L’empresa mixta Aigües Sabadell (80 per cent Aigües Barcelona; 20 per cent Ajuntament de Sabadell) ha celebrat aquest dijous els seus 75 anys de vida en un acte en que s’ha reivindicat la seva “implicació amb la ciutat i els sabadellencs”. El bé elemental ha estat el protagonisme d’un acte de passat, present i futur.
La Companyia d’Aigües de Sabadell SA (CASSA) es va fundar l’any 1949, liderada per l’alcalde de l’època, Josep Maria Marcet, i de la mà del sector privat, especialment del Gremi de Fabricants i el Banc de Sabadell. En aquell moment es va idear una concessió pública que ara seria impensable: 99 anys. Fins el 2048. “Feia 10 anys del final de la guerra. I molta gent passava més gana llavors que durant els anys de la guerra. Tot s’havia de refer. Faltava aigua. En realitat a Sabadell sempre havia faltat aigua per als habitants, i també faltava aigua per les fàbriques. La ciutat estava creixent i l’aigua no arribava a les cases ni a les fàbriques”, recorda l’historia Josep Lluís Martín Berbois, qui palesa com els fabricants ja van crear a mitjans del segle XIX una societat de regants.
“La manca d’aigua ens defineix com a ciutat. També el riu, i la seva perseverança. Un riu que no és el Danubi però que quan pujava i s’enduïa quatre horts per davant feia ripollades“, constata el periodista Plàcid Garcia-Planas, qui ha repassat la vinculació de Sabadell amb l’aigua. “Podem dir que la primera d’obra d’art sabadellenca és la Sireneta del Ripoll [el Mosaic de Neptú del segle II/III que es va trobar a la vil·la romana de la Salut i està exposat al Museu d’Història]. Al segle XIX teníem el Templet de les Aigües, ara desaparegut, i ara mateix encara és sorprenent que el gran símbol de la ciutat sigui la Torrre de l’Aigua”, constata.
“Els nostres fundadors coneixien la manca d’aigua. Els preocupava. I es van rebel·lar. L’alcalde Marcet va tenir visió. Creia, sabia, que Barcelona mai es quedaria sense aigua. Van portar aigua des del Vallvidrera amb la canonada de Sant Pere Màrtir, garantint l’aigua a tota la ciutat. La fundació de CASSA va ser un punt d’inflexió també per la ciutat. Poso en valor el nostre model, que sempre ha funcionat i funciona. No és moment d’invents. És moments de solucions”, ha assegurat Enric Blasco, president de la companyia. “La part pública planifica i fiscalitza; la part privada executa i gestiona”, resumeix. “Estic aquí amb doble barret i no m’incomoda: el barret d’alcaldessa i el barret de la companyia”, ha apuntat Marta Farrés, vicepresidenta de la companyia. “Si ara ens donessin les claus i ens diguessin que gestionéssim el sistema no sabríem com començar. Però el control de l’aigua és públic. Nosaltres marquem el preu. Fluïm junts”.
Aigües Sabadell té ara per ara 600 quilòmetres de canonades a la ciutat. Els sabadellencs tenen un dels consums més moderats per persona i dia de Catalunya i Espanya. “Alguna cosa hi ha de tenir a veure tenir el primer programa d’educació ambiental d’Espanya, que porta 38 anys i pel que han passat 150.000 escolars”, apunten des de l’empresa. La gestió de l’aigua a Sabadell és un dels serveis més ben valorats, un 8,4 segons dades de l’empresa. No gaire lluny, a Sant Quirze, és la tercera preocupació ciutadana, segons el Dibaròmetre. CASSA va ser la primera empresa d’Espanya en enviar avisos per SMS en cas d’avaria. Sabadell també va ser la primera ciutat en rebre llum verda a tenir aigua regenerada en les cisternes dels lavabos, cosa que després s’ha exportat a altres ciutats com Barcelona.
Segons apunten les previsions, els episodis de sequera seran més habituals i més durs en el futur, a causa de l’emergència climàtica. És el gran repte. Hi ha escassedat hídrica “estructural”, ha palesat el director d’Aigües Barcelona. Si abans el repte era fer arribar l’aigua a la ciutat, Blasco ha marcat l’actual: garantir el servei en tot moment i que l’aigua de boca quedi només per l’ús que toca. Cal regenerar més aigua per usos industrials, agrícoles o per regar parcs i jardins.
La major part de l’aigua es compra a Aigües Ter Llobregat. Només un 2,5 per cent del cabal prové de recursos propis. La xifra s’elevarà fins el 20 per cent en pocs mesos quan es connecti al sistema l’aigua freàtica del parc de Catalunya i del riu Ripoll, i també l’aigua regenerada de la depuradora de Sant Pau de Riu-sec. “El 45 per cent de l’aigua que es consumeix al polígon de Sant Pau de Riu-sec ja és regenerada”, palesa el director d’Aigües Sabadell, Lluís Jordan. Ara arribarà a la resta de la ciutat via canonada. “El repte ara és fer que l’aigua i el circuit de l’aigua no s’acabi”, reconeix Marta Farrés.
“Farem arribar aigua regenerada i freàtica a nous punts de la ciutat per regar parcs i jardins i tenir refugis climàtics en cas de sequera. Hem fet bé les coses i si hi ha restriccions demanarem que es tingui en compte”, segueix Farrés.
La venda d’aigua regenerada també s’ha convertit en una línia de negoci per a l’empresa mixta, que preveu vendre’n en pocs anys a altres municipis.
L’acte institucional s’ha dut a terme al Saló Modernista de la Fundació 1859 Caixa Sabadell, amb bona part de la plantilla entre els assistents. En total, prop de 200 assistents. “Sense els nostres treballadors la nostra història no hauria estat possible. Quan obren l’aixeta i surt aigua, ells estan al darrera. Quan tiren de la cisterna del lavabo per últim cop cada dia, ells estan al darrera. Som sabadellencs i treballem molt per la ciutat. Exportem el nostre model a 50 municipis. És un honor presidir una companyia amb una excel·lència operativa tan gran”, ha finalitzat Blasco.
Foto portada: l’equip de CASSA, al final de l’acte. Autor: David Jiménez.
