TAST DE CULTURA
Jordi Cascales ha agafat recentment el testimoni de Manel Camps en la presidència del Centre Sant Vicenç, una important entitat cultural de la ciutat, amb centenars de socis i famílies al seu entorn. Cascales, amb dues filles de professió agent comercial, arriba a la presidència amb 55 anys i un llarg historial com a soci del Centre, ja que en forma part des de fa més de 40 anys. Pocs anys menys porta al Centre Sant Vicenç la nova vicepresidenta, Elisenda Gutés, que treballa a l’Escola Superior de Música de Barcelona.
Cascales i Gutés atenen iSabadell a l’escenari del teatre, on tot i ser el dia 31 de juliol, sempre hi ha gent treballant. L’activitat gairebé mai s’atura al Sant Vicenç.
Qui és Jordi Cascales?
Sóc una persona molt dialogant, oberta a tothom i amb moltes ganes de treballar pel soci de la nostra entitat.
I Elisenda Gutés?
Jo també sóc dialogant i m’agrada molt escoltar al sector jove. A tothom, però crec que els joves són el motor més important de la casa. Tinc ganes de tirar endavant tot això. Ens estimem molt l’entitat i hem crescut aquí.
Arribeu al centre després de la presidència de Manel Camps i la seva directiva. Com valoreu l’estat actual de l’entitat?
Jordi Cascales (J.C): Cal dir que abans d’aquests sis anys el Centre ja venia amb una marxa impressionant. Però és cert que en els darrers temps ha fet un esclat. A nivell de ciutat en aquests darrers anys és quan més s’ha conegut el Centre Parroquial Sant Vicenç.
Elisenda Gutés (E.G): La massa social ha crescut molt i també hi ha hagut socis que s’han implicat en moltes projectes. I tothom s’ha contagiat d’aquestes ganes de fer coses.
J.C: Ha estat un cúmul de coses molt positives que han fet avançar molt el centre.
E.G: L’entitat està en un moment molt motivador.
J.C: El cert és que el Centre Parroquial Sant Vicenç viu ara un moment òptim.
Manel Camps deia en el seu balanç de comiat que ha tingut el plaer de presidir l’entitat en la transició entre el segle XX i el segle XXI. Ara heu d’agafar el testimoni. Cap a on?
J.C: Volem mantenir aquest camí i engrandir-lo en totes les dimensions. Potser ens hem donat a conèixer molt a al ciutat i ara volem que creixi també per dins. Volem motivar més els socis.
Com es pot fer aquesta articulació interna, tenint en compte que el centre és ampli, amb esplai, teatre, grup de pares i mares…
J.C: Volem un bon veïnatge entre tots. Socialment tots ens hem d’avenir i hem de motivar més el soci per participar i fer més activitats.
E.G: Sovint fem activitats transversals. Per exemple, a la felicitació de Nadal hi participa tothom i això és molt bonic. Ho volem potenciar. No volem que l’espai sigui un grup, els pares motivats un altre grup. I que cadascú vagi per ell. Volem fer més coses junts.
Ser una família avinguda?
E.G.: no ser com a petites repúbliques on cadascú va per ell. A més, també hem de nodrir el teatre de noves tecnologies i noves eines informàtiques. Volem fer un pas endavant en aquest sentit.
L’entitat és molt sentida a la Creu Alta. És suficientment ben coneguda a la resta de la ciutat o al Vallès?
J.C: No sé si ara estic en disposició de valorar-ho encara. Però crec que sí. A nivell local, segur. A nivell comarcal, tinc dubtes. Potser l’èxit de Els tres porquets, i la projecció a Barcelona, sí ens va ajudar a ser més coneguts fora.
E.G: Jo tampoc ho sabria dir. Anys enrere crec que el teatre era vist com aquell petit teatre de la parròquia vinculat. Però ara, en canvi, amb la revista, la difusió i les obres que hem fet… ens hem obert molt.
J.C. Les xarxes socials ens ajuden molt en aquest sentit.
Pel que fa a l’activitat teatral, que és el que més gent de fora us aporta, aquesta nova temporada es manté l’estructura de les darreres, amb mitja dotzena d’obres de producció pròpia. És la línia que voleu seguir o voleu fer canvis?
J.C: Anirem veient. Però ara la tendència és potenciar la producció pròpia.
E.G: Aquests últims anys la producció pròpia ha crescut perquè la massa social s’ha animat molt. Abans teníem més problemes per omplir la programació. Ara es fa molta producció pròpia. Però tampoc podem tancar el teatre només a nosaltres.
J.C. Veurem fins on arribem.
En els últims anys, s’ha creat l’entitat Sabadell Teatre Associació, que inclou diverses entitats amateurs de la ciutat, on el Centre Sant Vicenç, ha jugat un paper important. Quina és la relació amb la resta d’entitats culturals de la ciutat que voleu?
J.C: La relació és fantàstica.
Quan jo era jovenet mai hauria imaginat que tindríem amb la Joventut de la Faràndula la relació que ara tenim. El cert és que feia falta. Seria anacrònic i estaria fora de temps no tenir una bona relació. O amb El Ciervo, amb el Teatre del Sol, amb la Bàscula i amb tothom qui puguem. Hem de col•laborar per créixer tots junts. Si ens tanquem no anirem enlloc.
E.G: De fet, tenim els mateixos objectius. I és millor unir forces. A més, el STA està sortint molt bé.
J.C. Estan sortint idees, projectes, cooperació. Hi ha a més circuits entre entitats. Ens demanem consells entre entitats. I ningú té cap mena de secret. Tot això fomentarà el teatre de la nostra ciutat, que és el que sobretot volem.
Teniu un mandat de tres anys. Acabeu la frase: ‘Estarem satisfets si…’
J.C: No ens hem marcat grans fites ni cap meta. Mica en mica veurem.
Algun projecte o canvi, encara que sigui a petita escala…
J.C. El primer objectiu seria adequar el vestíbul del Centre. L’hem de modernitzar perquè és la cara del centre, el que es veu només entrar i se’ns havia quedat antiquat.
E.G. També volem recuperar el grup sènior de teatre, el TXL. S’havia perdut i molta gent ens demanava recuperar-lo. Ara ho farem. També recuperarem l’orquestra pròpia per acompanyar la música de les obres de teatre amb música en directe.
J.C. La música en directe havia estat un actiu molt important pel Centre al llarg de la història. Ara ho volem recuperar perquè a més la tendència va per posar música a les obres, i moltes són de teatre musical. L’any vinent gairebé totes tenen música i pròpia. Aquí tenim grans músics i avui dia la canalla ja té coneixements musicals. Això ho hem d’aprofitar i potenciar.
Cascales i Gutés són president i vicepresident del Centre Sant Vicenç però la nova directiva al complet està formada per les següents persones: Jordi Cascales (president), Elisenda Gutés (vicepresidenta), Jaume Pont, Esther Mas, Xasqui Ten i Josep Ubia com a vocals, Montse Pallarès (secretària) i Josep M. Salvatella (comptable).
