Del “clan” Strauss als Village People: divertidíssim concert d’Any Nou de la Simfònica del Vallès

  • Llufes, banyes de ren, confeti i molts valsos dels Strauss protagonitzen el concert d’Any Nou. 
  • Un excel·lent Andrés Salado a la direcció vindica el “privilegi” de Sabadell de tenir una orquestra professional. 

Alegre concert d’Any Nou de l’Orquestra Simfònica del Vallès. Sota la batuta d’un afortunadíssim Andrés Salado a la direcció, els músics s’han empleat a fons per quadrar el seu concert més popular jugant a casa, al teatre La Faràndula, sota un públic entregat, que ha reconegut l’esforç de l’orquestra, amb un programa protagonitzat pel “clan” Strauss, però amb incursions a la sarsuela i moltes clucades d’ull al públic. 

El concert d’Any Nou de Viena s’ha convertit en la porta d’entrada de diverses generacions de persones a la música clàssica. Sigui a través de la televisió, de Youtube o en viu, a través dels que fan orquestres de tot el món aprofitant les dates nadalenques. La Simfònica del Vallès els organitza des dels seus inicis als anys 80 del segle passat. El programa acostuma a estar farcit de valsos, polques i sons alegres. I la platea conté habituals però també inhabituals entre el públic que segueix la temporada, fins i tot famílies amb infants.

Un moment del festival de Valsos i danses 2019. Autor: David B.
La soprano Sara Blanch i Andrés Salado. Autor: David B.

En aquesta ocasió el programa ha estat molt i molt popular, més encara la dinàmica direcció d’Andrés Salado (Madrid, 1983), director d’orquestra però ànima de showman, conegut per la seva incursió televisiva al programa Prodigios de Televisió Espanyola i a la vegada premi Príncesa de Girona de les Arts i les Lletres 2016. Salado s’ha dirigit al públic, dins les seves possibilitats, en un respectuós català, ha interactuat sovint amb els músics de la Simfònica, sempre didàctic i proper, fent pujar una persona del públic a dirigir els músics a l’inici de la segona part, i provocant l’aplaudiment més llarg del concert (tret del darrer) vindicant el privilegi de Sabadell de tenir una orquestra simfònica professional “i no qualsevol”. Salado ha animat a refugiar-se a la cultura en temps “d’odi” i de “certa baixesa política” i ha demanat el públic acostar-se als concerts al llarg de tota la temporada, més enllà del de Cap d’Any, també quan sonen peces menys populars.

El concert ha arrencat amb un popurrí, Carmen-Quadrille, d’Eduard Strauss. La família Strauss, el “clan” com ha dit el director, ha estat la protagonista del repertori, ja que han copat vuit dels 15 temes que han sonat, i sonaven també en esperit en el vals Sobre les ones composat pel mexicà Juventino Rosas. No han fallat ja a la recta final els dos grans clàssics de Johann Strauss: El bell Danubi blau, i la Marxa Radetzy fusionada, com fa tan bé l’OSV per aixecar la sorpresa del públic amb el YMCA dels Village Peope. L’altre pes del repertori ha estat en la sarsuela, amb Bohemios, d’Amadeu Vives, i La boda de Luis Alonso, de Gerónimo Giménez.

Un moment del festival de Valsos i danses 2019. Autor: David B.
Salado i la voluntària del públic que ha ‘dirigit’ l’orquestra. Autor: David B.

Tot ple de clucades d’ull nadalenques, amb confeti, alguns barrets nadalencs, un dimoni repartint les partitures del YMCA entre part dels músics, i tocs humorístics, com les llufes del Dia dels Sants Innocents a la divertida La màquina d’escriure, amb un músic de l’OSV a l’estil Jerry Lewis. No hi ha distinció entre música clàssica i música moderna sinó bona música, ha aprofitat Salado per dir a la introducció de la peça de Leroy Anderson. Anteriorment s’havia produït un dels moments més divertits del concert, quan s’han encès les llums de la platea i amb el director baixant a les butaques s’ha escollit una persona voluntària per dirigir durant uns minuts l’orquestra. Entre el director i el bon humor de la voluntària l’escena ha funcionat, més a prop d’un programa de varietats que d’un concert simfònic. Però a més de divertida la situació ha resultat didàctica pels profans.

Un moment del festival de Valsos i danses 2019. Autor: David B.
Recta final del concert. Autor: David B.

Ja a la recta final, gran comunió amb el públic també amb la nadala El noi de la mare, molt cantada entre la platea, una altra incursió a la sarsuela de la mà de la soprano Sara Blanch, notable i amb dots interpretatives, i el hit final de la Radetzky + YMCA amb el públic dempeus i Salado amb banyes de ren.

Rubí, Puigcerdà, Reus i Vic

Dues hores i alguns minuts en un dels més simpàtics Festivals de Valsos i Danses dels darrers anys. Aquest migdia hi tornen a La Faràndula, en el vuitè dels 12 concerts previstos per l’orquestra vallesana. Qui no hi pugui anar, tindrà oportunitats encara a Rubí (30 de desembre), 1 de gener (Puigcerdà), 3 de gener (Reus) i 4 de gener (Vic).

Comments are closed.