- La Simfònica del Vallès omple el Principal amb tres obres de Mozart.
- Lluís Cabal ret homenatge a les víctimes de la Covid.
Magnífica tarda de diumenge per gaudir d’un dels concerts que va quedar ajornat com a conseqüència del confinament decretat pel govern espanyol. La Simfònica tornava de manera puntual a un Principal que es va omplir d’un públic amb ganes d’escoltar de primera mà la magnífica actuació de la violinista i, en aquest cas també directora, Birgit Kolar.
Abans, però, el viola de l’OSV, Lluís Cabal, ha volgut agrair l’assistència de les persones que s’havien arreplegat al teatre i que havien respectat escrupolosament les mesures de seguretat establertes per l’Ajuntament. Cabal ha presentat les obres que s’interpretarien, així com la directora i violinista Birgit Kolar, i ha volgut tenir un record per a les víctimes de la Covid. Finalment ha recordat una frase del filòsof alemany Friedrich Nietzsche on en destacava la música com a eina per donar sentit a la vida.
El concert partia d’una premissa evident, que era ni més ni menys l’estimació que Mozart tenia per la ciutat de Praga. En més d’una ocasió havia declarat que els habitants d’aquesta ciutat l’entenien. El seu pas per allà va ser efímer, però va aconseguir l’èxit que no li arribava per part del públic vienès. L’estrena de Les bodes de Fígaro al 1876 i que havia fracassat a Viena, va tenir un èxit important a Praga i va ser poc després amb l’òpera Don Giovanni on Mozart va triomfar de debò. Precisament, el concert ha començat amb l’obertura d’aquesta òpera de no més de cinc minuts de durada on ja s’ha pogut observar la precisió i la categoria de la violinista austríaca. Ha estat un tastet pel que havia de venir, el Concert per a violí i orquestra núm. 5 en La Major. Anomenat també Turc, pel seu frenètic ritme en el tercer moviment, ha evidenciat perquè Birgit Kolar és una de les concertinos més valorades en el panorama musical clàssic. La peça, que pot estar indiscutiblement a l’alçada de les seves millors simfonies, es divideix en tres moviments, i mostren una dificultat evident que els músics de la Simfònica, portats de manera magistral per Birgit Kolar, han sabut resoldre amb habilitat. L’obra porta implícita una gran exigència tècnica doncs arrossega diverses sorpreses musicals, així com encadenaments de temes canviants, la qual cosa mostra de manera més forta la seva inspiració i sensibilitat.
El concert ha acabat amb una altra simfonia característica de Mozart, escrita com a agraïment al públic de Praga pel seu recolzament, la núm. 38, en Re major, KV 504, coneguda com Praga. L’obra, escrita en un dels períodes més fructífers del geni austríac, té un començament força lent que contrasta amb l’exultant final i que enllaça amb un segon moviment entre líric i turbulent, però amb una calma impressionant en alguns moments. El presto final ens porta novament a la genialitat mozartiana que és capaç de condensar-la en trenta minuts.
La fusió Kolar-músics de la Simfònica ha funcionat a la perfecció una vegada més (i esperem que no sigui l’última). La directora ha estat precisament l’encarregada d’agrair les mostres de suport per la feina ben feta. En quatre ocasions ha hagut de sortir a l’escenari per saludar un públic que no parava d’aplaudir i que ha sabut recompensar el gran esforç d’un músics, la majoria dels quals han interpretat les peces drets. El somriure de satisfacció de Birgit Kolar era la prova evident d’una feina ben feta.
Proper concert: 20 de novembre
El pròxim concert de la Simfònica, el 20 de novembre, a les 20.30 hores al Teatre La Faràndula, amb la suite simfònica Schéhérazade, de Rimski-Korsakov i el Concert per a violí, 1001 Nights in the Harem, del compositor turc Fazıl Say, sota la direcció de Andrés Salado.
