- El Carnaval dels animals acosta al públic jove a la Faràndula.
- Èxit absolut del muntatge amb els Brodas Bros.
No és la primera vegada que l’Orquestra Simfònica del Vallès es mimetitza amb d’altres grups per crear un espectacle de característiques particulars. De fet, porten anys treballant amb projectes de tota mena, la majoria dels quals amb l’objectiu d’acostar la música (clàssica o no) a tothom. L’experiència de la feina conjunta amb el grup de dansa urbana Brodas Bros ha estat un èxit de públic i confirma la línia empresa per l’OSV.
El xivarri omple la platea de la Faràndula. Pares, mares, avis i àvies acompanyen un públic inhabitualment jove, que espera un espectacle ple de plasticitat i molta música. Però, no ens enganyem; L’adaptació del Carnaval dels Animals de Saint-Saëns dirigida per la concertino Marta Cardona i amb guió d’Iván Morales, és un conte i una reflexió sobre la necessitat del respecte a la diferència, de l’acceptació com a qualitat intrínseca de l’home, mitjançant la interacció de la música i de la dansa. En definitiva, una faula contemporània de profundes arrels humanistes.
Ja des del primer moment es percep que es tractarà d’un concert ben diferent als normals. El narrador és un espectador més que interacciona a parts iguals amb el públic i amb els presents a l’escenari. El començament és espectacular. El so amb la veu del polifacètic DJ Guilliam Sons dona pas a una dansa també efectista que fa que la gent comenci a picar de mans. La senzillesa de la història contrasta amb la dificultat i la complexitat dels moviments i de la música. L’ós mandrós Phax viu tancat en un zoo en una ciutat contaminada i plena de soroll i fum. Els germans Fòssil el segresten per tal de vendre’l al mercat negre. Gràcies a una tempesta i a les bufades dels nens i nenes de la Faràndula, l’helicòpter on viatgen cau al mar i el Phax aconsegueix arribar a un bosc, després de ser salvat de morir ofegat al mar. Allà coneixerà diversos animals i el repte serà aconseguir que siguin amics seus.
És precisament la dansa al mar, dins de l’aigua, on s’ha pogut observar la plasticitat i com les oscil·lacions dels ballarins feien entendre el relat. Després, els Brodas Bros han aparegut disfressats com ocells, cangurs, un ase, un elefant, tortugues i el majestuós cigne. La participació del públic ha estat constant i el narrador ha demanat a la trentena de músics que participaven del show que toquessin unes melodies per veure si sabien de quin animal es tractava. La cançó Cargol treu banya ha estat cantada per tothom, per tornar ràpidament al conte.
El ball de l’elefant, acompanyat pel contrabaix i el de les tortugues a càmera lenta han estat genials, així com el del cigne, que ha encantat a un Phax que volia participar al Carnaval que s’estava preparant. Una “batalla de pianistes” ha estat el preludi del ball final on s’enfrontaven els amics d’en Phax i els guanyadors de les últimes edicions. Entre tots han aconseguir acabar amb els dolents, però abans tres nens han sortit a l’escenari per participar en el ball. La sorpresa ha estat enorme en veure la facilitat per moure’s i ballar al ritme que portaven els Brodas Bros.
El final ha estat doble. Per una part, en Phax acomiadant-se amb la música de la banda sonora de “Carros de Fuego” i un últim tema on els Brodas Bros s’han mostrat en estat pur. En definitiva, un èxit total per a una tarda de diumenge on pares, mares, nens i nenes, alguns de molt petits, han gaudit d’aquesta versió del Carnaval dels Animals de Camille Saint-Saëns, on també s’ha inclòs el seu poema simfònic Dansa macabra.
