Concentració referendum. Autor: David B.

El referèndum de l’1-0 vist des de Sabadell, al ‘The Washington Post’

“Som catalans, tan simple com això”, manté Montserrat Coca, que regenta una coneguda bodega a l’Eixample de Sabadell. “Els diners que aportem s’haurien de gastar aquí”, manté l’activista veïnal del nord Alonso Simón. “És la sensació que tot el que vingui de Catalunya en els darrers anys no ha estat escoltat o fins i tot ha estat ignorat”, diu l’alcalde de Sabadell, Maties Serracant. Coca, Simón o Serracant no parlen amb la prensa local, catalana o espanyola. Ho fan amb The Washington Post, que ha centrat en Sabadell un article sobre l’actual procés català.

Espanya ja és un altre país per a molts a Catalunya (Spain already is another country for many in Catalonia) és el titular de la informació que ha publicat el prestigiós The Washington Post aquest diumenge. Centra a Sabadell l’explicació del referèndum convocat pel proper 1 d’octubre. La peça està signada pels informadors d’Associated Press Joseph Wilson i Raul Gallego Abellán, reporter sabadellenc establert a Àsia que treballa per l’agència americana.

Maties Serracant. Autor: David B.
L’alcalde Serracant, una de les veus locals a l’article, en una imatge d’arxiu. Autor: David B.

Wilson i Gallego repassen l’escenari previ a l’1-0 des de Sabadell, una ciutat “de passat industrial” propera a Barcelona, que jugarà un paper important, ja que, fins ara, es tracta del segon ajuntament en número d’habitants que col·laborarà de forma activa amb el referèndum.

Per a mi com per a molts altres, el canvi de sentir-nos catalans fins a voler viure en el nostre propi país ha anat molt, molt ràpid”, reconeix Serracant. “No és només un tema econòmic si no la sensació que tot el que ha vingut des de Catalunya en els anys més recents no ha estat escoltat o fins i tot ha estat ignorat”.

La informació del [Washington] Post elements històrics com la unió de les corones d’Aragó i Castella al segle XV, repassa la relació del franquisme amb la llengua catalana, i destaca els posteriors nivells d’autogovern, amb “les classes escolars principalment en català”, un “cos policial propi”, i la gestió del “sistema públic de salut”. Repassa alguns dels tòpics dels catalans, com el seny, el “bon sentit pels negocis” o el caràcter reservat dels ciutadans catalans.

En relació a Sabadell, els periodistes recorden que bona part de la població té arrels fora de Catalunya, però consideren que la ciutat “ha estat arrossegada pel fervor secessionista”.

Sabadell és una ciutat que històricament no ha tingut tendències separatistes, però ara és la ciutat més compromesa”, manté Serracant, de qui el rotatiu estadounidenc recorda que va dedicar tot el passat dimecres a veure des del Parlament l’aprovació de la Llei del referèndum, suspesa dijous a la nit pel Tribunal Constitucional.

El Post parla també amb altres persones, com Montserrat Coca, que regenta una coneguda bodega al carrer Brutau, o l’activista veïnal de la Plana del Pintor, Alonso Simón, una zona on “no hi ha banderes independentistes als carrers”. Simón es queixa que Catalunya aporta més fons a la resta d’Espanya dels que en reb, recordant les conegudes avaries i retards de Renfe comparant-los amb l’eficiència de l’empresa Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. “Els diners que gastem aquí s’haurien de quedar aquí”, rebla Simón. El reportatge acaba amb el testimoni de Manuel Antúnez, 88 anys i sabadellenc des de 1953: “em sento malament. Em sentot espanyol i català. .No sé com això es pot solucionar”.

Fotografia local també al The New York Times

Per reblar el clau de l’anàlisi a peu de carrer de l’1-0, la fotografia que il·lustra l’article és un conjunt de domassos amb la paraula ‘Sí’ es pot veure a l’establiment Ventura de la Via Massagué. La mateixa instantània del cèntric carrer il·lustrava aquest mateix diumenge un altre article, en aquest cas al The New York Times.

Foto portada: concentració a favor del referèndum, el passat divendres. Autor: David B.