La Fundació Bosch i Cardellach ha donat per tancada l’exposició El rodal avui després de les ventades: estat de recuperació, que tractava sobre la situació actual de les zones de vegetació afectades per les ventades de fa gairebé dos anys.
La cap de servei de sostenibilitat i Gestió d’Ecosistemes de l’Ajuntament, Núria Centelles, ha explicat que s’ha estat treballant en la tasca de neteja dels boscos durant més d’un any i ara s’ha de començar a pensar “què fer per recuperar aquests espais que ara mateix trobem nus”. Centelles ha afirmat que més endavant es farà l’anàlisi de les zones i es plantejaran possibles actuacions, ja que “depèn de l’espai presentarem un tipus d’operació o una altra”.
“Hem recuperat l’ús del rodal, però la normalitat encara no del tot”, ha dit Centelles, “ja que moltes finques de propietat privada encara estan treballant en la seva recuperació”. Respecte a la utilització, la responsable de les finques municipals ha assegurat que “vam posar el ban de prohibició per seguretat de les persones i dels treballadors, però la gent n’ha fet sempre ús”.
Regeneració lenta
Per la seva banda, el gestor de l’Espai Natura de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859, Hilari Teixidó, ha explicat que els membres de la comissió tècnica per al futur del bosc de Can Deu van acordar que “la millor solució era deixar regenerar per sí mateix el bosc”. Dos anys després, la recuperació d’aquestes zones va avançant en un procés que és “a mig-llarg termini”, mentre que en altres amb menys regeneració s’han fet activitats de plantació d’arbres. Teixidó ha posat èmfasi en què l’estudi de les zones afectades servirà de cara a futures investigacions per veure què passa amb les ventades, ja que “l’efecte del foc en el bosc està molt estudiat, però pràcticament no hi havia hagut efectes de ventades d’aquest nivell a Catalunya i sembla que és un fenomen que va a més”.
L’acte també ha comptat amb la presència de Pau Sampériz, enginyer tècnic forestal, i s’ha aprofitat per presentar el gravat a l’aiguafort realitzat per Josep Madaula, “una síntesi de tots els dibuixos en un gravat on he intentat captar l’essència de tots ells”, com ha explicat el propi autor.
Això de Rodal… En català normal es diu afores. A Sabadell ve a ser un neologisme psuquero-emececero indepe… i, per la banda sempiterno fatxa i ara indepe, dels ínclits del diari de Sabadell, tan coherents al respecte.
El cas és similar al del topònim de la banda del terme local que els vells coneixien com la tosca, en particular els de la Creu Alta que la tenien més a prop. Ve de la pedra tosca dels degotalls. Ara, però, els neofatxes i els neoindepes n’han fet dir Calobrés, o alguna cosa així. L’Isabadell també, ho diu, veig. Va al “rebufo”, que només cal veure’n el contigut general.
I tornem a això del “rodal”. Segons el diccionari de la Gran Enciclopedia Catalana, rodal vol dir: Peça, generalment rodona, de randa, paper, plàstic, etc., que hom posa sota els gots o les ampolles per tal de protegir la taula. per extensió Rastre que deixen els culs dels gots …
Això de “rodal”, en el sentit deduïble al que li donen els fatxes indepes, vindria a ser un sinònim de “rodalia, que segons els diccionaris és el “terreny i conjunt de localitats que formen els voltants, el districte, d’una població, d’una parròquia, etc.” D’aquí ve això de les rodalies dels ferrocarrils.
En aquest sentit, perquè parlava de llocs de Sentmenat, Santiga o Granollers entre d’altres indrets veïns, Josep Rosell va posar el títol de “El Rodal de Sabadell” al llibre de caire excursionista que es va publicar en plena guerra civil, a la impremta Sallent.
El rodal de Rosell (rodalies) anava més enllà dels afores. Afores de Sabadell seria el que pròpiament tocaria dir en noticies com aquesta, en comptes del terme terme neofatxa i neoindepe de “rodal” mal dit, que tant han posat en auge el Diari de Sabadell i el seu actual director, per fatxes, abans que els governs municipals de notòries tendències igualment ràncies: Farrés, Bustos i, aquests d’ara, l’apoteosi en aquestes tendències.
Sis plau. Que d’això dels calubrés se’n digui oficialment la tosca com se n’havia dit abans (abans d’aquesta burrada ideológica dels culubrés, els senyors Joan Cuscó i Agustí Masvidal, prou rancis però anteriors a l’invent, van fer i publicar un llibre sobre l’indret al qual van posar per títol “El torrent de la Tosca”, res de calubrés. Lo de cualubrés encara no ho havia inventat el diari) I que a Sabadell, com arreu, dels afores se’n diguin afores. Lo de rudal és una horterada digna del simon saura o el subirana, per anar a les fonts d’aquestes rancietats tant i tant sobrevingudes. El Comas Olivas de l’Arxiu potser dirà que no, que culubrés i rudal, És tant o més ranci i, a més, s’ho cobra. D’aquí li ve el càrrec, segueix en nòmina i no el jubilaran pas. Podria aspirar a regidor i tot, vist el que prima.