Nel·lo C. Autor: David B.

Nel·lo C publica ‘Ànima rebel’: “amb les meves cançons intento donar veu als silenciats”

El músic de ritmes urbans sabadellenc Oriol Carcolse, més conegut pel seu nom artístic ‘Nel·lo C’, té 29 anys, viu al barri de La Creu Alta i va començar a interessar-se per la música de ben petit, amb només cinc anys.

Parlem amb ell després que el seu darrer disc Ànima Rebel hagi vist la llum aquesta setmana. Un àlbum que recull 10 temes de música urbana en català.

Quan vas començar a interessar-te per la música?
Des de molt petit. De la música sempre m’havien seduït els ritmes i li robava a la mare unes quantes cassoles i la liava una miqueta per la cuina fins que un dia van dir que ja n’hi havia prou de trencar olles i que pogués invertir aquest temps donant ‘hòsties’ a les olles amb una bateria i unes classes. Així va començar tot. Vaig començar a tocar la bateria amb cinc anys i a fer solfeig.

Vas acabar els estudis de música?
Tinc el grau elemental de solfeig i acordió.

Acordió?
Si, l’acordió. Quan vaig començar a estudiar, la bateria no era un instrument reglat i necessitava tocar un instrument reglat que fos afí amb els estudis de música. Només volia tocar la bateria, no m’agradava la flauta, no m’agradaven els instruments de vent, tampoc els de corda i com que els meus avis son d’un poble de 100 habitants del Pirineu i ells valoraven molt l’acordió, vaig decidir-me per aquest instrument, ja que no hi havia cap més que em seduís el suficient. Però el que em sedueix de veritat és el ritme.

Com vas passar de l’acordió a l’actual ritme urbà?
Quan tenia 11 o 12 anys un cosí va aparèixer un dia amb un disc de música urbana en castellà, de hip hop, el vaig començar a escoltar, em va agradar molt. També tenia companys que estaven ficats en el hip hop i vam acabar fent ritmes a classe, primer criticant a alguns professors, sempre amb una miqueta de missatge, fins al canvi de llengua, a cantar sol i fins ara.

Nel·lo C. en un acte de la FAIV Autor: David B.
Nel·lo C. en un acte de la FAIV, aquest dissabte Autor: David B.

Et dediques professionalment al món de la música?
M’hi dedico professionalment des de fa dos anys. Visc de la música, però no directament del visionat dels streams o reproduccions de vídeos a la xarxa. A través de la meva música realitzo tallers en barris amb risc d’exclusió social portant la nostra música que te un missatge molt clar i treballem aquests missatges amb grups de joves i que poden compartir problemàtiques de les que parlen les meves cançons i amb això busquem eines per encarar el futur, maneres d’empoderar a la gent que creu que no te poder. La veu de tots és valida i tots tindrem oportunitats a la vida, hi haurà gent que en tindrà més i d’altres que en tindran menys, i els que en tinguin poques o només una, sàpiguen aprofitar-la.

La música pot ajudar a les persones que tenen riscos socials?
Crec que sí, la música en realitat s’ha fet servir per llençar missatges. Des dels jingles de la ràdio a la tele o passant per qualsevol estil musical, en el qual es manifesti algun tipus de conflictes socials o problemàtiques. Crec que la música serveix per transmetre missatges que, de vegades, a viva veu no entrarien tan fàcilment.

Portes molts anys fent cançons i videoclips amb transfons social, per què has escollit aquest tipus de temàtica en la teva música?
Crec que cadascú es preocupa de les coses que veu, de les coses que sent o que te al seu voltant. He tingut la sort de néixer en una família de classe obrera, la majoria de gent que tinc al voltant és gent vinguda de fora que han patit més que el que van patir els meus avis quan van deixar el seu poble d’origen per venir a Sabadell. Per tant he connectat molt ràpid amb el de fora. Sempre m’ha preocupat què havia de dir la gent a la què no li donaven veu i per això sempre m’ha preocupat les coses que no estan bé. Les coses que no estan bé s’han de dir i moltes vegades hi ha gent que no te les eines suficients per transmetre el missatge adequat i amb les meves cançons intento donar veu als silenciats.

Com definiries el teu estil musical?
L’altre dia la revista Enderrock obria un reportatge nostre dient “Cançó protesta 2.0”, en realitat ho van clavar. Un dia m’ho deia el meu pare; “tu fas cançó protesta però no vas amb la guitarra”. En realitat és així, només sé escriure sobre coses que em preocupen i de coses que veig, que la gent pateix i que en el fons ens involucren a tots. Al final és música urbana en català, amb un rerefons mètric, rítmic, melòdic i amb la base de tot que és el hip hop, que és d’on vinc.

Nel·lo C. Autor: David B.
Nel·lo C. Autor: David B.

Per què musica urbana en català?
Hem decidit fer música en català, i per aquest sol fet, hem hagut de renunciar a moltes coses. He renunciat al Ferrari, a la casa a Castellarnau…. (riu). Hem renunciat a moltes coses, no guanyarem un Grammy Latino, però en canvi demostrem que cadascú llança un missatge que li preocupa, però que hi hagi molta gent que canti en català ja és un punt a favor. Estem fomentant la cultura en català, molta gent no ho fa tot i que és catalanoparlant. Està “guai” aportar un missatge en català. Quan algú fa musica per guanyar molts diners canta en castellà o en anglès, en canvi, si cantes en català i vols fer diners és que tens una pèssima visió empresarial.

Descartes cantar en alguna altra llengua que no sigui el català?
Cantant jo, ho veig difícil. Si ho faig col·laborant amb gent que canti en altres idiomes no ho descarto. La llengua és en definitiva un vehicle de transmissió, però la meva llengua materna és el català, és amb la llengua que m’expresso amb més facilitat i em sento més còmode cantant en català. Cadascú canta en la llengua que vol. El més important és transmetre el missatge positiu i que no sigui destructiu.

Aquesta setmana ha sortit el teu nou disc sota el títol Ànima Rebel, n’estàs satisfet?
Si, molt. Al final és una feina molt llarga, hi ha molts músics, molta gent al darrera i ens ha fet molta il·lusió poder-lo treure. Per nosaltres és un pas endavant, és una manera de demostrar que podem fer qualsevol tipus de música, tant digital com amb instruments, versatilitat i amb el mateix compromís que sempre, inclús amb una miqueta més de ballaruca que l’habitual. Cada cop ens estem obrint més i en aquest nou disc hi ha molts més instruments i potser si que estem marxant una miqueta del ‘hip hop’ però no és intencionat, tot i que sempre hi tornarem.

Ànima rebel el formen deu temes musicals. Quin és el que et fa sentir més orgullós?
Seria Ànima rebel, que és la cançó que dona nom al disc que a més te un clip molt potent amb imatges d’Urquinaona i de l’aeroport i que hem fet amb un grup de periodistes de guerra catalana d’un col·lectiu que es diu El poble.

El teu darrer treball es pot escoltar a diverses plataformes digitals. És un disc gratuït?
T’explico… Realment qui vulgui el disc el pot comprar a través de les plataformes digitals de venda. Estem en un moment que la cultura és necessària. I a la vegada vist molt fredament, si venc 200 còpies del disc i trec un euro per cada copia, o sigui, 200 euros, prefereixo regalar-lo. És el nostre negoci i jo visc d’això, però a mi em reporta més diners que em truqui l’ajuntament de Sabadell per fer un concert, tot i que no em truca des de fa cinc anys. Els diners no es fan venent cd’s, es fan fent concerts. Ara no es fan concerts i els pocs que es fan en streaming son gratuïts a no ser que es facin a través d’alguna plataforma. He de recordar que durant el confinament la gent que fem cultura i que l’hem ofert de forma gratuïta, hem hagut de seguir pagant autònoms i factures. Aposten pels de sempre, com la Colau amb aquell concert que s’havia de fer a Barcelona, que era una vergonya. El món cultural català és una merda.

I el món cultural de Sabadell?
L’altre dia vaig trucar al regidor de Cultura [Carles de la Rosa], i li vaig preguntar quina empresa privada organitzaria el Festival de Cultura Urbana que volen fer a la ciutat. Li pagaran diners a una empresa externa perquè ho organitzi i els artistes de la ciutat com l’Elgio o jo ens quedarem fora i els rics de sempre tocaran a la Festa Major, com van tocar l’any passat cançons masclistes davant de pancartes en lila. Un missatge autodestructiu. Si us plau, anem a construir.

Foto portada: Nel·lo C després de l’entrevista. Autor: David B.