- Dani Nel·lo torna a Sabadell reivindicant el poder dels saxofonistes.
- El temps obliga als organitzadors a traslladar el concert a l’Auditori 3 de l’Espai Cultura Sabadell.
Nova dosi d’embranzida amb Los saxofonistes Salvajes i en Dani Nel.lo, una invitació a recordar i a retre homenatge als honkers, que van revolucionar el jazz i van encarnar el primer rock and roll.
La pluja que va aparèixer intermitentment a Sabadell durant tot el dilluns va fer que els organitzadors del concert de Dani Nel·lo i la seva banda decidissin traslladar-lo a interior de l’Espai Cultura. La xafogor era intensa i el públic es preguntava perquè no funcionava l’aire condicionat. Si més no, a fora s’estava més bé. Malgrat aquesta circumstància, Los Saxofonistas Salvajes van oferir un espectacle amb una força espectacular.
Se’n preveia tanta que molts espectadors van preferir no ocupar els seients de les primeres files. Al 2017, Nel·lo i els seus músics van voler rescatar de l’oblit els honkers (terme anglès que ve del verb to honk, que vol dir “tocar la botzina” i que fa referència a la manera com sonava el saxo) la majoria afroamericans, saxofonistes precursors del rock and roll i que feien cridar l’instrument amb un frenesí nerviós que feia ballar a cada vegada més els blancs que s’hi acostaven als concerts. Un músics que, com Nel·lo i la seva banda, contagiaven el ritme i la vitalitat a tots aquells que assistien al seu espectacle. Es tiraven pel terra, feien cridar el saxo fins a límits increïbles i vestien amb roba de coloraines. Això passava a finals dels anys 40, coincidint amb una desinhibició dels joves després de la Segona Guerra Mundial. Unes interpretacions “viscerals”, segons paraules del propi Nel·lo, que ha aparegut sobre l’escenari amb moltes ganes de música, de fer passar una bona estona.
El concert ha estat espectacular, amb una força de temes gairebé encadenats i que donen preponderància als saxos, el tenor, d’en Dani Nel·lo i al baríton d’en Pere Miró. Els altres instruments, les dues guitarres, el baix, la bateria i la percussió han fet d’acompanyants permanents i han aconseguit fer un tot on la gent ha aplaudit, inclús alguns s’han atrevit a ballar en l’estret passadís de la dreta.
Los saxofonistas salvajes han interpretat temes tant del seu primer disc com del segon que acaba de sortir. Moscow Twist ha sonat melòdic, igual que Hey Chula, de Sil Austin, on hi ha moments on els saxos sembla que parlin entre ells. Nel·lo ha volgut retre homenatge al pianista Dr. John, desaparegut el passat 6 de juny, amb el tema Sahara, peça una mica més tranquil.la que les anteriors, plena de reminiscències àrabs. No ha faltat el conegut i potent Nervios son nervios on la banda ha mostrat encara més la seva qualitat. També ha aprofitat per reivindicar la tasca de saxofonistes anònims que van composar grans temes i que la gent desconeix. Molts dels grans saxofonistes van haver de deixar l’instrument per trobar feines que els donessin de menjar. De fet, Los saxofonistas salvajes, volen visualitzar aquesta generació de bons músics que van quedar oblidats en arribar les bandes britàniques que van revolucionar el món de la música.
No han faltat doncs, temes de compositors com Red Prysock, Lynn Hope, Noble Watts o Willis Gator-Tail Jackson, que es caracteritzaven per tocar de manera desinhibida, convertint el saxo en “la primera veu rebel que va trencar el panorama musical establert” segons ha declarat Nel·lo en diverses ocasions. Un Dani Nel·lo que ha sorprès tothom quan ha baixat de l’escenari i ha tocat enmig del nombrós públic que acompanyava el músic amb les palmes. En definitiva, una hora i mitja de música intensa, viva, molt ben interpretada, barreja de blues, de jazz, de mambo, que ha fet les delícies d’un públic que, malgrat la calor, ha pogut gaudir-ne de manera apassionada.
