L’OPA del BBVA al Banc Sabadell compleix un any a l’espera de l’imminent dictamen de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. La intenció del banc basc d’adquirir l’entitat que presideix Josep Oliu va ser una de les notícies econòmiques del 2024 i el seu desenllaç marcarà, probablement, el 2025. Així ho exposen diversos analistes financers a l’ACN, que coincideixen a vaticinar que el BBVA millorarà l’oferta un cop tingui llum verda de tots els organismes. “Al final acaba sent una guerra per veure qui és més fort”, afirmen.

El codirector del Màster Universitari en Finances i Banca de la UPF, Xavier Brun, assegura que es tracta d’una operació “completament diferent” a altres fusions bancàries que hi ha hagut a l’Estat espanyol. “Estem parlant de dues entitats que són importants, cadascuna amb la seva quota de mercat, i la unió d’elles fa que sigui un actor rellevant”, afirma. En la mateixa línia, la doctora en Finances i professora de la UOC Elisabet Ruiz Dotras assegura que el fet que afecti la banca, un sector “molt més regulat”, provoca que s’allargui “més del que seria habitual” en altres tipus d’empreses. 

Brun remarca que les “ganes” del banc basc per adquirir el Sabadell radiquen en la voluntat d’augmentar la seva quota de negoci a Espanya. Brun recorda que gran part dels beneficis del BBVA provenen de Mèxic i Turquia -al voltant d’un 70 per cent- cosa que implica “costos” a l’hora de finançar-se als mercats. Segons l’analista financer, aquest aspecte és “el motiu que ha desencadenat” tot plegat.

Brun explica que a ulls dels inversors internacionals, el BBVA és “un banc d’un país emergent” i, per reduir aquest “estigma”, el que ha de fer és guanyar quota de mercat en altres punts. “El que vol el BBVA és ser més gran a Espanya”, diu. “L’operació s’ha d’entendre no només per fer un tercer gran banc en territori espanyol, sinó perquè al BBVA li permetrà ser un banc més d’un país desenvolupat del que és avui en dia”, afegeix. L’analista financer assegura que aquest fet “beneficiarà i molt” el BBVA perquè, si l’OPA prospera, podrà finançar-se al mercat majorista a uns tipus d’interès “més atractius”.

Preguntats per l’impacte que pot tenir l’arribada de Donald Trump a la presidència dels EUA i el seu pla per posar aranzels, que afecta Mèxic, els experts asseguren que no afectarà “tant” a l’operació com en un principi es podia preveure perquè les incerteses sobre els gravàmens s’hauran resolt abans que l’OPA se sotmeti a una eventual votació.  

Millora de l’oferta?

Per ara el BBVA ofereix una acció per cada 5,3456 accions ordinàries del Sabadell i el pagament de 0,70 euros en metàl·lic. El banc basc ha “ajustat” l’oferta que va presentar en un inici, però, tot i això, si s’observa l’evolució del preu de l’acció a la borsa, l’operació en la situació actual “no té cap atractiu” per als accionistes de l’entitat d’origen vallesà, que són els que en última instància hauran de decidir si l’operació prospera o no -el preu ha anat a l’alça, en contrast amb les accions del BBVA-. Els analistes coincideixen a pensar que el banc que presideix Carlos Torres augmentarà “l’incentiu” que ofereix, tot i que el directiu sempre ho ha negat.

“És una carta que penso que el BBVA s’està guardant per l’últim moment”, diu Dotras. “No s’ha de mirar l’operació com una sumatòria d’ingressos, despeses i beneficis, sinó que s’ha de mirar quant li costarà al BBVA finançar-se a un tipus menor en els mercats internacionals. Això s’hauria de posar a l’equació”, apunta Brun. “Són uns imports bastant grans, i aquest és el marge que tindria el BBVA per millorar l’OPA”, afegeix.   

El Sabadell, amb tota l’artilleria

Per la seva banda, el Sabadell ha centrat el seu relat en arribar als petits accionistes, més “atomitzats”. “El màrqueting va molt orientat als clients, que evidentment no volen un canvi de banc”, diu Dotras. Segons l’analista financera, el banc que presideix Oliu treballa “amb tots els mitjans possibles” per deixar clar que està “en total desacord” amb l’OPA. En aquesta jugada també hi inclouen el retorn de la seu a Catalunya, que asseguren que es tracta d’un moviment “polític” per aconseguir “influència” en algun moment determinat de l’operació -cal recordar que si l’opa arriba a la fase 3 en l’anàlisi de la CNMC serà el govern espanyol qui podrà dir la seva-.

La professora de la UOC creu que el Sabadell “traurà tot l’arsenal de guerra” perquè el preu de l’acció pugi “al màxim possible” i pugui demostrar als seus accionistes que “tenen una bona estratègia” i un “bon futur” en solitari. De fet, el banc preveu presentar el seu nou pla estratègic per als pròxims tres anys abans que es voti l’OPA per tal que els accionistes coneguin els seus plans com a entitat independent. La presentació es preveia per aquesta primavera, però s’ha endarrerit pel calendari de l’OPA. En la línia que apunta Dotras, Oliu va assegurar fa unes setmanes que el banc encara no ha començat “a treure l’artilleria”.

Més enllà dels petits accionistes, però, Brun recorda el paper que hi tindran els grans inversors en l’operació, alguns dels quals coincideixen en ambdues entitats, i assegura que són els que “en última instància” poden decidir-ho tot. “Són inversors financers, no volen entrar en guerres polítiques i si els hi dones un intercanvi de cromos, per ells millor perquè no hauran d’agafar els diners i comprar una altra posició”, diu. “Automàticament els hi estàs donant unes altres accions, cosa que ja els va bé”, afegeix, assegurant que l’oferta tal com està plantejada beneficia aquests grans inversors.

A l’espera de la CNMC

L’opa arriba a l’any a l’espera de l’imminent dictamen de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), que la setmana passada va finalitzar un nou test de mercat sobre els compromisos que ofereix el BBVA per garantir la competència si prospera la seva fusió amb el Sabadell. L’organisme ha de publicar les seves conclusions de la segona fase d’anàlisi, que va obrir a mitjans del novembre passat perquè veia “riscos potencials” per a la competència en l’operació, sobretot en les pimes. En aquesta fase l’ens regulador ha rebut al·legacions de fins a 79 entitats, la majoria de les quals ha rebutjat.

En cas que l’OPA prosperi, el BBVA s’ha compromès, entre altres, a mantenir les condicions de les línies de circulant i el volum de crèdit que les petites i mitjanes empreses hagin contractat amb el Sabadell durant tres anys més, prorrogables a un màxim de dos més. Els compromisos assumits tenen a veure amb el preu d’accés al crèdit, sobretot en les localitats amb “menys” competidors, i amb la presència en determinats territoris. Torres ha reiterat diverses vegades que han assumit compromisos “sense precedents”.

El dictamen del regulador arribarà a les portes dels resultats del primer trimestre d’ambdues entitats -els del BBVA estan previstos per aquest dimarts 29 d’abril i els del Sabadell pel 8 de maig-. Tal com és habitual, aleshores els seus directius oferiran rodes de premsa. Un cop es conegui la resolució de Competència es pronunciarà la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Amb tot, per ara la previsió és que una eventual votació de l’opa sigui cap a finals de l’estiu o durant el tercer trimestre.

Un any de l’OPA

El pròxim dimecres 30 d’abril farà un any exacte des que el BBVA va anunciar la intenció d’adquirir el Banc Sabadell. Una setmana més tard, el consell d’administració de l’entitat d’origen vallesà rebutjava l’oferta perquè considerava que infravalorava “significativament” el seu projecte i les seves perspectives de creixement com a entitat independent. Davant la negativa, el 9 de maig el BBVA va apostar per presentar l’oferta directament als accionistes. Des d’un primer moment aquest pas va topar amb el rebuig frontal per part d’agents econòmics, socials i polítics.

Durant aquest any, sindicats i patronals mantenen el seu front comú en contra de l’operació i alerten del seu impacte en el teixit empresarial i la concentració bancària. Foment del Treball va quantificar que comportaria la desaparició de 75.000 milions d’euros en crèdit a les pimes, mentre que Pimec va presentar un estudi que alertava que podia suposar perdre fins a 10.567 llocs de feina i tancar 883 oficines, bona part dels quals a Catalunya per la “forta presència” del Sabadell. Amb aquestes hi coincideixen els sindicats, que també recalquen la seva “intranquil·litat” per les conseqüències laborals.

Foto de portada: Josep Oliu i González Bueno, durant la junta d’accionistes que es va celebrar en plena OPA. Autor: David Jiménez.