Per segon any consecutiu, la comitiva reial muntarà el seu campament al pati de la Casa Grau, que ha cedit l’Ajuntament per a tal efecte. En aquesta edició es recuperarà l’arbre dels desitjos, on les famílies podran penjar els seus millors desitjos de cara al nou any.
Sabadell Comerç Centre i la Fundació Gas Natural Fenosa organitzen de forma conjunta el campament reial per cinquè any consecutiu a la plaça del Gas. L’Ambaixador dels Reis d’Orient que visita Sabadell, “és el que coordina tots els patges del país”, segons ha explicat la directora del Museu del Gas, Eva Buch. L’Ambaixador Reial rebrà les cartes dels nens del 26 de desembre al 4 de gener, on s’espera una afluència de 8.000 persones.
El dia de Sant Esteve, a les 13 hores, arribarà a la plaça del Gas l’Ambaixador Reial, acompanyat del seu seguici, oferint el seu tradicional discurs. A partir de les 17:30 hores el Campament Reial obrirà les seves portes.
Durant aquests dies, del 24 de desembre al 6 de gener, el Museu del Gas farà jornada de portes obertes i les famílies podran participar en diverses activitats autoguiades sobre energia, medi ambient i patrimoni.
Horaris
Tots els nens i nenes de la ciutat, i de la comarca, podran portar les seves cartes els dies 26, 28, 29, 30 i 31 de desembre de 17:30 a 19:30 hores. El 27 de desembre i el 1 de gener estarà obert de 12 a 13:30 i de 17:30 a 19:30 hores. El 2, 3 i 4 de gener obrirà de 12 a 13:30 hores i de 17:30 a 20:30.
La Casa Grau?
Aquest nom se’l va al·lucinar una funcionària o funcionari de tan trista que només passarà a la posteritat pel fet d’haver-se inventat aquest nom. No es tracta de donar detalls. Aquests pobres a qui ens van condemnar a l’infern i mirem el món des del purgatori, o sigui purgant, només podem aspirar a la redempció dels pecats nostres (en aquest cas el de no haver escrit això abans) i els del proïsme, que en aquest cas queda millor dit en castellà (un prójimo o prójima). Doncs això, si aquesta prójima o prójima te una mica de “pundonor”, que digui perquè en fa dir Casa Grau, quan els Grau la van comprar de saldo. Els qui la van fer construir i pagar, i la van estrenar, tenien uns altres noms (Coll, Ferret, Marcet…) que llueixen encara en les reixes de forja. Aquesta prójima va fer un pla de patrimoni, cobra del museu d’història, és de l’entesa i, per incapacitat, va promoure l’externalització de les activitats teòricament al seu càrrec. Entre la Calvet i el Vidal, hi va responsabilitat.
Lo de l’externalització (itineraris, visites guiades…) es va disparar i, cutritzar encara més, en temps dels bustos. D’aquí en va venir allò que el bo de l’Antonio Santamaria va escriure a propòsit d’uns visita guiada a allò d’aquella mostra sobre la guerra civil al museu d’història. Va dir el que va veure i li van tirar a sobre (en allò d’engegar els gossos) el pocapena a qui li pagaven fer de guia. Era un pocapena “progre”, i li deurien haver dir que el bo del Santamaria era fatxa. En un temps no tan llunyà deien fatxes als qui dissentien els deien fatxes, tan sols per saber, havent-les llegit o averiguat, altres dades que els de l’aparell oficial ignoraven. Viuen tan be en la ideologia oficial (llavors bustos i abans farrés) Oi Comasòlives? I els dissidents cap a l’infern, és clar. Les boines vermelles, que a alguns els hi creixen al cap.