Una imatge del partit contra Osasuna

El partit de la repetició, amb Michael Robinson a la Nova Creu Alta

La pèrdua de Michael Robinson ha commocionat el món del futbol. Reconegut per la seva exitosa i respectada trajectòria periodística, l’exjugador ha deixat una empremta inigualable amb la seva forma de comunicar. Una tasca amb la qual es va guanyar dos Premis Ondas i el Premi Internacional de Periodisme Vázquez Montalbán. Recordant la seva figura, rememorem el famós partit de la repetició, que va viure en primera persona a la Nova Creu Alta vestint la samarreta d’Osasuna.

Corria la temporada 1986/87 i després d’un any exitós, el CE Sabadell celebrava el seu retorn a Primera Divisió. Les coses, però, no van anar com s’esperava. Els arlequinats no van guanyar ni un sol partit de lliga en les primeres 10 jornades, un resultat que els va enviar al fons de la classificació i va costar el càrrec al tècnic, Pedro María Uribarri Uriarte. L’escenari va fer reaccionar la directiva del club, que va apostar per l’arribada del danès Kenneth Brylle Larsen i el polonès Wolfgang April.

Els dos fitxatges internacionals, que s’afegien a la llista d’estrangers amb els tres paraguaians Orlando Giménez, Buenaventura Ferreyra i Ramón Angel Hicks, van funcionar i l’equip va començar a aconseguir victòries, sobretot a la Nova Creu Alta. El conjunt dirigit llavors per Pepe Martínez, després de la destitució d’Uribarri, va aconseguir set victòries, una d’elles al Sánchez Pizjuán davant el Sevilla FC.

La lliga del playoff

Aquella temporada, la competició es va dividir en dues fases. En la primera, la regular de 34 jornades, es van definir tres grups de sis equips. En la segona fase, els equips de cada grup van jugar una lligueta de 10 jornades en les quals es van disputar el títol i el dret a participar en un triangular amb el campió de Copa i el de Lliga per disputar-se la Copa de la Lliga, que finalment no es va celebrar. Els últims sis equips es jugaven el no caure en les tres últimes posicions de descens. Al final de la fase regular, tot i la millora competitiva de l’equip, el Sabadell va acabar penúltim.

L’onze del CE Sabadell davant Osasuna (1987).

Els cinc equips davant els quals els arlequinats es van jugar la permanència van ser el Racing de Santander, Osasuna, el Cádiz, Las Palmas i l’Athletic de Bilbao. El Centre d’Esports va fer un bon playoff. Només una primera ensopegada (4-0) davant el Racing i una desfeta a la penúltima jornada davant Las Palmas van enteranyinar-lo. Els sabadellencs van aconseguir cinc victòries i tres empats. Precisament, just abans d’aquesta visita de Las Palmas, el Comité Superior de Disciplina Deportiva va anunciar que el Sabadell-Osasuna, que els locals havien guanyat per 1-0, s’havia de repetir per alineació indeguda de Larsen i April, que no tenien els papers en regla. Aquesta decisió va provocar una gran indignació a la ciutat.

 “Els aficionats al futbol i tots els ciutadans que vivim a la ciutat compartim la indignació del Centre d’Esports Sabadell”, va dir el reelegit alcalde Antoni Farrés.

El tècnic Martínez, a la prèvia, cridava a la calma: “Hem de centrar-nos en l’aspecte esportiu i desestimar, en la mesura del possible, els problemes que envolten a aquest partit. Hem de posar més interès i ganes que mai”.

Un partit per a la història

I dit i fet. El 19 de juny de 1987, la Nova Creu Alta va acollir el partit de la repetició, també conegut com el dels “20 duros” (100 pessetes), pel preu popular de les entrades. Pepe Martínez no va poder alinear Manzanedo, lesionat, i evidentment, els estrangers Brylle i April. Aquella nit preestiuenca de 1987, en senyal de protesta, la directiva va decidir cobrir la llotja amb una bandera arlequinada, una de la ciutat i una senyera catalana. L’afició arlequinada va omplir l’estadi a vessar i va estar acompanyada per milers de persones d’arreu de Catalunya, que van assistir al partit per donar suport al Sabadell.

Una imatge del partit contra Osasuna.

Javier Aguirre, Jon Andoni Goicoechea i Michael Robinson eren els noms destacats d’aquell Osasuna. Les cròniques d’aquell partit fotografien un ambient especialment tens. La primera part va acabar sense gols i amb l’expulsió de Patxi Rípodas per una entrada duríssima. Un gol matiner a la represa va fer esclatar la Nova Creu Alta. Amb l’ajuda de Castañeda, el conjunt arlequinat es va avançar en el marcador. L’alegria, però, va durar poc. En el minut 60, Goicoechea va fer la igualada. El Sabadell no es va arronsar i, a l’alçada del partit que estava disputant, va aconseguir la victòria. Adriano va culminar una centrada de Nacho en el 73 per fer el definitiu 2-1. Perico Alonso va poder posar la cirereta al pastís en els últims minuts, però va fallar un penal.

El triomf feia que el Centre d’Esports estigués a un sol punt de la permanència. Un empat a Cadis suposaria la salvació. Dos dies després, el Sabadell va signar l’empat al Ramón de Carranza i, després de molt patiment, va mantenir-se a Primera Divisió. Aquella temporada seria la número 14 i, de moment, és l’última dels arlequinats a la màxima categoria del futbol espanyol.

Foto portada: una imatge del partit contra Osasuna