iSabadell.cat
El PSC reivindica la transparència de l’Ajuntament

Un estudi de la UAB otorga el màxim de punts a l’ajuntament de Sabadell en quant a transparència del web municipal. Aquest fet ha servit el PSC per reivindicar “la tasca duta a terme durant els darrers 14 anys”.

De forma recurrent, tant el Laboratori en Comunicacio Pública de la UAB com la fundació Transparencia Internacional han valorat molt positivament la transparència del web municipal. En aquesta nova ocasió, la UAB ha fet públics els resultats d’un estudi sobre transparència i quantitat d’informació i el resultat final otorga la màxima puntuació a l’ajuntament de Sabadell. Només Sant Feliu de Llobregat obté també aquest resutat.

El PSC de Sabadell vol expressar la seva més sincera felicitació a l’ajuntament de Sabadell per la tasca duta a terme durant els darrers 14 anys, i que l’han conduit a assolir el reconeixement d’organismes com la UAB”, asseguren.

El PSC assegura que la “transparència informativa” ha estat una “línia bàsica de l’actuació dels governs liderats pels socialistes a Sabadell des de l’any 1999”. “Transparència i informació són eines fonamentals per a una societat més democràtica i més lliure”, diuen.

El PSC encoratja el consistori a continuar així i reivindica la feina feta per moltes persones durant tots aquests anys.

El cas Mercuri en segon pla

Tot i els resultats publicats any rere any, la transparència no ha estat obstacle suficient perquè l’ajuntament de Sabadell s’hagi vist immers en una operació de presumpta corrupció amb epicentre al consistori en la qual han estat imputats 4 dels 13 membres de l’equip de govern, bona part dels càrrecs de confiança i el cap de la Policia Municipal, entre un total de 40 persones. Majoritàriament, les imputacions corresponen a delictes contra l’administració pública.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anna a abril 16, 2013 | 13:11
    Anna abril 16, 2013 | 13:11
    Trans­pa­rèn­cia i al­gu­na co­sa més per als ajun­ta­ments El Periódico de Catalunya (Català), España 15/04/2013 4 Ra­mon J. Mo­les DI­REC­TOR DEL CEN­TRE DE RE­CER­CA EN GO­VER­NAN­ÇA DEL RISC (UAB) Una re­cent anà­li­si de les webs dels ajun­ta­ments ca­ta­lans (abril del 2012­març del 2013) re­ve­la que més del 90% d’aques­tes pà­gi­nes ofe­rei­xen una in­for­ma­ció in­su­fi­ci­ent, tot i que van aug­men­tant els in­di­ca­dors de di­ver­ses mi­llo­res, es­pe­ci­al­ment pel que fa a la in­for­ma­ció que ofe­rei­xen. De ma­ne­ra glo­bal s’apre­cia una mi­llo­ra en re­la­ció amb l’Ín­dex de Trans­pa­rèn­cia dels Ajun­ta­ments (ITA) 2009, que tot i que me­su­ra­va la trans­pa­rèn­cia d’ajun­ta­ments d’Es­pa­nya, no de Ca­ta­lu­nya, es­ta­blia unes ten­dèn­ci­es que es van con­fir­mant i ator­ga­va la pri­me­ra po­si­ció al de Sant Cu­gat del Va­llès. Fe­li­ci­tats, doncs, a les ad­mi­nis­tra­ci­ons que mi­llo­ren i tam­bé als seus res­pon­sa­bles. No obs­tant, dei­xin-me po­sar l’ac­cent en al­guns as­pec­tes que cri­den de ma­ne­ra po­de­ro­sa l’aten­ció. L’es­tu­di re­ve­la que la in­for­ma­ció de les webs so­bre els re­pre­sen­tants po­lí­tics és es­cas­sa i no mi­llo­ra. Ai­xò con­cor­da amb la sos­pi­ta de la fal­ta de trans­pa­rèn­cia de les or­ga­nit­za­ci­ons lo­cals dels par­tits, que són el plan­ter bà­sic dels qua­dros po­lí­tics lo­cals que, si re­sul­ten es­co­llits, con­fi­gu­ren els equips lo­cals de go­vern. Un al­tre ele­ment clau ma­ni­fes­ta­ment mi­llo­ra­ble és la in­for­ma­ció so­bre la ges­tió dels re­cur­sos pú­blics. La ma­jo­ria de les webs no fa­ci­li­ten in­for­ma­ció prou com­pren­si­ble so­bre pla­ni­fi­ca­ció, pres­su­post i exe­cu­ció pres­su­pos­tà­ria. Sen­se com­pren­sió de la in­for­ma­ció no és pos­si­ble la par­ti­ci­pa­ció: no puc opi­nar amb fo­na­ment si no sé de què es­tic par­lant. Per al­tra ban­da, mol­tes de les webs pre­sen­ten re­cur­sos tèc­nics per a la par­ti­ci­pa­ció ciu­ta­da­na que com­por­ten un pro­ble­ma im­por­tant: es trac­ta d’un con­cep­te de par­ti­ci­pa­ció uni­di­rec­ci­o­nal que no fa­ci­li­ta la in­terac­ció ad­mi­nis­tra­ció-po­lí­tic­ciu­ta­dà. No obs­tant, la trans­pa­rèn­cia no ho és tot. La go­ver­nan­ça del risc de cor­rup­ció –no pas la pre­ven­ció del pe­rill d’aques­ta, que ja és un mo­ment tar­dà per evi­tar-la per­què els pe­rills so­len ser im­mi­nents– com­por­ta no no­més la ne­ces­si­tat de trans­pa­rèn­cia, si­nó tam­bé de mo­dels re­gu­la­to­ris in­no­va­dors (ba­sats tam­bé en l’au­to­re­gu­la­ció pri­va­da), com tam­bé la ne­ces­si­tat de sis­te­mes de fis­ca­lit­za­ció de ca­ràc­ter trans­ver­sal mit­jan­çant agèn­ci­es in­de­pen­dents. Per­què la llui­ta con­tra la cor­rup­ció si­gui cre­ï­ble les nos­tres in­ves­ti­ga­ci­ons de­mos­tren que a més a més de trans­pa­rèn­cia es re­que­reix en­trar al nu­cli dur de l’ac­ció ad­mi­nis­tra­ti­va i es­ta­blir, en­tre al­tres, re­gis­tres efi­ci­ents d’in­teres­sos d’ac­ti­vi­tats, fi­xar més ri­gor en els sis­te­mes de se­lec­ció per a llocs de tre­ball pú­blic, jus­ti­fi­car el per­so­nal even­tu­al per evi­tar el cli­en­te­lis­me par­ti­dis­ta, re­duir la dis­cre­ci­o­na­li­tat en la pla­ni­fi­ca­ció ur­ba­nís­ti­ca i mo­ti­var el pro­ce­di­ment i la ti­po­lo­gia del con­trac­te ad­mi­nis­tra­tiu. Sen­se obli­dar, a més a més, que el nu­cli dur de la cor­rup­ció és gai­re­bé sem­pre eco­nò­mic i que, per tant, a més a més de trans­pa­rèn­cia, es re­que­reix al­gu­na co­sa més: vo­lun­tat re­al d’era­di­car­la. No­més d’aques­ta ma­ne­ra és evi­ta­ble que un ajun­ta­ment com el de Sa­ba­dell pu­gui ser in­com­pren­si­ble­ment al ma­teix temps lí­der en trans­pa­rèn­cia i ob­jec­te as­se­nya­lat de cor­rup­ció.

Respon a Anna Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa