OSV

Nit de vertigen amb la Simfònica

  • Espectacular interpretació del violinista Kolja Blacher.

  • Els alumnes del programa A-Cordant mostren la seva feina.

Últim concert de la Temporada de Concerts Simfònics de l’OSV que, malgrat la qualitat de les obres i del violinista solista, no va aconseguir omplir el Teatre la Faràndula. El leitmotiv era en aquest cas un passeig per l’amor i la mort, així com lligar la música de Wagner amb la de Hermmann, on hi ha vincles clars pel que fa a la temàtica i, naturalment, la música.

La primera sorpresa de la nit ha vingut de la mà d’uns trenta nens i nenes de les escoles Agnès Armengol i Joaquim Blume que han participat en el projecte A-Cordant, iniciativa que pretén acostar la música i d’altres disciplines artístiques a tota la ciutat però amb especial dedicació a barris amb situacions més desfavorides. el regidor d’Educació, Joan Berlanga, ha valorat positivament aquesta proposta, destacant-ne el treball fet pels músics de la Simfònica i anunciant que continuaria amb més cursos i més escoles.

Per la seva banda, el violoncel·lista Romain Boyer ha assenyalat la importància de compartir la música, i el fet que els nens i nenes han après a escoltar, a tenir paciència i a saber treballar de manera cooperativa. L’actuació ha consistit en una peça de rock on els infants acompanyaven amb els seus instruments de corda la melodia que els músics de la Simfònica tocaven.

OSV
Un moment del concert. Autor: David B.

La segona sorpresa de la nit ha estat el descobriment del violinista alemany Kolja Blacher. Abans, però ha sonat impecablement l’ària final del drama musical Tristan i Isolda de Richard Wagner, una de les peces més conegudes del compositor alemany i on s’expressa de manera molt clara el dolor humà amb les notes portades al límit. Ha estat amb el Concert per a violí en Re major, op.35 de Txaikovski, on la Simfònica ha mostrat la seva categoria, amb una interpretació excepcional, acompanyada pel violinista Kolja Blacher. Blacher ha confirmat la seva classe amb un virtuosisme esclatant, amb una obra no exempta de dificultat. El públic l’ha aplaudit de manera contundent en acabar cada acte de la peça i molt més al final. Blacher ha respost amablement a les mostres de suport amb la 1ª Sonata per a violí sol de Bach.

La segona part ha començat amb la suite de la pel·lícula Vértigo, del compositor americà Bernard Herrmann, una de les més perfectes col·laboracions entre ell i el director de cinema Alfred Hitchcock. Aquesta banda sonora se suma als mites de Tristan i Isolda i forma part de les imprescindibles en la seva carrera especialitzada en el gènere cinematogràfic. Cal destacar el protagonisme de la percussió per tal de donar aquesta sensació de por i de vertigen que caracteritzen l’obra. L’estrena de la pel·lícula, al 1958, va ser rebuda amb certa fredor, però ara per ara és considerada una de les obres imprescindibles del setè art, a la qual cosa va contribuir-hi Herrmann, que dos anys més tard va compondre la banda sonora de Psicosis, que ja el va catapultar cap a l’èxit definitiu.

La Simfònica ha volgut acabar amb una de les composicions més belles de Txaikovski, la Suite de La Bella Dorment, i que ja s’ha convertit en un dels ballets més famosos del repertori clàssic. L’OSV ens té acostumats a tota mena d’interpretacions, però és amb aquests temes on, al meu entendre, s’hi troba més còmoda. El vals final ha sonat clar i precís i de ben segur que ha estat cantat per les ments de tots els assistents que han aplaudit fervorosament,la qual cosa ha fet que el seu director, un enèrgic i inquiet Pedro Alcalde, sortís fins a quatre vegades per tal d’agraït les mostres d’afecte.

Dimecres, dia 21 de juny, tindrà lloc la presentació de la nova temporada de Concerts Simfònics a Sabadell. L’acte tindrà lloc al Teatre Principal a les 19 hores i comptarà amb música en directe i diverses sorpreses.

Foto portada: alumnes de les escoles Agnès Armengol i Joaquim Blume, en un moment del concert. Autor: David B.