Albert González

‘Tast de cultura’: Albert González, director de teatre

2014 està sent un any particularment intens per aquest jove director sabadellenc de 29 anys. A més de celebrar el desè aniversari de la seva companyia, AlGalliner,  que ha coincidit amb ser finalistes del premi BBVA de teatre (per primer cop per a una companyia sabadellenca) i una agenda ben carregada d’actuacions; fa pocs dies es va conèixer la notícia que a partir d’aquesta temporada agafaria les regnes del que probablement són ‘Els Pastorets’ més emblemàtics del Vallès, els de Joventut de la Faràndula, on fins l’any passat va interpretar el personatge de Rovelló.

Aquest canvi en la direcció del muntatge, fins ara assumida per Salva Peig i Maria Pla suposa un repte per continuar sent uns Pastorets de referència arreu de Catalunya. Combina la seva tasca com a director de muntatges infantils a l’entitat (aquest any s’han tornat a portar escena Els músics de Bremen i La Blancaneus, ambdues adaptades i dirigides per ell) amb actuacions a altres títols (va ser el Sr. Darling a La Increïble història d’en Peter Pan) i la seva tasca de monitor de teatre tant per adults com per nens amb els estudis de Dramatúrgia i Direcció a l’Institut del Teatre.

Comencem pel final d’any… assumiràs la direcció d’uns Pastorets molt ambiciosos, amb la responsabilitat que comporta. Per què t’has decidit?
Des del moment que vaig deixar el personatge de Rovelló, ja tenia en ment dirigir-los, però he deixat passar un any entre mig i ara he presentat un projecte a la junta teatral de l’entitat, que l’ha acceptat de molt bon grat. Des de feia catorze anys els directors respectius (Joan Baptista Torrella, Jaume López i ara el Salva i la Maria) ho anaven agafant per cobrir la marxa del director precedent, però no es feien projectes nous. I en el meu cas he arribat amb la intenció de renovar molt. Excepte el Lluquet i el Rovelló, que continuaran en mans de Marc Granado i Pol Berch, i els dos actors que es reparteixen el personatge de Satanàs (Joan Baptista Torrella i Miquel Rosselló), la resta del repartiment és nou, amb cares noves o ‘canvis de fitxa’, actors que portaven molts anys en un paper ara en tindran un altre, i renovarem també la banda sonora, reorquestrant els temes i afegint-hi altres de nova composició. Els efectes també seran diferents i voldria també renovar vestuari. I al marge de tot això vull estretir els vincles amb altres entitats, revitalitzar el muntatge i donar-lo a conèixer a altres ciutats, de manera que arreu de Catalunya vegin que Els Pastorets no tenen perquè ser un muntatge carrincló on tot s’hi val, sinó que n’hi ha de molt ben fets i val la pena que es coneguin.

Albert González (dreta) amb Marc Rius
Arnau Solsona, Marc Rius i Albert González en ‘Els Pastorets’. Autor: David B.

Seguint amb la teva vinculació amb Joventut de la Faràndula, on també formes part de la junta teatral, quins altres reptes us heu plantejat?
Crec que l’entitat com a tal és pràcticament única a Catalunya, pels nivells d’espectadors que movem (més de 16.000 aquesta temporada) i la qualitat i respecte que tenim pel teatre infantil. Moltes vegades veus companyies professionals que fan teatre infantil amb el sol propòsit de fer caixa, però nosaltres mirem a llarg termini, tot i partir de textos clàssics, hi busquem treballar el públic del futur. És cert que al ser una companyia amateur, i no cobrar els actors, els números són uns altres que en el cas dels professionals, però sempre ens movem amb un criteri de qualitat molt alt. I de fet això també ho trobo a faltar en el sistema educatiu general, les arts escèniques no estan implantades a les escoles (com sí succeeix amb la música o les arts plàstiques) i les ocasions en què els alumnes van a veure teatre amb la classe no sempre s’escullen les obres amb un criteri de qualitat. I ni tan sols a les classes de literatura s’anima als nens a escriure teatre, sempre es tira cap a la narrativa o la poesia.

Has acabat segon de carrera de Dramatúrgia i Direcció a l’Institut del Teatre. Per què vas decantar-te per això i no per la formació actoral?
Des de que vaig ocupar-me de la dramatúrgia i direcció de Els Músics de Bremen i La Blancaneus a la Joventut de la Faràndula, vaig veure clar que era una part del teatre que m’interessava molt i que m’agradaria explotar, però que em faltaven eines per desenvolupar-la. La tasca d’actor me la prenc més com un amateur, no he aspirat a ser actor professional. De tota manera, abans d’això vaig estudiar Humanitats i el postgrau en gestió cultural, la qual cosa em va permetre treballar al museu d’història de la ciutat i ara m’és molt útil per portar la companyia. Ara a tercer de carrera ja tries l’especialitat entre direcció, que és la que em decantaré, o dramatúrgia. L’avantatge d’aquesta carrera també és que he pogut posar moltes coses en pràctica amb la feina que faig, i això a vegades m’ha ensenyat més que les classes teòriques de l’Institut.

A curt termini, quin és el vostre objectiu amb AlGalliner?
Sobretot, implantar-nos a Barcelona. A Sabadell ja som molt coneguts però ens falta consolidar-nos allà. Vam fer temporada al Llantiol amb la nostra primera obra, i vam estar al Regina amb La ràbia que em fas; i estem pendents de poder portar Els Justos a algun teatre. El problema de Barcelona és que hi ha moltíssimes petites companyies i en canvi a Sabadell és més fàcil ser-hi. Un espai com l’Estruch és un luxe ja que et permet fer residència i estrenar amb unes facilitats logístiques molt bones. De tota manera aquest any ja hem assolit una fita important en aconseguir ésser finalistes del premi BBVA  i tot i que no vam guanyar (ho va fer Harket: Protocolo) haver-hi arribat a la final, entre 99 propostes presentades ja suposa un triomf per nosaltres. A més era el primer cop que ens hi presentàvem, i no vam tenir temps de rodar-la gaire, però n’estem molt satisfets.

Una escena de Els Justos,  a l'Estruch. Autor: David B.
Una escena de ‘Els Justos’, a l’Estruch. Autor: David B.

I teniu la reposició de Tres Tristos Traumes al Principal
Efectivament. Serà al novembre, i un dimarts, dia poc usual per una funció però que hem demanat per qüestions d’agenda dels membres de la companyia. És una obra que al seu dia va tenir una gran acollida i molta gent ens demanava que la tornéssim a fer, i d’altres que al seu dia no la van veure i en tenien ganes.

I sereu presents al 30 Nits amb lectures dramatitzades al Museu del Gas, els dijous de juliol i agost a la tarda.
Per nosaltres és una sort poder col·laborar amb el Museu del Gas. Ja fa temps que fem animacions nadalenques, o per Sant Jordi o La Salut, i com l’any passat van engegar un projecte de contes per adults a l’agost i va funcionar molt bé, aquest any ens van proposar fer quelcom i vam pensar aprofitar els textos del Temporada Alta, que són textos d’autors contemporanis i pensats per dos actors i que poden ser molt interessants. Però com que hi havia vuit textos, al final hem decidit fer-ho també els dijous del mes de juliol encabint-ho dins el 30 Nits, però la idea és donar-li una certa continuïtat, recuperant el format de cicles de lectures dramatitzades que fa anys s’havien fet a la ciutat. A més tenim la sort de tenir molt bona relació amb la Regidoria de Cultura, tant ara amb Quim Carné com a l’època de Juan Carlos Sánchez i ens sentim ben tractats quan portem alguna proposta

Per si fos poc, també ets monitor de teatre infantil i per adults.
És quelcom que faig des de fa molt temps i em satisfà molt. Actualment, apart de portar un grup de Taller de Teatre Infantil a Joventut de la Faràndula, dono classes a les escoles Teresa Claramunt i Enric Cassassas i porto un grup de teatre per a dones a Can Balsach. Per tant tinc alumnes de 7 a 70 anys, i és molt gratificant veure la seva evolució. A més, des de que estic a l’Institut del Teatre m’adono que he millorat molt la meva manera d’impartir les classes, tinc més recursos, i ho gaudeixo més.

Albert González
Albert González, fa uns dies. Autor: David B.

A l’estiu comenceu un nou taller.
En efecte, amb AlGalliner i coincidint amb el 450è aniversari del naixement de William Shakespeare hem muntat un taller a Ca l’Estruch on a partir d’escenes concretes d’algunes de les seves obres podem crear improvisacions, escenes i jocs teatrals, intentant crear quelcom nou a partir d’ells i que no serà seguir fil per randa el text original. La idea és animar la gent a experimentar i fer coses noves a partir d’un punt d’interès, com aquest cas és Shakespeare.

I per si tot això fos poc, a l’octubre estaré amb en Pau Monterde al muntatge Luccia di Lammermoor que oferiran els Amics de l’Òpera de Sabadell. Per a mi l’òpera és un món molt desconegut i poc estudiat i em feia especial il·lusió introduir-m´hi.

I per acabar, quins són els teus referents teatrals?
M’agrada molt el teatre clàssic, Shakespeare, el romanticisme alemany, i també David Mamet, o Veronese quan porta companyies argentines. Sóc molt aficionat al teatre internacional, sobretot rus i alemany, autors com Ostermeier o Castorf i qualsevol director de tradició Brechtiana, però d’aquí també m’agraden els primers muntatges d’Àlex Rigola, precisament molt influïts per autors alemanys, o Jordi Casanovas. I en quant a actors, mencionaria Pere Arquillué i Joan Carreras, per exemple. Respecte a títols, aquest any tinc moltes ganes de veure al Grec una versió d’Ubú Rei d’Alfred Jarry a càrrec de la Companyia Cheek by Jowl. Precisament al Grec fa un parell d’anys vaig veure una de les obres que més m’han agradat, The Master and Margarita a càrrec de la companyia Theatre de la Complicité. I pel que fa a projectes, un dels meus propòsits amb AlGalliner, després d’haver acomplert la fita de dirigir Els Justos de Camus, seria portar a escena un text de Bertold Brecht, que és un dels meus referents tant per la seva dramatúrgia com per la seva manera de dirigir.

Foto portada: Albert González a la plaça Doctor Robert. Autor: David B.