Antoni Garrell. Autor: David B.

Antoni Garrell: “Sabadell té cinc anys per adaptar-se a la indústria 4.0”

El director general de la Fundació per l’ESDi, Antoni Garrell, i l’enginyer industrial Llorenç Guilera han publicat recentment a Marge Books l’assaig La industria 4.0 en la sociedad digital. Garrell l’ha presentat aquest dilluns a la Cambra de Comerç.

L’enginyer industrial i expert en societat digital i indústria 4.0 assegura que “vivim temps de transició” entre la societat digital i el món que ha de venir però ja s’intueix, marcat per la robotització i el disseny de productes intel·ligents. En aquesta entrevista Garrell explica com afectarà a la ciutadania, la indústria i la feina la quarta revolució industrial. Avança que Sabadell i el seu entorn tenen cinc anys per adaptar-se, dins un entorn europeu que no hi aposta del tot.

Què és la industria 4.0?
La 4.0 no és res més que posar robots a les fàbriques. Els robots poden ser corporis o incorporis. Un incorpori seria Google, que és una intel·ligència artificial.

Això va d’automatizació?
La industria 4.0 robotitza les fabriques però si ens quedem així només va de productivitat: fer les coses més ràpid, amb menys cost i amb menys errors. Ara bé així ens quedem a mitges: l’autèntica raó de ser de la indústria 4.0 és fabricar productes intel·ligents. La 4.0 és robotitzar les fàbriques per fabricant productes intel·ligents.

I en què canvia la vida del ciutadà la indústria 4.0?
En tres vessants. Primer per les característiques dels treballs que desenvoluparem en un futur.

Més precaris?
No exactament. Els llocs de treball que tenen poc valor afegit a la fàbrica seran reemplaçats pels robots. Ara bé, en sortiran de nous.

El segon aspecte són els productes, que canviaran la nostra forma d’interactuar amb el món. L’exemple més evident és l’smartphone, que ha canviat la nostra forma d’actuar. Però la indústria 4.0 farà que qualsevol producte pugui ser intel·ligent.

I el tercer tema és en la forma de desenvolupar la feina. La telepresència, la presència virtual, el no haver de sortir de casa per fer moltes activitats es farà omnipresent.

Deia que els robots indefectiblement ocuparan part dels llocs de feina però que es crearan de nous. Quins llocs de treballs es crearan?
Els llocs de treball vinculats a la fàbrica vinculats a les cadenes de producció desapareixeran. És conegut. Però hem d’assumir la segona part de l’equació: fabricar productes intel·ligents. I per tant redissenyar tot el que fem. Això necessita d’intervenció humana per repensar: observar, identificar demandes, veure el potencial tecnològic. Aquesta feina que hi haurà serà per redissenyar, reinventar, redefinir productes. Perfils híbrids: creatius i tecnològics, amb coneixements de les necessitats de les persones. Caldrà creativitat, tecnologia i antropologia.

Sona molt intel·lectual per a la indústria. 
No. Són perfils pràctics. Si mirem el món del disseny és eminentment pràctic perquè vol dissenyar productes. No cal dissenyar els productes de sempre, sinó a més posar-hi capes interactives. Són treballs que toquen de peus a terra. De fet són els llocs de treball que ens han de fer canviar les coses. I a més sortiran nous tipus de feina: manteniment i millora dels sistemes de productes.

Tenint en compte aquest escenari, què li diria a l’empleat industrial d’una planta de producció?
Primer que estudiï. L’era on vivíem s’ha acabat i iniciem una de nova. Estem en plena transició. El que hem après fins ara no ens serveix per treballar en el futur. Cal una forma nova d’entomar els problemes. Calen noves eines i una nova formació. Se li ha de dir que estudiï, que estigui amatent al que passi. Si no estudia sí ens quedarà fora del mercat.

El sistema educatiu, formal o informal, està adaptat per aquesta transició?
Malauradament és un sistema del segle XX i poc del segle XXI. Encara no s’ha descobert que el coneixement també està a internet, i no només la informació. El rol bàsic dels centres educatius ha de ser saber aplicar el coneixement que ens arriba per tot arreu. L’escola ha de ser molt més pràctica.

En el llibre, parla de les potencialitats de la quarta Revolució Industrial però també dels riscos que pot tenir. Quins serien les amenaces?
Les indústries que només automatitzin tenen assegurat l’èxit a un any o, com a molt, a dos anys. O són capaços d’automatitzar la inversió en dos anys o quedaran obsolets perquè el canvi tecnològic és molt ràpid. Calen sèries molt llargues. El risc és que o agafes tamany per arribar als mercats o la continuïtat serà complicada.

La segona és la formació. Com hem de fer perquè el mercat no ens exclogui. En un mercat global, si no assumeixes la component de productes intel·ligents, el mercat t’exclou encara que tinguis una força industrial important.

La Xina abans del 2025 invertirà 120.000 milions de dòlars en intel·ligència artificial. I en canvi Europa no té cap pla fet més enllà de l’anunci de la Merkel d’invertir 3.000 milions. Amb 3.000 milions no anem enlloc si els xinesos volen fer arribar la intel·ligència artificial a tots els productes.

El tercer risc és la connectivitat. El 5G et permet estar present en un lloc sense ser-hi. Zones rurals o remotes també poden competir aportant ja no productes acabats sinó serveis. O despleguem la xarxa pensant en 5G per arribar a tot arreu o la gent dels territoris on no hi arribi quedarà despenjada. D’altra banda, pot haver-hi un efecte crida a les zones on hi hagi connectivitat garantida. Pot massificar les zones i hi ha riscos també pel medi ambient.

Com veiem, la partida és global però en aquest món les ciutats tenen un paper important. Aquesta ciutat, Sabadell, va tenir un cert paper en la segona revolució industrial. Com està preparada per a la quarta?
Sabadell té les mateixes oportunitats que qualsevol zona amb base industrial potent.

Sabadell i la B-30 tenen un enorme potencial. Però tenen cinc anys per desplegar la indústria 4.0 perquè els plans de les grans empreses vinculats a extreure coneixement per dotar robots immaterials acaben el 2025. Tenir base industrial significa tenir experiència i persones però si el posem en mans d’ens artificials o aprofitem ara per agafar avantatge o perdem el tren.

Per tant el temps s’acaba. Si això és així, veu que ara per ara la política industrial sigui prioritària?
A nivell local tothom en parla però falten recursos. A nivell empresarial segur que hi ha la prioritat però falta tamany i calen polítiques per ajudar a incrementar tamany. Però el problema és que a Europa no hi ha una aposta real per la indústria 4.0.

Foto portada: Antoni Garrell, aquest dilluns. Autor: David B.