El centenari del naixement de Teresa Pàmies servirà per “reordenar” el llegat literari i documental de l’escriptora i activista i difondre’l arreu durant el 2019. Impulsat per la Institució de les Lletres Catalanes del Departament de Cultura, el programa d’activitats encara està molt obert i s’ha presentat -coincidint amb la data de la mort de Pàmies ara fa set anys- amb la intenció de sumar adhesions i propostes.
Un simposi acadèmic a l’octubre, un acte institucional, una exposició itinerant i diversos espectacles són les propostes que han transcendit per ara. Però en el terreny literari la família de l’escriptora, amb el seu fill Sergi Pàmies al capdavant han aprofitat l’avinentesa per posar ordre a l’arxiu de la seva mare i impulsar la reedició de diversos títols properament, com són Amor clandestí o Gent del meu exili.
L’Any Teresa Pàmies és una de les efemèrides que la Generalitat ha inclòs com a commemoració de Govern d’aquest 2019. Està impulsat per la Institució de les Lletres Catalanes del Departament de Cultura i comissariat per l’escriptora i periodista sabadellenca Montse Barderi. Tot plegat, amb la col·laboració estreta de la família de Pàmies i en especial del principal ‘custodi’ del seu arxiu personal i literari, el també escriptor Sergi Pàmies.
La commemoració del centenari del naixement de Pàmies no té hores d’ara un programa tancat, i els seus impulsors fan una “crida” a la participació de tothom. Barderi ha destacat que la vocació del seu comissariat és ser “interlocutor” d’aquells que vulguin organitzar actes o activitats relacionats amb Teresa Pàmies.
No obstant això, el disseny de l’Any compta amb diverses activitats previstes. Per exemple, un acte institucional central (encara sense data ni lloc), per al qual s’ha preparat un espectacle a partir de l’obra Testament a Praga adaptada per la mateixa Barderi, que comptarà amb direcció de Jordi Bosch, també intèrpret juntament amb Emma Vilarasau.
Hi haurà també una exposició itinerant (Tot és en els llibres. Teresa Pàmies), els centres educatius disposaran de materials sobre Pàmies preparats per a l’ocasió, i arreu del territori s’organitzaran activitats. La primera, una xerrada aquest mateix dimecres a la llibreria Abacus de Barcelona. Durant l’any, a més, es realitzaran diveros espectacles basats en l’obra de l’escriptora o sobre la seva persona. Cròniques de Teresa Pàmies, de Q-ars Teatre, una conferència concert a càrrec de Big Mama Montse, o Coses de la Vida: a ritme de bolero, basat en el llibre homònim de Pàmies en són alguns exemples.
En el terreny de la posada al dia del llegat literari de Teresa Pàmies, la seva obra està essent i serà objecte de diverses reedicions. Quan érem refugiats (Sembra Llibres, 2017), Vacaciones aragonesas (Xordica Editorial, 2018) i Si vas a París, papà… Diari de maig del 1968 (Tigre de paper Edicions, 2018) són tres obres reeditades els darrers temps.
Durant aquest 2019 es publicaran un seguit de noves edicions i reedicions, que han estat possibles en bona mesura per la implicació de la família de Pàmies. Són Matins de l’Aran (Tushita edicions), Gent del meu exili (Empúries, juny del 2019) –amb nou pròleg de Tomàs Pàmies, el més gran dels germans-, Memòria dels morts (Empúries, juny del 2019) i Amor clandestí (La butxaca, tardor de 2019).
Aquest és un dels aspectes que Sergi Pàmies valora més de la commemoració del centenari del naixement de la seva mare. Segons ha explicat, com a família han acollit amb una barreja de “responsabilitat i curiositat” el repte de preservar el llegat de la seva mare, i ha celebrat que “finalment” han ordenat el reguitzell de materials dispersos que van heretar d’ella quan va morir, ara fa set anys.
Pàmies ha parlat amb satisfacció de la reedició de diverses obres, però també s’ha referit il·lusionat al simposi acadèmic que s’organitzarà a l’octubre sota el títol Simposi Teresa Pàmies, política, memòria i literatura. I és que segons ha dit, a la seva mare “li va pesar” no haver gaudit del reconeixement de l’acadèmia malgrat ser àmpliament “volguda i estimada” en el terreny popular (llibreters, editors i lectors). “Sempre tenia la sensació que se la mirava de cua d’ull, amb una certa condescendència per part de l’acadèmia”, ha manifestat.
En aquest sentit, el director de l’ILC, Joan-Elies Adell, ha convingut que si la institució s’ha implicat en l’organització de l’Any Teresa Pàmies és amb la intenció de no oblidar que més enllà de la seva trajectòria i relleu polític i social, Pàmies “escrivia molt bé” i la seva obra “necessita ser revisitada i mirada amb els ull d’avui”.
