50 anys de la joieria Cayellas: “La joia és il·lusió i un record que et queda”

La joieria Cayellas, al Centre, està d’enhorabona: fa 50 anys de vida. Es tracta d’un negoci familiar dedicat a la venda de joieria artesana. És un dels negocis que es dediquen a productes de luxe i que, per tant, pateixen més sensiblement les inclemències de les crisis. Reflexionen sobre com els ha afectat el coronavirus i quines perspectives de futur té la joieria artesana. 

Parlem amb Josep Cayellas, el fundador de la joieria, i el seu fill, Marc Cayellas, que la regenta des que el seu pare es va jubilar. El pare continua fent peritatges per l’escola de Joieria de Barcelona i haver acumulat 16 premis durant la seva trajectòria professional. El fill també es va formar a l’escola barcelonina de Joieria. 

Expliquin-me la història de la joieria.
Josep Cayellas (J.C): Vaig començar l’any 70. I el Marc, el meu fill, ha seguit. Els dos som joiers. La meva trajectòria va dels anys que vaig estar a tallers de joieria i després a la botiga. El meu fill va anar a l’escola de joieria de Barcelona.

Marc Cayellas (M.C): Vaig estar treballant a tallers de joies d’amics del pare. Després em vaig formar a l’escola de joieria. Un cop vaig acabar, vaig estar un any i mig al taller del meu pare. Ell va obrir la botiga a la Creu Alta als anys 70, per això celebrem els 50 anys. Després ens va sortir l’oportunitat de tenir un altre comerç al centre de Sabadell. Sempre ens havia fet gràcia tenir-la al Centre. I ara fa 24 anys que estic aquí.

J.C: L’acompanyo en tot el que faci falta. Li ensenyo el meu saber.

Tots aquests anys hem fet aquí a Sabadell un nom. Som joiers d’ofici, cosa que, aquí a Sabadell, n’hi ha pocs. De botiguers de venda sí que n’hi ha, però de joiers amb taller no.

Llavors feu totes les joies vosaltres?
M.C: No. El pare regentava el taller i ara està tancat perquè està jubilat. Les joies que tenim a la botiga no les fem nosaltres. Però tenim ofici. Sabem escollir el gènere i tenim molta mà.

J.C: Però encara que estigui jubilat, de dissenyar, no ho he deixat de fer mai. Dibuixo, dissenyo, i a estones faig peces. Estic de perit del Col·legi de joiers de Barcelona. A la joieria en toquem, de coses fetes a mà. I els encàrrecs especials es fan a mà. No es poden fer mecanitzats, s’han de dibuixar i fer.

M.C: La peça que s’encarrega es fa mà. La funció del 3D és abaratir costos de les peces. Es mira molt el tema del pes, per poder-ne fer una sèrie. Però la feta a mà té més pes, és més massissa, consistent, resistent. És diferent.

Com ha anat evolucionant la joieria en aquests 50 anys?
J.C: Ha evolucionat moltíssim. De fer-ho tot estrictament a mà a passar, amb les noves tecnologies, amb ordinador, 3D… Els artesans som pocs. De joiers d’ofici, que ho puguem fer tot a mà, som pocs. Hi ha molt mecanitzat. Ha canviat molt la joieria. Però no és el mateix una joia feta a mà, que és artesana, que és art, que la joieria mecanitzada. La mà pràcticament ja no hi entra. Els que som antics ens agrada més la joieria antiga.

Quines perspectives de futur tenen?
M.C: La fita és aguantar el negoci per tirar endavant. Tal com està la situació actual, molts negocis acaben tancant. Si aguantem, serà prou important.

Com us ha afectat el coronavirus?
M.C: Hem estat dos mesos i mig inactius. Hem hagut de tenir la botiga tancada i no disposem de venda online. Perquè la venda online és una cosa desaconsellable. La gent es troba amb fracassos. Compra una peça pensant-se que és una cosa i clar, quan la rep no ha tingut la percepció del gruix, del color de la pedra. Una altra cosa són les marques més mecanitzades que ho distribueixen per tot arreu. Això ho pots haver vist o tocat en un altre punt de venda. Però nosaltres som artesans i tenim peces diferents.

Creuen que la joieria més tradicional aguantarà?
M.C: Creiem que sí. Que és un punt de distinció que tenim, que ens dóna un plus de valor. Ens dóna un valor afegit. Molta gent amb aquesta crisi s’ha quedat sense feina. El nostre és un article de luxe. Però també hi ha ocasions com aniversaris en què la gent ha de fer la seva vida. No pararà.

J.C: La joieria no s’acabarà. Els oficis són una de les coses que ens fan falta. Són indispensables. La joia, a més a més, és il·lusió. Tant per aniversaris, com per sants o homenatges. És una il·lusió i un record que et queda.

Com celebraran els 50 anys? 
M.C: Estem mirant com fer-ho, amb el tema del coronavirus. Volíem fer una festa però hem de mirar com ho podem realitzar. Estem en tràmits amb l’Ajuntament, mirant les normatives i pensant què podrem fer.

Foto portada: Josep i Marc Cayellas. Autor: David B.

Comments are closed.