera, que han recitat un poema cadascun.
Segueix llegint a sota de la galeria de fotos.
Més de dues hores d’espectacle han permès desvetllar les diverses facetes del sabadellenc, especialment la poesia, amb un gran llegat a la música catalana, i el teatre, amb dos fragments de Ball Robat i La fam. No obstant, glosar una obra polifacètica de més de mig segle deixa de forma inevitable arestes poc enfocades.
Repàs a la vida des de l’obra
Quico Pi de la Serra, El petit de cal Eril, Cesc Freixas i Feliu Ventura han estat alguns dels músics que han posat veu en viu als poemaris d’Oliver. Algun d’ells ja va col·laborar amb el disc recopilatori dedicat al poeta i a la venda des de fa algunes setmanes. El gran burgès en boca de Pi de la Serra o la Tirallonga de monosílabs en boca de la companyia Al Galliner així com el poema dedicat a Franco poc després de la seva mort recitat per l’escriptor Roc Casagran juntament amb Cesc Freixas han estat alguns dels moments més aplaudits de l’acte, que ha repassat la vida d’Oliver a nivell cronològic, des de la Colla de Sabadell als anys 20 i 30, la guerra, l’exili del segle XX fins el seu enuig amb la Transició i l’autonomia catalana a finals dels 70 i 80. Tot passant per declaracions de principis com Sàpigues, company, la passió revolucinària de l’Oda a Barcelona o el dolor de l’exili amb les immortals Corrandes, a través d’un vídeo enregistrat per a l’ocasió per Sílvia Pérez Cruz.
En un acte de menys a més, final amb bona part dels artistes sobre l’escenari recitant les Corrandes d’exili. Poc abans, la lletra de les Corrandes, que inclouen els repetidíssims versos ‘En ma terra del Vallès / tres turons fan una serra / quatre pins un bosc espès…’ i acabades amb ‘com el Vallès no hi ha res’ s’ha llençat des de l’amfiteatre cap a la platea a la vegada que s’ha desplegat una gran pancarta amb el missatge ‘Encara som a la trinxera’.
Final amb el públic dempeus en el principal acte de l’Any Joan Oliver, que malgrat tot encara no ha acabat i continua amb un programa obert durant alguns mesos.
Caràcter sabadellenc
L’homenatge ha tingut un marcat caràcter local. Ha estat presentat per l’actor Josep Julien. Han intervingut els també actors Joana Vilapuig, Carlota Olzina i Bernat Quintana, així com Jordi Boixaderas, tot i que amb veu enregistrada, el Teatre Sant Vicenç, Marc Rius i Òscar Castellví de la companyia Al Galliner, i a nivell musical hi han pres part el cor Vakombà, Lu Rois i Pau Llonch, a més de l’escriptor Roc Casagran.
Campanya a TotSuma
L’acte s’ha finançat gràcies a un campanya de micromecenatge impulsada a la plataforma TotSuma. Uns 300 mecenes han aportat els 10.000 euros que la Comissió Joan Oliver havia pressupost per dur a terme l’homenatge popular. Abans i després de les actuacions han pogut recollir les seves recompenses.
