El procés de concentració bancària, i l’actual digitalització, han reduït el nombre d’oficines bancàries a Sabadell a la meitat en una dècada, segons les dades municipals. Si l’any 2010 hi havia 140 oficines bancàries a Sabadell, l’any passat va acabar amb menys d’una setantena. El procés segueix, no sense resistències veïnals, aquest 2021.
La darrera novetat és la previsió de tancar l’oficina que tenia el BBVA al barri de Can Deu, que ha provocat una protesta veïnal aquest mateix dilluns. Però el procés ve de lluny, és general i ha passat per molts barris, des del Poblenou de la Salut, la Plana del Pintor, Can Rull, Espronceda i darrerament Can Llong o Gràcia al propi Centre.
La crisi del 2008: inici del procés
A escala local, la crisi del 2008 i sobretot la fusió de l’antiga Caixa Sabadell amb Caixa Terrassa i Caixa Manlleu per formar Unnim va ser l’inici del procés: ja es va retallar el nombre d’oficines de l’entitat financera local a la ciutat. Però gens comparat amb el que ha succeït després de l’absorció d’Unnim, pel preu d’un euro, per part del BBVA, l’any 2012.
No obstant, la concentració bancària ha estat general i amb ella el tancament d’oficines. Des de la crisi del 2008 s’han reduït prop de 100.000 llocs de feina i tancat 22.000 sucursals a Espanya, segons les fonts oficials (Banc Central Europeu i Banc d’Espanya). Tot ha anat de la mà de les fusions. Els quatre principals bancs (Caixabank, Santander, BBVA i Sabadell) tenien el 47 per cent del mercat l’any 2008. A finals del 2019 en tenien el 65 per cent. I encara no s’havia anunciat la fusió de CaixaBank i Bankia ni de Liberbank i Unicaja. Les xifres seran encara majors.
En la dècada 2010-2020, el BBVA ha passat a controlar l’antiga Unnim, amb una gran presència a Sabadell, però també Caixa Catalunya (que ja va absorbir Caixa Tarragona i Caixa Manresa). Banco Santander Central Hispano ha absorbit Banesto (la seva principal oficina a Sabadell ara és un restaurant Viena), Popular i Pastor entre altres. Banc Sabadell ha descartat finalment la fusió-absorció amb el BBVA després de quedar-se en la dècada anterior tot un reguitzell d’entitats com Banco Gallego, Banco Guizupcoano o la Caja de Ahorros del Mediterráneo, la CAM, amb un gran pes al sud del País Valencià i que explica en part perquè l’entitat presidida per Josep Oliu va migrar la seu social a Alacant l’any 2017 i no a Madrid o una altra ciutat espanyola.
Menció apart mereix la fusió de CaixaBank amb Bankia (amb un 62 per cent de capital públic després del rescat del 2012 que no es recuperaran). Les antigues Caixa de Pensions de Barcelona i Caja Madrid són dos dels pesos pesats del sector i ja s’havien quedat anteriorment el control de Barclays, Cajasol o Caixa Penedès entre altres. Ara faran el líder bancari a Espanya. Unicaja i Liberbank estudien també la seva fusió.
Queden alguns petits jugadors: Bankinter, Kutxabank o la incipient Caixa d’Enginyers, ara amb presència física al centre de Sabadell.
Sabadell: de 140 oficines a 69 en una dècada
A Sabadell el fenomen s’ha cobrat la meitat d’oficines. L’any 2010, segons dades de l’Ajuntament, hi havia 140 oficines a la ciutat. A finals de l’any passat en quedaven menys de la meitat, 69. I el procés encara no ha acabat del tot perquè les oficines bancàries a Espanya continuen sent petites (la mitjana de treballadors és la més petita de la UE i el nombre d’habitants per sucursal és el segon més baix d’Europa). Només el BBVA preveu tancar també a Via Massagué i a Treus Creus aquest any, les dues al Centre.
I és que el tancament d’oficines viu un nou gir de volta des de l’arribada de la pandèmia, que ha consolidat el salt digital de les entitats financeres, reduint a la màxima expressió la seva atenció presencial i tancant oficines a la mateixa vegada que bolquen els seus esforços al món digital. En paral·lel al tancament d’oficines s’han amortitzat també molts llocs de feina, bàsicament a través de jubilacions anticipades.
CC.OO: risc “d’oligopoli”
El fenomen ha alertat les autoritats comunitàries, ja que la concentració bancària espanyola està a la banda alta de la Unió Europea. Les autoritats comunitàries beneeixen la creació de grans bancs, però preferirien que siguin transnacionals. De moment, no se’n surten. El fenomen agrada encara menys les centrals sindicals com Comissions Obreres que observen un clar risc “d’oligopoli” amb un mercat repartit en molt poques mans. A escala local, el moviment veïnal lamenta que es van perdent espais d’atenció als veïns mentre es concentren a les avingudes principals de la ciutat, com l’avinguda de Matadepera, la Rambla o l’avinguda de Barberà.
