-
Una cinquantena de persones assisteixen a la presentació del manifest per unir l’esquerra.
-
Els impulsors obriran converses amb les formacions i donaran comptes dels resultats a l’abril.
El grup promotor del manifest ‘Unir l’esquerra alternativa a Sabadell’ ha presentat aquest dijous els seus objectius i procediments a l’Espai Àgora davant una cinquantena de persones. Asseguren que volen ajudar a formar una candidatura unitària de les forces polítiques a l’esquerra del PSC. Per això obriran converses amb diverses formacions. S’han compromès a presentar els resultats el mes d’abril.
El manifest ‘Unir l’esquerra alternativa a Sabadell‘ fa una crida a les forces d’esquerra que han condemnat la corrupció i s’han mostrat contra les retallades a unir-se i formar una candidatura unitària que es presenti a les properes eleccions municipals del 2015. Anomenen directament a ICV, EUiA, Entesa i CUP, tot i que deixen la porta oberta a altres moviments i formacions, com el Procés Constituent.
Un dels objectius de la llista unitària seria aconseguir el canvi de govern a Sabadell sota uns eixos programàtics: regeneració, fi del clientelisme, promoció de participació, defensa dels serveis públics i pressupostos socials. “El canvi a Sabadell només serà possible amb una candidatura unitària”, ha assenyalat l’historiador Enric Prat, que ha assegurat també que el grup promotor del manifest “no volem cap protagonisme”. Així mateix, creuen que tant el programa electoral com la llista unitària s’hauria de decidir mitjançant processos participatius de base.
Som conscients que aquest procés s’ha intentat moltes vegades i que hi ha moltes dificultats però ara no s’intenta des de les cúpules dels partits sinó des de la ciutadania. Apel·lem als partits a fer les coses d’una altra manera en un moment en que cal una alternativa a la ciutat, que viu una crisi molt dura i on les forces polítiques no estan a l’alçada que la situació reclama”, ha afegit el periodista Antonio Santamaría.
Per la seva part, Mireia Martí ha animat les formacios a “deixar els protagonismes i personalismes de banda i treballar en equip” sota les consignes de “transparència, democràcia, feminisme i drets”. Finalment, l’advocat Eduard Navarro assegura que “les esquerres han de donar un pas endavant a Sabadell” per “tornar a ser creíbles”.
Les eleccions municipals del 2015 seran una oportunitat històrica per fer fora els responsables de la crisi i de la corrupció a la nostra ciutat”, ha afegit Navarro, que manté que “és el nostre deure crear un ampli espai d’esquerres”.
El manifest compta amb unes 110 signatures de professionals, polítics, sindicalistes i activistes (més info: ‘Demanen a les forces a l’esquerra del PSC que s’uneixin‘). A l’acte hi han assistit una cinquantena de persones, entre elles, només un regidor de l’actual Ajuntament, la portaveu d’ICV, Carme Garcia, i altres exregidors com Josep Maria Matencio o Juan Guil. Un cop presentat el manifest s’ha obert un torn d’intervencions.
Moviments socials?
Bona part de les persones que han intervingut han subratllat la necessitat de buscar aliances amb els moviments socials, que s’han allunyat de les forces polítiques tradicionals. S’ha marcat com a objectiu ampliar el número de signatures i acostar-se més als joves. Durant l’acte també s’ha mostrat la solidaritat dels assistents amb els treballadors de Panrico (gairebé cinc mesos en vaga) o amb els militants de la PAH Sabadell tancats a una oficina del BBVA des de dimarts.
El camí que seguiran
Els promotors volen obrir un seguit de converses amb les formacions polítiques per tantejar la possibilitat que s’avinguin a fer una aliança electoral. S’han compromès a accelerar el procés i a presentar els resultats el mes d’abril.”Si les forces polítiques existents no es comprometen no hi ha res a fer”, ha reconegut Enric Prat.
Autocrítica i oportunitat
La presentació del manifest també ha servit per fer una certa autocrítica de l’actual moment de l’esquerra local. “Estem aquí per superar d’una vegada aquesta vergonya. No hem estat a l’alçada de les circumstàncies”, ha assegurat Sílvia Carrasco (ICV). Domingo Mena (EUiA) manté que “no hi ha una organització política que per si sola sigui forta per fer el que demana el manifest”.
És lamentable l’esmicolació a la que hem arribat però cal dir que si l’any 2015 hi torna a haver un govern similar a l’actual a Sabadell serà responsabilitat nostra. El cas Mercuri ha estat un probla però també una oportunitat perquè hem vist el que passava a l’Ajuntament i pot haver-hi un canvi”, ha dit Carme Garcia.
I és que, en el fons, bona part dels assistents considera que l’actual context afavoreix les expectatives electorals de l’esquerra a la ciutat: “la perspectiva electoral se’ns presenta millor que mai”, ha dit Josep Maria Matencio mentre que altres assistents han parlat “d’oportunitat històrica”.
Me abono al cambio! pero al cambio de las caras y de la actitud de los que siempre hablan en negativo en perjuicio de la ciudad y a cambio de aún no sé bien bien qué…. porque aparte de criticar y enredar… ¿poquito más no?
Yo sólo digo una cosa:
Si esta situación de atomización de la izquierda se estuviera dando en la derecha… en 5 minutos estaban unidos. Ya sé que los principios y presupuestos políticos de los que parte la derecha son diametralmente opuestos a los de la izquierda. Desde el año 1.968 estoy en la política. Pero… ¿Tanta es la diferencia entre un partido y otro (ICV, EUIA, ES, CUP) cuando luego nos vemos juntos en la mayoría de las luchas? ¿No será que hay intereses egoístas de algún personajillo por ocupar sillones?
Dejaos de mirar al ombligo a ver quién lo tiene más perfecto e intentad ser más generosos. Esta oportunidad es única. Si no sois capaces de ir todos juntos ya no lo intentéis más en muchos años, pues habréis defraudado a una parte muy importante de la ciudadanía que os mira con la esperanza de un “CAMBIO REAL”. Movimientos sociales como el 15 – M, la PAH, los Iaioflautes, etc. están deseando ver una candidatura creíble y con ganas de luchar para unirse a ella.
El Bustismo ha hecho mucho daño en nuestra ciudad y CiU está como las águilas: esperando la defunción del P.S.C. para lanzarse con armas y explosivos a ocupar la alcaldía.
¿Vais a dejar que lo consiga? No quiero pensarlo.
Saludos
Jo, això de l'”esquerra” plantejat en aquests termes, no ho acabo d’entendre. N’hi ha d’altres i no hi apareixen. Sóc molt crític amb el paper de ICV-EUiA i Entesa tots aquests anys, que han viscut exclusivament de l’antibustisme (em sembla molt bé), però no han aportat res a la ciutat. Partits que s’han posat a la barrera de l’oposició per l’oposició i qui dia passa, any empeny. En part m’agradaria que els anés molt bé i que governessin, així veuríem com fan coses que ara critiquen. Així de clar.
En un article del Serracant ja vaig dir que, a diferència de les dues últimes legislatures, no votaria l’Entesa, vagi amb qui vagi. Perquè el no no no no arriba un punt que cansa. Sabadell ha tocat fons, i necessita reconstruir-se en molts àmbits. I això reclama prendre decisions, mllar-se i no adoptar postures essencialistes i enrocades.
Daniel, la gent que impulsem Unir l’Esquerra Alternativa a Sabadell VOLEM GOVERNAR. Perquè, com vaig dir ahir, és una vergonya que no haguem estat capaços de mantenir-nos ferms i units amb un programa que posi al centre de tot les necessitats de les persones en món més immediat, i més en uns anys on les desigualtats sistèmiques s’han anat aguditzant fins nivells insostenibles a tots els àmbits. No volem ser oposició, hem de ser govern, per responsabilitat moral. Això és el que penso i trauré temps d’on sigui per donar un cop de ma.
amb el mateix model de retallades que foteu a la UAB?
Estas mal informat: no “fotem” cap model de retallades ni res semblant. Al contrari, no hem acomiadat a ningú, i a sobre he creat unes beques pioneres a l’estat per pal·liar la desgràcia del ministre Wert i el seu còmplice govern “dels millors”.
vells fantasmes del passat! això ni és canvi ni és res. Si al final es consolida aixó, serà un cataclisme, acabarà com el rosari de l’aurora altre cop!
Necessitem una alternativa encara més creïble que aquesta unitat de fireta i de feretes!!
tranquils, que amb el candidat del PSC, tenim el 80% aconseguit. ara cal que en el ayuntament el grup municipal, seguix tapan als corruptes y aumenti el desprestixi del Sociatas mal anomenat socialistes
Completament d’acord Salvador, vaja exemple el de l’UAB, a qualsevol cosa se li diu esquerra alternativa. I pel que conec, en aquest foro de la Sra Silvia Carrasco, si ella vol representar una alternativa tot plegat fot pena. Vostè va plegar de l’ES d’una manera lamentable i carregant contra tothom. Jo hi era. Canvis de cares però amb formes del segle passat.
Núria, quan es va crear l’Entesa el 1998 a mi em van venir a buscar per formar-ne part. Vaig participar en la mesura de les meves possibilitats fins la campanya del 2007. Vaig demanar la baixa el 2008 sense anar a cap altre formació política. El 2010 em van venir a buscar per tercera vegada des d’ICV i no vaig dir cap paraula contra ningú, a veure si trobes alguna prova. Em sembla que els companys de l’Entesa, on hi ha gent de tota mena com a tot arreu, haurien de voler aspirar a més i això es pot fer dins d’una estructura que permeti tenir un peu al carrer i l’altre a les institucions, des de l’ajuntament fins el Parlament Europeu, i això ho permeten altres organitzacions polítiques que d’altra banda comparteixen una gran part del model social al que aspira també l’Entesa. Això és el que jo vaig fer, dins de la meva llibertat personal.
D’altra banda, em podries dir exactament quines coses de les que faig a la UAB trobes tan horribles?
Et poso alguns exemples al vol:
-noves beques Finestreta per a situacions sobrevingudes dins del Programa UAB d’Ajuts a l’Estudi
-ampliació del programes d’estades de pràctiques, ajuts de col·laboració i suport Treball Campus a la inserció laboral
-ampliació de les polítiques d’igualtat i elaboració i implementació del III Pla d’Igualtat entre Dones i Homes
-implementació del primer Minor de l’estat en Estudis de Gènere, transveral a tots els estudis
-establiment de polítiques de lluita contra el sexisme, l’homofòbia i el racisme, i campanyes actives contra la violència de gènere
-ampliació dels programes de Cooperació i voluntariat universitari
-creació de l’Àmbit de Participació
-multiplicació del 200% dels espais per a col·lectius d’estudiants amb un sistema horitzontal autogestionat i una filosofia col·laborativa
-recuperació i co-finançament d’una Festa Major co-organitzada com un espai de trobada cívica amb Fira d’Entitats i paradetes d’estudiants en igualtat de condicions per a tothom
-implementació de la presència d’estudiants a tots els òrgans i subòrgans de govern de la UAB
-democratització de les estructures de representació estudiantil a totes les facultats
-dinamització de programes d’aprenentatge i cooperació entre iguals
-nou impuls al programa de suport i acompanyament als estudiants amb discapacitat
-imbricació dels programes de participació (cultura, igualtat, cooperació, voluntariat, sensiblització, etc.) amb els estudis i els grups de recerca
-ampliació i consolidació dels programes per gent gran Aprenent al Campus i Universitat a l’Abast
-impuls al manteniment i la creació de noves revistes elaborades per estudiants
-ampliació del programa CROMA amb tallers d’estudi assistit per a centres de primària en entorns desafavorits
-ampliació del programa Universitat dels Nens i les Nenes a la UAB
-consolidació i ampliació del programa ÍTACA i del programa ARGÓ per nois i noies de secundària
-ampliació de la convocatòria d’Ajuts per a activitats de Col·lectius
… això són només alguns exemples, però respondré encantada a qualsevol pregunta que em vulguis formular
Joder…. si que ets tan bona no? que “et venen a buscar sempre”. VA HOME, VA! baixa al terra!
“El cambio en Sabadell sólo es posible con la unidad de la izquierda”?
Si no fuera porque dentro de los promotores de este manifiesto (‘Unir la izquierda en Sabadell’) hay personas de mucha credibidad, diría que se trata de una broma. Porque los que más estamos viendo aparecer en escena (de momento) , sólo son, los de ICV y EUiA, conjuntamente con una esción de lo que fue el PSUC, creo que denominado (PSUC vio). Es decir, tres partidos o grupos de una misma ideología, que por cuestiones, más personales que políticas, cada cual camina por separado. El resto de los que se quiere unir (Entesa y la CUP), ni se les ha visto, ni se les espera.
De cualquier forma, y de agregarse estos dos que falta, a excepción de la CUP, estaríamos en el mismo escenario en el que nos encontramos. Por tanto creo que es un poco aventurado decir que, “El cambio en Sabadell sólo es posible con la unidad de la izquierda”. Porque esa izquierda (a excepción de la CUP) es la misma que ha demostrado ser incapaz de hacerle frente al ‘bustismo’, incluida su corrupción, a pesar de que lo han tenido todo de cara para poder hacerlo.
Aquí (de no ser por lo que antes he dicho, de quienes son los que presentan el manifiesto), lo que más bien parece es, que se esté ‘allanando el terreno’ para que los de ICV y EUiA se presenten de nuevo el las próximas elecciones Juntos. Ya que hacerlo por separado el ‘batacazo’ podría ser tremendo. Y aprovechando el contesto, se enganchan también al carro los del PSUC con el objetivo de poder arrebañar algún puestecito, conscientes también de que hacerlo por separado no abstendrían nada.
Dicho esto, pensar que unir a los mismos partidos que han demostrado su incapacidad frente al PSC durante tantos años, seria tratarnos un poco ingenuos, ya que pensar que un determinado programa cambiaria su forma de hacer política. O que ese programa les obligaría a seguir unidos mas allá de lo que estos les interesara (véase lo que duró el de ICV-EUiA). Lo cual quiere decir, que aceptar esto sin más, seria tanto como tener “más de lo mismo”.
Para que la opción que hoy nos presenta fuera mínima mente creíble, tendría que comenzar con una ‘regeneración democrática’ dentro de esos mismos partidos, sobre todo renovando en profundidad sus cabeceras y haciendo creíble un verdadero programa de izquierdas, y no, a lo que ahora están jugando.
Por consiguiente (y por desgracia), no nos queda en Sabadell otro escenario distinto que esperar que para las próximas elecciones puedan entrar en escena nuevos partidos que al menos intenten echar a los corruptos, porque los que ya tenemos, sabemos todos hasta donde llegan.
Tal y como está la situación política y social en nuestra ciudad, tan solo un milagro podría librarnos de todo lo que ha hecho Bustos y de lo que se prevé que seguirá haciendo. La solución hoy pasa (por mal que nos pese) por hacer posible la movilización de la calle. Hay tenemos a las PAH, consiguiendo en la calle lo que los políticos consienten en los despachos de sus partidos ¿Y como eso hoy en nuestra ciudad es una utopía? Todo lo de más es, poner parches.
Veo que hablas de nuevos partidos y de las PAH. El movimiento de las PAH está lleno de gente de partidos de izquierda que se une en la calle como activistas con otros muchos que no militan en organizaciones políticas, pero el terreno es el mismo y las fuerzas humanas, las mismas. Además, te recuerdo que algunos partidos, y en concreto la coalición ICV-EUiA ya llevaba en sus programas desde antes de existir la PAH los mismos análisis y las mismas reivindicaciones.
Por responsabilidad moral, hay que superar esta fase de vergüenza por no haber sido capaces de unirse frente al bustismo, tienes toda la razón. Pero no hay que cargarse de entrada la posibilidad de hacerlo ahora, creo yo.
Sra Silvia Carrasco, com ja li vaig dir fa dies, estic a l’ANC , quan vostè va carregar contra Teresa Mira, vaig compendre que malgrat els anys no havia canviat.
Podrà tenir un doctorat però li manca el més important, l’empatia. Parla sempre des de la superioritat. No volem líders d’aquest estil, ja hem tingut durant uns anys aquesta medecina.
Carmen, carinyo…per que no deixes d’avergonyir als teus “companys” de partit?
Buenos días lectores, como siempre hay personas a favor y otras en contra, eso es digno en una sociedad democrática, pero lo que no es de cajón es que se critique una iniciativa de izquierda que ha puesto el dedo en la llaga con el sistema de corruptela y de funcionamiento que durante tantos años se había establecido en mi ciudad. Los ciudadanos exigimos y por eso decidimos. Quiero una nueva sabadell, donde todas las personas tengan las mismas oportunidades. Quiero un consistorio democrático donde todas las opciones sean tomadas en cuenta. Quiero un ayuntamiento limpio y transparente sin reyezuelos ni capos ni corruptos ni imputados ni vividores, ni chorizos ni cosas así. Quiero unas relaciones sociales abiertas y cordiales. Quiero una guardia urbana que sirva al pueblo y no a unos interes de unas personas determinadas. En definitiva, quiero recuperar el control de mi democracia y de mis instituciones. Así que adelante esta iniciativa que tiene mi apoyo y mi ayuda y espero que salga adelante.
Gracias
Buenas tardes, he leído con atención este artículo y posteriormente algunos de los comentarios que determinadas personas han realizado. En principio he pensado que todas las opiniones merecen respeto, pero luego me he dado cuenta que esto no es así, unas lo merecen más y otras menos (siendo generoso).
Díganme Uds. ¿Por qué? debería darle el mínimo crédito a las palabras de un tal Kiko de la Torre (si lo es realmente), que se ha caracterizado por la defensa a ultranza de un determinado estilo de gobierno que le ha reportado algunos beneficios personales, (por lo menos eso se comenta y parece que queda claro en algún tomo de determinado sumario).
Si el artículo se titula, “El canvi a Sabadell només és possible amb la unitat de l’esquerra” y a lo largo del mismo NADIE SE POSTULA PERSONALMENTE para liderar nada más que esa petición popular, ¿cuál es el motivo de esos furibundos ataque personales contra una tal Silvia Carrasco?, ¿Por qué se ataca a una persona?, en realidad, ¿no se pretenderá atacar una posible opción política de futuro en su nombre?.
Por otra parte el inefable y siempre presente Sr. Quirós nos regala una vez más uno de sus análisis políticos en los cuales él se lo guisa y él mismo se lo come, (él se pregunta, él se contesta, él extrae conclusiones, él no da ninguna solución y así queda la cosa), pero eso sí, es un gran experto conocedor del terreno que pisa, hasta nos aclara que hay una escisión del PSUC que cree que se denomina PSUC viu.
Para mí, toda la credibilidad del mundo para aquellos que sin postularse para ninguna lista electoral pretenden unir a la izquierda, por lo menos a una parte de ella, si se logra, bien, sino se logra por lo menos se habrá intentado. Sabemos que la derecha local tiene otros intereses y que algunas organizaciones de izquierda pueden creer que por sí solos tendrán mejores resultados, es legítimo, pero si el tiempo demuestra su error no habrá vuelta atrás.
Saludos
Finalment he decidit opinar donant la cara . Tal i com fa Silvia Carrasco, i ho faig per ella.
És tremendo, conèixer la seva història política i comprovar com es continua creient les seves pròpies mentides. I ho dic recordant molts capítols del passat, vostè menteix i pot desprestigiar qualsevol si li agafa fòbia. I sempre té fobia a algú. A l’UAB ho sabem molt bé.
A Vostè no li va anar a buscar ningú de l’ES, qui es pensa que és? Vàrem tenir molt problemes amb Vostè, les seves maneres de procedir i d’actuar, l’egocentrisme i la supervia ens va generar molt conflictes.
Va ser una alegria, per ES, saber que marxava a ICV, quin descans. Dubto que la vinguessin a buscar, com també diu que van fer. Més aviat imagino el contrari. La imagino donant cop de colze a dreta i esquerra per tenir un lloc. Sap que li dic? amb Vostè ICV ja ha vegut oli, l’unitat de l’esquerres i Silvia Carrasco són coses antagòniques.
Marià Llull, ni remota idea de qui ets. No hi puc fer res si vols inventar-te coses sobre mi. En casos com el teu, la meva recomanació més sàvia és El honor perdido de Katharina Blum, una novel·la breu de Heinrich Böll, sobre la construcció de la difamació i les seves conseqüències.
és fantàstic l’espectacle dels comentaris a aquest i altres articles similars: “volem la unitat” i per a fer-la possible ens “estripem a cor que vols”.
mal simptoma.