Foto portada: Trabal.

Quaderns Crema reeditarà les novel·les de Francesc Trabal

  • Quaderns Crema reeditarà en un volum quatre novel·les de Trabal aquesta tardor.

  • S’espera pel 2018 un segon volum, amb Vals i Temperatura.

L’editorial Quaderns Crema reeditarà aquesta tardor en un sol volum les principals novel·les del sabadellenc Francesc Trabal (1899-1957) a La Mirada, l’editorial que ell mateix va fundar i que va aplegar la Colla de Sabadell.

El volum, segons publica El Nacional, inclourà L’home que es va perdre i Era una dona com les altres, ara mateix inaccessibles per qui les vulgui adquirir. I també Quo vadis, Sànchez? i Hi ha homes que ploren perquè el sol es pon. Es preveu que l’any vinent hi hagi un segon volum de la novel·lística de Trabal, incloent Vals, i Temperatura. Edicions 62 sí ha reeditat Judita, una altra de les grans obres del novel·lista sabadellenc.

La Colla de Sabadell

Amb Joan Oliver, Pere Quart, i Armand Obiols, Trabal va ser la ploma més coneguda de l’anomenada Colla de Sabadell. De fet ell va ser el màxim impulsor d’un col·lectiu de literatura avantguardista que va fer de la sàtira i l’humor la seva forma de fer literatura contra les convencions. Diu Quim Monzó:

Francesc Trabal i aquella Colla de Sabadell van ser un dels luxes més cosmopolites que hem tingut en aquest últim segle. Llàstima que el país no hagi estat a l’alçada”.

Per cert, la Colla de Sabadell va iniciar les seves activitats pels volts de 1917-1918, és a dir, que ara se n’hauria de celebrar el centenari.

Francesc Trabal

Trabal va néixer l’any 1899. El seu pare va ser procurador de tribunals i dirigent de la Lliga Regionalista. Trabal va treballar per a diverses publicacions, La Publicitat, La Veu de Catalunya, Mirador, i especialment per a Diari de Sabadell, de qui va ser cap de redacció. Des de la Colla de Sabadell va fundar l’editorial La Mirada (1925) i l’Associació de Música a Sabadell.

Durant la Guerra Civil va participar en la gènesi de l’Agrupació d’Escriptors Catalans, va ser secretari de la Institució de les Lletres Catalanes i va organitzar el Servei de Biblioteques al front. Amb la desfeta republicana, es va exiliar primer a França i després a Santiago de Xile, on va morir l’any 1957.

En el seu record, l’Auditori de la biblioteca Vapor Badia duu el seu nom, com també un carrer del barri de Sant Julià.

Foto portada: Trabal.