L'artista davant la seva exposició. Autor: David B.

‘Tast de cultura’: Jordi Terns i les seves ‘Visions de Sabadell’

L’Acadèmia de Belles Arts (Passeig Manresa, 22) mostra des del passat 13 de Novembre, i fins el 9 de desembre una interessant exposició a càrrec de Jordi Terns. Sota el títol Visions de Sabadell, l’artista ofereix uns dibuixos a ploma inspirats en la nostra ciutat, tant el Sabadell que trobem avui en dia com el del passat, una ciutat que ha canviat i evolucionat.

Hi podem trobar el llac del Parc Catalunya, l’ermita de la Salut, el castell de Can Feu, el carrer de Gràcia o la carretera de la Salut, entre altres. També mostren dibuixos d’altres indrets, com la costa gallega, Palamós, el casc antic de Barcelona o el palau de la Generalitat i algunes figures de ballet, món al que està vinculat a travès del seu fill petit, ballarí professional amb trajectòria internacional tot i la seva joventut. Parlem amb el dibuixant perquè ens expliqui el seu treball i fem un repàs de la seva trajectòria.

Jordi Terns i les 'Visions de Sabadell'
L'artista, a Belles Arts. Autor: David B.

“Jo no he estat mai dibuixant professional – explica- però ja des de molt petit m’agradava dibuixar, per exemple copiant còmics de l’època, i a l’escola on anava, els Escolapis, ja van veure que se’m donava bé i em van encoratjar a continuar fent-ne, sobretot qui era el meu professor, Manuel Rallo. De totes maneres, on jo més he après a dibuixar va ser amb un curset per correspondència de l’Institut Parramón. De seguida em va interessar la tècnica de la ploma, perquè vaig veure que podia aconseguir un efecte semblant als gravats que tant m’agradaven (admiro molt els gravats de Rembrandt, Piranesi o Goya, per mencionar alguns) i puc dir que sóc totalment autodidacta en aquest terreny, amb el temps he perfeccionat el meu estil, cada cop més detallista i crec que sóc l’únic artista local que fa servir aquesta tècnica”

Quantes exposicions porta?
Doncs aquesta és la divuitena! La primer va ser a Viladrau, l’any 1977, i aquella encara era de pintura, que és el que vaig començar fent. La meva segona exposició, però, dos anys després, va ser justament a Belles Arts i allà ja eren dibuixos a ploma, sota la temàtica del Sabadell antic que sempre m’ha agradat reflectir i des de llavors no he deixat mai de dibuixar, sempre com a hobby, en el temps lliure que em permetia la meva feina d’empresari tèxtil i sense cap pretensió de professionalitzar-me o viure d’això, la qual cosa m’ha donat un grau de llibertat molt gran al dibuixar, ja que sempre m’he pogut permetre fer el què m’agradava o em venia de gust sense pressions comercials o crematístiques. Només vaig fer un parell de dibuixos per encàrrec, fa molts anys, i quan vaig veure que no els fruïa em vaig negar a fer-ne més. Per mi el dibuix és i era una manera de relaxar-me, quan encara treballava em servia per desconnectar de les pressions de la feina i mai l’he vist com un negoci en si mateix.

Com planteja un dibuix? Quant temps hi dedica?
Doncs si el dibuix és a partir del natural, (d’altres vegades també treballo a partir de fotos, sobretot per les imatges del Sabadell antic) faig l’esbòs in situ i desprès a casa el treballo amb tot el temps i la calma del món. Tingues en compte que la ploma requereix una estabilitat i un suport que no pots tenir al carrer i per tant no puc fer els dibuixos a l’aire lliure, com sí podria fer si dibuixés amb Rotring per exemple, que no requereix tanta precisió. Però el que m’agrada de la ploma és que pots aconseguir un efecte de detall i profunditat que el Rotring no permet, sobretot quan ho veus des de lluny.

Jordi Terns i les 'Visions de Sabadell'
Una de les 'Visions de Sabadell' de l'artista.

També és molt important el color de la tinta que empris, jo gairebé sempre em decanto pel negre precisament per aconseguir aquests efectes de contrastos i profunditat que tant m’interessen. En quant al temps, de mitjana puc estar de 200 a 300 hores per dibuix, i el meu màxim crec que són les 868 hores que vaig esmerçar en un dibuix del carrer del Pedregar, de mida considerable. Un altre principi que segueixo és mai deixar un dibuix fins que l’acabo, és a dir, no simultanejo dos o més obres, sinó que cadascuna té la meva atenció exclusiva mentre s’està fent.

Quines són les seves temàtiques preferides?
Sobretot l’aigua, les roques… També m’interessen molt les construccions de pedra antigues, els paisatges, els carrers medievals, la figura… en general qualsevol tema excepte “natures mortes” que tot i que com espectador quan les pinten altres em poden agradar molt, per fer-les jo no m’atrauen perquè els falta el toc de vida que tenen els arbres, les persones, els animals, l’aigua del mar en moviment i que m’agrada poder mostrar al dibuix.

I com a espectador, quin tipus d’art l’interessa?
El meu pintor preferit és Joaquín Sorolla, m’agrada moltíssim tota la seva obra. També destacaria Marià Fortuny, i la vessant impressionista de Van Gogh o Picasso. En canvi, l’abstracte no m’atrau gens perquè si no entenc què hi ha reflectit a la pintura, no em podrà emocionar. Dibuixants també n’hi ha de molt bons però per al públic en general té més rellevància el món pictòric, perquè a la gent li atrau el color.

A casa seva viuen envoltats d’art…
Doncs sí, perquè a banda de mi, la meva dona és professora de piano, solfeig i harmonia, el meu fill gran és joier i el petit és ballarí, actualment està a Copenhague i ha ballat per importants companyies d’arreu del món. Només el mitjà, que es dedica a la comptabilitat, té menys relació amb aquests temes.

Visions de Sabadell conviu a l’Acadèmia amb l’exposició fotogràfica Harmonia, de Montse Ortega i amb Lapsus d’un temps, de Cristina Mas Peter.