El robot, IVO, que ha estat presentat a l’Smart City Expo World Congress, és un projecte d’investigació del Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI) de la Universitat Politècnica de Catalunya, dissenyat per un equip multidisciplinar de l’Escola Superior de Disseny (ESDi) amb seu a Sabadell.
IVO és un robot programat per respondre als reptes de la robòtica col·laborativa en la qual els éssers humans i els robots treballen junts per aconseguir una tasca comuna. IVO ha estat dissenyat per resoldre situacions com ara l’acompanyament urbà de persones; la planificació, navegació i execució de rutes; l’exploració i el reconeixement d’espais o la manipulació d’elements (per a la qual cosa es fa servir els braços independents del robot), entre d’altres.
L’IRI va proposar a l’ESDi el repte de formalitzar un robot d’ajuda o assistència a persones al que qualsevol usuari tingui ganes d’apropar-se i interactuar amb ell. Per limitacions pressupostàries, el projecte aprofita alguns components o parts del robots que són estàndard (ja dissenyades per altres robots existents), però es va partir de zero en la tipologia de robot que es volia dissenyar: més humanoide, inclús realista, o una aposta per una aparença més robòtica o més icònica. L’IRI també va transmetre a l’equip encarregat del disseny del robot el seu desig d’innovació en els materials a utilitzar.
Els membres de l’ESDI han estat els encarregart del nom del robot, que havia de transmetre identitat territorial, connexió amb la marca IRI i valors socioculturals. El nom es va desenvolupar també a partir d’altres característiques com: no identitat de gènere, notorietat, connotació positiva i de servei, duració, facilitat de pronunciació i relat imaginari creat entorn del robot. De les propostes sorgides en les sessions de ‘brainstorming’ es va fer una selecció, la qual es va treballar des de l’àmbit semiòtic fins arribar a la proposta final: IVO.
Equip humà
L’equip està format en aquest cas per la Dra. Encarna Ruiz, Doctora en Periodisme especialitzada en Sociosemiòtica, que ha focalitzat la seva recerca en anàlisi de tendències socials; Mireia Puig Poch i Juan Alberto Favaro, dos dissenyadors de producte experts en ergonomia, un d’ells fent tesi doctoral en ergonomia i disseny i l’altre amb recorregut en el disseny de robots i màquines o tecnologia amb les que han d’interactuar persones; Miguel González, dissenyador de moda que està fent la seva tesi doctoral sobre la generació de roba intel·ligent i wearables destinats a ús d’interacció social; i Elizabeth Ferrandiz, Doctora en Psicologia i Llicenciada en Belles Arts, orientada a la recerca en hàbits i tendències de les noves generacions. També han participat els professors especialitzats en patronatge i confecció: Sofia Hernández, Juan Carlos Grao, María Bordas i David Malakian. En el cas dels set alumnes pertanyen a segon, tercer i quart curs de diferents itineraris curriculars oferts a l’ESDi del Grau de Disseny: producte, gràfic, audiovisuals i moda. Es tracta de: Cecilia Solé, Inés Herranz, Ivette Sabanés, Paula Aguilar, Francesc Català, Emma Lafoz i Ainara Navarrete.
