Manel

Manel entusiasma en un concert rodó

Amb un retard de 15 minuts sobre l’horari previst el quartet barceloní va arrencar el seu concert a una Faràndula plena a vessar, tal com va succeir fa dos anys al seu concert al Festival Embassa’t, on també van exhaurir localitats.

A diferència d’aquella ocasió, on presentaven el seu segon disc, ara els Manel han evolucionat cap a un pop-rock més genuí, deixant de banda les arrels folks dels seus inicis. Com a  exemple, Guillem Gisbert alternava la guitarra acústica amb l’elèctrica i l’ukelele no va fer acte de presència en cap moment.

Manel han presentat quasi enterament el seu tercer àlbum, Atletes, baixin de l’escenari (la mítica frase de Constantino Romero als JJ.OO Barcelona’92). Han obert amb Vés bruixot, seguida de Ai, Yoko (amb el memorable vers “Però avui he entès que us estimàveu com molts no haurem estimat mai.”), Ja era fort i Desapareixerem lentament, per donar pas a Flor groga, La bola de cristall i El gran salt del segon disc Deu milles per veure una bona armadura.

El públic s’ha animat especialment amb aquest tema i el concert ha anat a més amb els temes del nou disc: A veure què en fem, i Banda de Rock dedicada als Antònia Font. La versió del Common People de Pulp (Gent normal), no inclosa a cap àlbum del grup però un clàssic del seu repertori  seguida de Boomerang, un dels temes més coneguts del seu anterior àlbum han mantigut el públic dempeus durant l’actuació.

Un moment del concert a la Faràndula. Autor: David B.

Intercalant temes d’aquest segon disc amb els del més recent, han interpretat Mort d’un heroi romàntic, La cançó del soldadet (amb nous arranjaments), Quin dia feia, amics un solo de bateria pel lluiment d’Arnau Vallvé, i després de més d’una hora de concert ha arribat, un tema del seu primer disc,  concretament Ai, Dolors, de fet l’únic d’aquest àlbum que ha sonat fins el moment dels bisos. Ha estat també l’únic tema on la veu principal no anava a càrrec de Guillem Gisbert sinó de Roger Padilla.

Continuaren amb Benvolgut i Teresa Rampell; abans de donar pas als bisos: Un directiu em va acomiadar, Aniversari, En Bernat m’ha dit i acabant àlgidament amb el clàssic Al Mar!, molt diferentment al com van acabar el concert del 2011 a l’Embassa’t on van acomiadar-se amb Deixa-la Toni, deixa-la, que en aquest concert no ha sonat, com tampoc ho han fet altres clàssics com El Miquel i l’Olga tornen o Captatio Benevolentiae.

Un concert tècnicament impecable, amb una il·luminació encertada i un so molt potent sense emmascarar en cap cas la veu ni els instruments dels artistes. El públic ha aplaudit amb ganes al final del concert. Les expectatives eren ben altes, els seguidors, la majoria entre 25 i 45 anys, molts vinguts d’altres localitats, coneixien fil per randa els temes del grup, però també havia espectadors que assistien per primer cop a un concert de la banda i que van sortir prou satisfets “M’han convençut, en directe guanyen molt respecte al CD, i el bateria és boníssim” ens deia una espectadora, l’Esther.

Els Manel en un moment del concert. Autor: David B.

Després d’aquest concert que tanca el calendari musical sabadellenc de l’any 2013 (almenys en quant a grans noms populars), els promotors UiU prometen sorpreses d’alta qualitat pel 2014. Almenys dos grans grups del panorama musical català estan a punt de treure nous discos, i sembla que l’any vinent podrem tornar a gaudir d’una gran programació de música en viu a la nostra ciutat, que encara que sigui un dimecres d’hivern, respon entusiasmada a les propostes.

Foto portada: un moment del concert, aquest dimecres. Autor: David B.