La directora de l'escola de Dansa Bots

‘Tast de cultura’: Montse Argemí, coreògrafa i ballarina

TAST DE CULTURA

Una de les propostes de la temporada de tardor-hivern és el “Sabadell en Dansa” que podrem veure a Ca l’Estruch el proper diumenge 16 de Desembre a les 18h. Cinc espectacles amb la participació de cinc companyies , ( “A cordes de violí”, “Por?“, de Montse Argemí, “a d’ONbrA” de la Cia.Endansa, “Circle of life” de la Cia.+Nou i “Quimera” de la Cia.Leftovers).

L’Escola de dansa Bots, creada al 1995, i situada al C. Lacy  83,  hi és representada per partida doble, d’una banda perquè la Cia.+Nou està formada per alumnes d’aquesta escola, i de l’altra perquè l’espectacle “Por?” està creat i dirigit per la professora de dansa-jazz i directora del centre, Montse Argemí.

Al marge de la seva feina a l’Escola, Argemí és a càrrec de les coreografies de moltes de les obres que es representen a la nostra ciutat, a tres dels més importants teatres amb què comptem: La Faràndula, Sant Vicenç i el Teatre del Sol. De fet, acostuma a compaginar dues o tres obres a la vegada, com ha succeït recentment amb Blancaneus i els set nans, (també portada al Poliorama), 13, el Musical (que també han sortit de la nostra ciutat)  i Set Núvies per a Set Germans, que es torna a programar; per posar alguns exemples.

La directora de l'escola Bots de Sabadell. Foto: David B.
La directora de l'escola Bots de Sabadell. Foto: David B.

Tot i així, afirma que “quan em proposen alguna cosa, em fa sempre tanta il·lusió que faig tot el que puc per combinar-m’ho i no penso mai en l’enrenou que representa tanta feina. Sóc molt perfeccionista i m’agrada donar-ho tot i bolcar-me en tot el que faig i quan accepto fer una cosa és per fer-la al 100 per cent. Sóc incapaç de fer les coses a mitges”, diu.

La vocació per la dansa et ve de sempre?
Sí, a mi des de petita ja m’agradaven els musicals i a més tenia la influència del meu pare que era un gran aficionat a la música jazz i li encantaven les pel·lícules de Gene Kelly o Fred Astaire i jo des de ben petita ja ho gaudia.

I llavors ja vas decidir estudiar dansa?
No, en realitat jo no porto una trajectòria gaire típica, perquè no vaig començar a ballar des de molt, molt petita, que és el que s’acostuma a dir, que quant abans comencis millor. Això sí és veritat en el cas del clàssic però en el meu cas em vaig decantar pel jazz, vaig començar més tard i no vaig tenir cap problema.

De tota manera, jo em considero molt autodidacta pel que fa al meu estil. Vaig fer classes amb la Glòria Bertran i la Cristina Allande, Carol Dilley o Joe Alegado entre d’altres, però de seguida em vaig moure per anar a fer cursets a Barcelona, i picant una mica d’aquí i d’allà, he creat el meu propi estil sense cap influència evident de ningú.

Quan has de fer les coreografies d’una obra de teatre, com acostumes a encarar-ho? Els directors marquen molt o consideres que tens prou llibertat?
Doncs el primer que fem és reunir-nos amb el director i veure els elements de l’obra: guió, música, escenografia, vestuari… conèixer els actors, saber si es necessita un cos de ballarins extern per reforçar… i amb aquests elements que he de respectar perquè venen marcats pel text, poder crear els balls.

En general he de dir que em trobo molta llibertat per fer-ho com cregui convenient. Muntar una coreografia per una obra de teatre és com fer un puzzle, perquè anem per parts, número a número, i després ho ajuntem. El més important és saber adaptar-te als mitjans i recursos que té cada espectacle, el que va bé a una obra no va bé a una altra.

Des de fa uns anys hi ha un boom de teatre musical a Catalunya. Com a professional, trobes que en general el nivell és prou bo o s’aprofita el gènere per dissimular obres que teatralment són mediocres?
Hi ha de tot… El que sí he de dir és que en el món del teatre amateur en general el nivell és extraordinari, i particularment a Sabadell.

Em trobo molt sovint muntatges amateurs que no tenen res a envejar a obres professionals que a més es vénen amb grans noms i produccions.

Jo també he fet teatre musical professional, per exemple Fama o Casting però disfruto molt amb l’amateur i a vegades em passa que veig obres de professionals que no tenen l’entusiasme i il·lusió que tenen aquells.

Esteu notant molt la crisi, tant a nivell d’escola com d’actuacions?
Una mica es nota, és clar. Per sort, tenim molts alumnes a l’escola, ara estem entorn als 250, ja que toquem tots els estils de ball i també fem teatre i més o menys el nombre es manté estable.

I de cara a les oportunitats per actuar , la veritat és que no ens podem queixar perquè l’Ajuntament està prioritzant molt els grups de la ciutat en lloc de portar gent de fora, no només amb el tema de la dansa sinó amb el teatre, la música… això és molt positiu per donar veu als artistes d’aquí, no oblidem que Sabadell és una ciutat inusualment activa a nivell cultural i val la pena que ho aprofitem.

Jo no trobo res a faltar aquí, trobo que es fan moltíssimes coses i molt ben organitzades, com el Dia de la Dansa que organitza l’Esbart Dansaire per posar un exemple. A més, entre les diverses escoles de dansa de la ciutat tenim molt bon rotllo.

I quin artista sabadellenc ens podries recomanar?
Doncs m’agraden molt els graffittis d’en Werens, trobo que donen un encant especial a la ciutat.

Argemí, a l'escola, fa unes setmanes. Autor: David B.
Argemí, a l'escola, fa unes setmanes. Autor: David B.

Hi ha algun coreògraf a qui admiris particularment?
Doncs mira, la TwylaTharp, que és una coreògrafa musical nord-americana que m’encanta.

De tot el que has fet fins ara, hi ha alguna obra que sigui especial per a tu?
Tot i que realment he disfrutat moltíssim de tot el que he fet, guardo molt bon record de Working, que per a mi és molt especial perquè va ser el primer musical que vaig fer, i a més va ser al Teatre del Sol. I una altra obra de la que guardo un molt bon record és Joseph i l’increïble abric en technicolor perquè va suposar un boom en el seu moment, tot i ser un text que aquell moment no era gaire conegut, molt eclèctic, amb música de tot tipus, de seguida vam veure que era una obra genial i tots els que hi vam participar guardem un molt bon record.

Ja has pogut anar a Broadway?
No! És el meu gran somni i una fita que tinc pendent