President de la Cambra de Comerç de Sabadell, Ramon Alberich. Autor: David B.

Alberich (Cambra de Comerç): “les cambres de Sabadell i Terrassa hem d’anar de la mà”

L’empresari sabadellenc Ramon Alberich és, des de fa unes setmanes, el nou president de la Cambra de Comerç i Indústria de Sabadell. El seu mandat s’allarga fins l’any 2023. Susbstitueix en el càrrec Antoni Maria Brunet, qui ha presidit l’ens cameral durant més d’una dècada. 

Alberich és enginyer industrial i el màxim dirigent (CEO) de Talleres Auxiliaries de Estampaciones (TADE), conseller delegat de Pulltap’s i president de la mútua Egarsat. Entre 2001 i 2009 va presidir la patronal Centre Metal·lúrgic i entre 2010 i aquest any ha estat vicepresident segon de la Cambra de Comerç, i president de la Comissió d’Internacionalització. Des de la presidència de la Cambra vol recuperar la presència de l’ens en els grans debats de la demarcació. El ple de la Cambra ha renovat la meitat dels seus membres, amb un equilibri entre experiència i nova empenta que ha portat també a la Comissió Executiva. Els seus dos vicepresidents seran Josep Maria Marí Escurcell, de Marfina SL, i Leo Torrecilla, de Moldiplast. En aquesta entrevista el nou president valora tot el procés i els principals reptes del seu mandat. 

En comparació amb Barcelona, la seva elecció ha estat molt plàcida. Quins creu que son els motius?
El diàleg que he tingut. A Sabadell només hi ha hagut la meva candidatura, que ja era coneguda des de fa temps. El procés ha estat extremadament llarg. Ha començat per mi tres vegades i durant gairebé dos anys. Engegava, parava i mai sabíem quan sortia el decret de convocatòria. Però l’important és que he pogut parlar amb les entitats i això ha afavorit que el nostre procés hagi estat fins i tot discret en comparació amb altres cambres, sense gaire ressò mediàtic.

En una doble pàgina a El Periódico parlaven de vostè com un “empresari de tota la vida de Sabadell”, a diferència del que ha passat a Barcelona. Es defineix així?
Sí. Estic enamorat de Sabadell, on hi vaig néixer i he desenvolupat la meva activitat professional.

Val a dir que a la Cambra hem renovat més de la meitat del ple de la Cambra, trobant un equilibri entre experiència i frescor. Ha entrat gent bastant jove i això ho veig en positiu perquè hi ha moltes ganes de fer moltes coses.

Quin és el projecte que té per la Cambra durant el proper mandat?
Després de la reestructuració causada pel decret Zapatero, aquest procés s’ha acabat. Ara cal passar pàgina. La desaparició del recurs cameral permanent va suposar un canvi de model econòmic i d’activitat radical. Teníem un pressupost de més de cinc milions d’euros i ens van desaparèixer més del 60 per cent dels ingressos. Vam haver de buscar per un cantó fórmules d’ingressos basades sobretot en el servei i per altra banda reestructurar la Cambra per reduir infraestructura. Un esforç molt gran començant pel propi equip de la Cambra, que ho va patir. Es va passar a la meitat de personal. Ara tenim un pressupost de 2,6 milions i som la segona cambra de Catalunya en pressupost. Hem potenciat els serveis com la font d’ingressos principal.

Quins serveis fan especialment?
Els serveis bàsics són promoció de la internacionalització: missions comercials, fires, preparar agendes per a les empreses que tenen activitat exterior i sobretot assessorament jurídic i legal. La contractació també genera moltes consultes i la Cambra té un gran prestigi en aquest terreny. En l’àmbit de la formació la Cambra té una activitat important i s’ha anat mantenint i adequant. I s’han desenvolupat una gran gamma de serveis d’assessorament o d’altres com la plataforma per contractar electricitat, en el seu moment una plataforma per contractació de telefonia.

Com deia, s’acaba aquesta etapa d’adaptació que ha durat una dècada. Què vol aportar vostè a partir d’ara?
Volem guanyar en presència de l’entitat en tots els aspectes de la vida de la demarcació, sobretot en els aspectes econòmics.

La Cambra de Comerç de Sabadell ha tingut molta veu històricament en els debats sabadellencs. S’havia perdut veu darrerament?
No es va poder dedicar el temps ni els recursos que s’haurien hagut de dedicar. En aquest sentit podem fer un esforç per estar pendent dels projectes necessaris per millorar les condicions econòmiques de la demarcació. Tenim grans expectatives.

Quines series les prioritats per a vostès que caldria posar al dia per reactivar la demarcació?
Hi ha moltíssimes coses a fer. Sense anar més lluny, la mobilitat al Vallès, que va més enllà de la nostra demarcació. Hi ha dos grans dèficits: la capacitat de les grans vies (AP-7/B30, C58, C16) que comença a tenir problemes. I a més la xarxa secundària és molt antiga i no està dissenyada per les necessitats actuals. Creiem que hem de començar a parlar de les rondes de Sabadell i trobar una solució per la B-40.

La Cambra vol totes les rondes i el Quart Cinturó.
Sempre hem defensat que és necessari. Sobretot les rondes: una ciutat de 210.000 habitats sense un sistema de rondes perifèriques és una excepció: n’hi ha poquíssimes. És essencial si es volen tirar endavant projectes per pacificar o treure el trànsit del centre que s’han començat a fer sense arreglar la perifèria.

Tenim problemes recents: la posta en marxa d’Amazon a Can Roqueta. Tindrà un impacte importantíssim i no s’ha fet res més que ordenar amb unes rotondes la part que toca a la implantació. Però si anem a la carretera de Santa Perpètua allà no s’ha fet res. El tema se’ns tirarà a sobre a finals d’aquest any o principis de 2020. L’ampliació de la C-58 que s’està fent també s’intueixi que quedarà curta. El dia que la B-40 arribi a Terrassa, tot el trànsit que arribi com sortirà?

Hi ha un cert consens que Sabadell no és una ciutat favorable als negocis. Quines accions caldria emprendre ràpidament per revertir això?
Em preocupa la fama que Sabadell està adquirint. Si es diu això és perquè hi ha dificultats però el pitjor és el prestigi que ha adquirit la ciutat. Quan una empresa es vol implantar el primer que fa és informar-se. Si la primera informació és d’aquest estil, les empreses comparen i tenim un demèrit. Hem de lluitar contra aquesta fama amb un missatge que Sabadell vol ser una ciutat que afavoreixi l’activitat econòmica. I hem de fer-ho realitat.

Una de les situacions que afavoreix més aquesta fama és la tramitació i concessió de permisos d’obres. El sector de la construcció ho està patint molt. Pot arribar a 18 mesos tenir un permís d’obres. Hi ha altres municipis que els donen en quatre mesos. Si ells ho fan, l’Ajuntament ha de trobar les fórmules per arribar a aquests terminis.

En la mateixa línia, tindríem les llicències d’activitats o les ordenances, que podrien ser més favorables. El més important és donar el missatge que tenir activitat econòmica, l’empresa, el comerç no és res dolent. Les empreses han de tenir sensibilitat pel medi ambient i la societat però hem de mirar d’afavorir que se’n facin de noves, que les empreses que ja existeixen es modernitzin i que hi hagi inversió. Això revertirà en l’ocupació, el més important de tot. Perquè si no convertim Sabadell en una ciutat dormitori i que els polígons quedin buits.

Parlant de polígons, vostè en una taula rodona a la Fundació Bosch i Cardellach deia que quan té visites fa tomb per evitar-los.
La seu de l’empresa la tinc a la Zona Hermètica. Fa poc vaig tenir a la meva empresa el vicepresident mundial de Robert Bosch. El vaig anar a buscar a l’Aeroport i entres a Sabadell per l’entrada sud. Una entrada indigna per la ciutat que volem.

Quan arribes als polígons, estan deixats, bruts, desordenats. Això és la primera imatge que una persona que ve per primera vegada i que volta per tot el món es duu de la teva empresa. Com volem promocionar les nostres empreses si la primera imatge que s’endú qualsevol que les visita és tan negativa? Hem de fer un canvi.

En els darrers anys han sorgit veus per coordinar més el Vallès. La plataforma Fem Vallès va en aquesta línia. També l’exalcalde Serracant, que volia impulsar l’Àrea Vallès. Com veu la cooperació entre municipis a la demarcació?
No formem part de Fem Vallès, però estem en converses per entrar-hi perquè si no en formem part almenys hem de treballar junts i mai hi ha hagut un posicionament contrari.

President de la Cambra de Comerç de Sabadell, Ramon Alberich. Autor: David B.
Ramon Alberich. Autor: David B.

El que cal és anar més enllà. Fem Vallès o l’Associació B30 són organitzacions que cobreixen un buit. Ahir [per dimecres passat] vam rebre a Sabadell el coordinador del Pla de Rodalies, Pere Macías. No pot ser que una persona com ell, quan es parla del Vallès, digui que no té interlocutor. No pot ser que amb immenses necessitats d’inversió en aquestes comarques no hi hagi una coordinació i que no hi hagi una veu comuna. Qui l’ha de portar? Algú. Qui hi ha? Els consells comarcals no assumeixen aquest rol. I per part de la societat civil la resposta ha estat crear entitats entre tots per tenir una veu única, alinear-nos, trobar solucions consensuades i posar-les en pràctica.

En el món de les cambres tampoc hi ha veu única. Terrassa en té la seva pròpia, com Sabadell, i Granollers ni això perquè és una Antena Local de Barcelona. No seria bo anar a una veu única?
El sistema de cambres no ha evolucionat. Cada cambra va néixer perquè tenia especificitats i aquestes cal veure si persisteixen o no. Ara per ara hem de mirar de tenir una llei que reguli el sistema, que resolgui el finançament de les cambres perquè som entitat pública però no tenim recursos públics i hem de cobrir-ho amb recursos privats. Això s’ha d’arreglar i la Generalitat està prou sensibilitzada.

Quina relació té la Cambra de Comerç de Sabadell amb la Cambra de Comerç de Terrassa?
El dia a dia és satisfactori. Les persones de la Cambra estan en contacte permanent i col·laboren. Si hi ha algun projecte es fa conjuntament. Una altra cosa és que mediàticament cadascú pugui tenir la seva pròpia personalitat i som entitats independents.

De totes les cambres de Catalunya, només una repeteix el president o presidenta i la resta són tot equips nous. Hem de conèixer-nos. La Cambra de Terrassa i la Cambra de Sabadell hem d’anar de la mà i en altres moments s’havia establert una estreta relació amb la Cambra de Manresa. Ho hem de recuperar.

President de la Cambra de Comerç de Sabadell, Ramon Alberich. Autor: David B.
El nou president de la Cambra de Comerç de Sabadell, Ramon Alberich. Autor: David B.

La situació complexa de la Cambra de Barcelona pot fer que les cambres metropolitanes com la de Sabadell omplin alguns buits i guanyin pes i presència?
La dimensió de la Cambra de Barcelona la fa especial i diferent de la resta de cambres. Ells van primer i després les cambres mitjanes, on estaríem inclosos els de Sabadell. Ens trobem en el Consell General de Cambres. Cal veure que hi diu la nova llei. Cal buscar equilibris per no caure en centralismes i en aquest sentit Sabadell, Terrassa, Girona o Tarragona han de tenir un paper general dins del context del sistema de cambres.

La Cambra té 11 membres al Comitè Executiu. Dues són dones. No s’arriba al 20 per cent. Una situació similar succeeix al ple. Com ho valora?
Molt satisfactòriament. Malgrat que no estem en una paritat aritmètica, estem per sobre de la mitjana. Un 18 per cent de dones al ple i la mitjana de representació de dones en òrgans de govern està molt per sota del 15 per cent.

El món de l’empresa encara és eminentment masculí? O una cosa és l’empresa i després la representació en òrgans empresarials?
Les dues coses. Encara és un món masculí, però cada cop el món de l’empresa és menys masculí. El problema és que quan una dona està al capdavant d’una empresa o entitat tothom li demana que s’impliqui en altres qüestions. I l’agenda d’aquestes dones queda sense disponibilitat. Per participar en entitats com la nostra, cal voler-ho fer però cal tenir disponibilitat. El fet que no hi hagi tantes dones com homes al capdavant de les empreses porta aquest problema: que les que hi ha es queden sense temps.

Ja per acabar: quin és el seu missatge cap a l’empresari mig de la demarcació?
La demarcació de Sabadell té un cens d’unes 37.000 empreses. I la Cambra és un instrument empresarial pensat per representar els interessos de les empreses amb la força de la col·lectivitat. La nostra demarcació només té un centenar d’empreses que facturen per sobre dels 50 milions d’euros. De les 37.000 empreses, només 100 facturen més de 50 milions. La gran empresa ja troba canals directes per relacionar-se amb l’administració però la petita empresa ha de buscar la força del col·lectiu. En aquest sentit la Cambra és un instrument ideal per buscar solucions tant amb la prestació de serveis com en la representació per influir en la recerca de projectes.

Foto portada: Alberich, el passat dijous. Autor: David B.