Foto portada: festival Pro- Enfermos deTuberculosis organizat per 'Ràdio Sabadell'. Autor desconegut.

‘Història de Sabadell’. Gènesi i consolidació de la ràdio ‘EAJ-20’

Tracem una ressenya sobre l’origen i els primers anys d’existència de Ràdio Sabadell EAJ-20 que va néixer al 1933 i va desapareixer al 1995.

Abans d’entrar en matèria, resulta obligat citar les paraules de la historiadora Susana Ferrada, autora de l’únic treball sobre la història de la ràdio a la nostra ciutat, gràcies al qual podem conèixer-la:

El principal problema en dur a terme la investigació fou la manca de documentació. La desaparició de Ràdio Sabadell significà l’enderroc dels seus estudis i la pèrdua de totes les fons d’informació que en ells es conservaven. A l’iniciar la recerca, la documentació generada per l’EAJ-20 es trobava dispersa i ilocalitzada. De Ràdio Sabadell no quedava ni rastre”.

Els orígens de la radiodifusió a Espanya es remunten al 1907 quan es promulguen les primeres lleis al respecte. A la nostra ciutat començà el 1927 amb la constitució de Ràdio Club Sabadell que seria l’embrió de la futura emissora local.

L’entitat va instal·lar-se a la plaça Sant Roc, llavors anomenada Pi i Maragall, on estava l’Ateneu, lamentablement destruït durant el mandat de Manuel Bustos. El seu primer Consell Directiu estava format per Manuel Vidal Españó (president), Miquel Tous Corrieu (vice-president), Albert Camprubí Planas (secretari), Vicenç Colomer Catafeu (tresorer), Tomàs Casals Altamira (comptador), Francesc Farrús Juncosa (vocal tècnic) i Carles Peig Calvet (vocal administratiu). En reconeixement de la tasca realitzada per Ràdio Club Sabadell, la ciutat va ser la seu del sisè Congrés de la Premsa Catalano-Balear que es va celebrar el 1928.

Emili Puig Vila un dels primers afeccionats a la radiofusió a Sabadell amb un dels primers aparells de ràdio del segle XX. Autor desconegut
Emili Puig Vila un dels primers afeccionats a la radiofusió a Sabadell amb un dels primers aparells de ràdio del segle XX. Autor desconegut

Moltes de les seves emissions estaven destinades a la divulgació de les novetats tècniques de la radiodifusió, però també als esdeveniments culturals de la ciutat i actuacions musicals. L’abril del 1932 obtingueren el permís per instal·lar una antena a l’Oficina de Telègrafs.

El decret del 8 de desembre del 1932 va establir les condicions per la instal·lació d’emissores locals. A Sabadell la concessió fou atorgada a José Corbella Santamaría, llavors president de Ràdio Club Sabadell. L’emissora d’onda mitja prengué el nom de Ràdio Sabadell EAJ-20, és dir que era número 20 d’Espanya. La primera, EAJ-1, fou Ràdio Barcelona que va fer la seva primera emissió el 14 de novembre del 1924. Les sigles es corresponien a E, per Espanya, AJ, perquè aquesta era la denominació de la telegrafia sense fils i el número per l’ordre en què havien aparegut.  No obstant això, s’ha d’indicar que la primera emissió radiofònica a Espanya a tenir lloc a Madrid, a finals del 1923, a càrrec de Radio Ibérica, però que no va tenir la continuïtat temporal de l’emissora barcelonina.

L’Ajuntament contribuí amb una subvenció del 1.000 pessetes per a sufragar les despeses del trasllat al nou local al número 6 de la Rambla, llavors denominada de la República. Les primeres emissions de prova es feien de les 21 a 23 hores. La inauguració oficial va tenir el 5 d’agost del 1933, coincidint amb la Festa Major, on a banda de membres de la Corporació Municipal van assistir representants de diverses emissores catalanes. L’acte fou retransmès en directe.

José Corbella Santamaría primer propietari de Ràdio Sabadell. Autor desconegut/AHS.
José Corbella Santamaría primer propietari de Ràdio Sabadell. Autor desconegut/AHS.

El primer director fou Vicenç Colomer i el primer locutor el periodista Lluís Papell i Comes. La seva primera programació era molt semblant a la de Ràdio Club Sabadell i centrada en notícies de caràcter local. També s’emetien avisos, petits anuncis i recitals. de poesia. Progressivament van proliferar els espais dedicats a esdeveniments culturals i a la retransmissió de conferències. A més, les autoritats municipals començaren a utilitzar-la  per a donar a conèixer les seves accions polítiques. De cara als oients es creà el programa Emissora del Ràdio-oient a través del qual, després de pagar una petita quantitat, es punxaven les peces musicals sol·licitades.

Així mateix, mitjançant la col·laboració amb altres emissores catalanes i espanyoles, s’emeteren esdeveniments internacionals com ara l’òpera Carmen des de la Scala de Milà, l’11 d’abril del 1935.

Els fets d’octubre

Els fets d’octubre del 1934 foren la primera mostra de la importància política del nou mitjà de comunicació per la immediatesa de la difusió de les informacions i els missatges. El 4 d’octubre del 1934 Ràdio Sabadell informava de l’entrada al govern dels ministres de la CEDA i de la crida de les esquerres a la vaga general contra un govern que desnaturalitzava la República. A partir de llavors l’emissora local emetia cada hora les escasses notícies sobre els esdeveniments polítics.

El 5 d’octubre el Comitè Revolucionari s’incautava de la Ràdio. A partir de les 20h diversos membres del Comitè feren diverses crides des de l’emissora per organitzar la rebel·lió i una hora més tard ho feren representants d’Acció Catalana i ERC. L’endemà, Ràdio Sabadell emetia el discurs de Lluís Companys proclamant l’Estat Català en el marc de la República espanyola. El 7 d’octubre, a les sis de la matinada, el president Companys anunciava la rendició i el fracàs de l’aixecament.

Al vespre del mateix dia, el capità de l’exèrcit Llopis i Llopis, anunciava des del micròfons de Ràdio Sabadell l’estat de guerra, exigint als treballadors la represa del treball i prohibint als empresaris prendre represàlies, malgrat que els autoritzava a acomiadar-los si no es presentaven a la feina. Al dia següent, un altre cop des del micròfons de la ràdio, s’advertia que els edificis on es trobés resistència serien enderrocats a canonades. S’establí una severa censura, de manera que les notícies referides a la repressió foren silenciades. El 12 d’octubre l’alcalde gestor, Josep Germà Humet, es dirigia a la ciutadania a través de l’emissora.

La Guerra Civil

L’esclat de la Guerra Civil provocà que ambdós bàndols es fessin amb el control de les emissores de ràdio. A Sabadell, el 27 de juliol es constituïa la Comissió de Premsa i Ràdio amb l’objectiu de redactar el Full Oficial del Comitè del Front Popular i les Organitzacions Obreres i visar totes les informacions destinades a ser publicades o radiades. De manera de qualsevol comunicat no podia emetre’s sense el preceptiu permís de l’esmentada Comissió.

El 29 de juliol, mitjançant el Full Oficial, s’informava de la incautació de l’emissora de ràdio i el nomenament de Joan Benito Sanz i Lluís Papell com els seus responsables. El 27 de setembre, José Corbella es veia obligat a cedir la concessió al Comitè Obrer de Control de EAJ-20 de Sabadell, format per Juan Munné Guell, Enrique Mora Viu i Juan Hernández Suso.

D’aquesta manera s’imposà un estricte control sobre els continguts de l’emissora. Els himnes revolucionaris com ara La Internacional eren obligatoris al tancament de la programació. A finals del 1936 s’emetien dos blocs de notícies, el primer de 13 a 14 hores i el segon de 21 a 22 hores. Durant tota la guerra es radiaren en directe molts mítings i conferències. De fet, la major part de la programació estava dedicada a difondre les consignes dels partits i sindicats com per exemple els programes La defensa de la reraguarda. Les joventuts davant el moment actual. De la col·lectivització a la socialització o El treball de la dona en els moments actuals.

El 16 de març del 1937, Lluís Companys visità les instal·lacions de Ràdio Sabadell i des del balcó de l’Ajuntament va pronunciar un discurs que fou retransmès.

La ràdio franquista

Amb l’entrada de les tropes franquistes, Ràdio Sabadell va quedar sota el control de Radio Nacional de España depenent del servei de Prensa y Propaganda del Movimiento. Tot el personal republicà fou substituït per franquistes sota la direcció de Jaume Truyols Prat que havia estat designat Delegado Comarcal de Prensa y Propaganda del Movimiento.

Jaume Truyols Prat primer director de la ràdio a l'etapa franquista. Autor desconegut
Jaume Truyols Prat primer director de la ràdio a l’etapa franquista. Autor desconegut

De manera immediata es prohibiren les emissions en llengua catalana i s’iniciaven amb la consigna de “¡Franco, arriba España!”. Cada dimecres s’emetia el programa del Sindicato Español Universitario (SEU) i els dijous Ondas Azules a càrrec de les joventuts de la Falange.

La programació fou reduïda a la seva mínima expressió amb avisos locals, conferències i audicions benèfiques. Cada setmana, els dimarts de 21.30 a 22.30 hores s’emetia el programa Frentes y Hospitales amb concerts, recitals, discursos i lectures amb l’objectiu de recollir donatius. També el Auxilio Social disposava d’un espai per a instruir a la població sobre el funcionament dels serveis socials. Així mateix es feien crides per ajudar als malats que no podien comprar medicaments i als pobres per proporcionar-los aliments. D’aquesta manera, al 1939 es recaptaren 9.000 pessetes i l’any següent 17.000. Com a conseqüència d’aquesta tasca es creà el Servicio de Socorro de Radio Sabadell i als seus estudis es muntà un magatzem on es classificaven els medicaments. En aquesta línia cada Nadal, l’emissora promovia un sorteig de paneres i organitzava cada any el Festival Pro-Enfermos de Tuberculosis al Teatre de la Faràndula. El programa de més audiència fou Discos Dedicados, amb el mateix format que a l’època republicana. Amb aquests ingressos es procedí a renovar el material tècnic de l’emissora.

Al gener del 1941, amb motiu del segon aniversari de la conquesta de la ciutat per les tropes franquistes, Radio Sabadell impulsà la campanya per tal no deixar “balcón ni ventana sin colgadura que muestre el júbilo general”. A l’any següent l’alcalde José María Marcet utilitzà amb profusió l’emissora local com a instrument mobilitzador per tal d’aconseguir que la visita de Franco fos tot un èxit.

Emisiones Radiofónicas SA

A l’octubre de 1940, José Corbella, titular de la concessió de l’emissora, decidí llogar-la per 500 pessetes mensuals a Juan Vidal Prat, propietari de Radio Badalona EAJ-39, la qual cosa afavorí les connexions entre les dues. El 30 de juliol del 1941, Corbella va transferir la concessió a l’empresa Emisiones Radiófonicas SA (ERESA), constituïda el mateix dia i formada per ell mateix, el propietari de Radio Badalona, Estanislao Puiggros Comas, Prat Forja i Carlos Romero de Luque amb un capital social de 250.000 pessetes.

El 31 de juliol de 1941, amb motiu de la Festa Major, s’inauguraven les noves instal·lacions i el nou equip tècnic de l’emissora. A l’acte intervingué, Pous y Burgués,  Delegado de Prensa y Propaganda de La Falange. Al juliol del 1943, en reconeixement als serveis prestats a la causa nacional, l’Ajuntament li concedí una subvenció mensual de 250 pessetes i al 1945 s’augmentava la seva potència.

A partir de llavors es crearen nous programes alguns de gran popularitat com Tardes Infantiles que s’emetia els dissabtes a les tardes i on els infants i adolescents demostraven les seves capacitats artístiques. En aquest programa va iniciar la seva trajectòria com a locutora professional Odette Pinto.

Les tardes dels diumenges estaven dedicades al recitals d’obres de literatura clàssica espanyola i catalana a càrrec d’un quadre escènic creat pel locutor i actor Pere Perelló.

Compañía de Emisiones y Publicidad SA

A començaments de la dècada de 1950 un litigi entre els propietaris d’ERESA va estar a punt de provocar la desaparició de l’emissora. Al juny del 1952, Juan Vidal, ex propietari de Radio Badalona, inicià un contenciós adduint que la constitució de l’empresa havia estat un frau. Així reclamava la dissolució de la societat i recuperar Radio Badalona, que havia desaparegut al fusionar-se amb la de Sabadell per constituir ERESA. Aquesta picabaralla, unida a un delicada situació econòmica, feren témer pel futur de l’emissora.

Quadre d'actors de Ràdio Sabadell als anys 50. Al centre el matrimoni Truyols a l'extrem dret Odette Pinto. Autor desconegut. Font: Pilar Truyols.
Quadre d’actors de Ràdio Sabadell als anys 50. Al centre el matrimoni Truyols a l’extrem dret Odette Pinto. Autor desconegut. Font: Pilar Truyols.

Davant d’aquesta situació el sacerdot claretià, Josep Maria Nolla Gili, va advertir als industrials de Sabadell sobre el perill de desaparició de la ràdio local. L’empresari Francisco de Paula Gambús Armegol fou receptiu a aquestes peticions i el 31 de juny de 1952 subscrivia un contracte de compra-venda amb els accionistes d’ERESA per valor de 1,5 milions de pessetes. A l’octubre del mateix any es fundava, amb la participació d’altres fabricants, la Compañía de Emisiones y Publicidad SA (CEPSA) amb un capital de 1,5 milions de pessetes i la raó social als mateixos estudis de l’emissora a la Rambla, de manera que esdevenia la titular de Ràdio Sabadell EAJ-20. Els nous propietaris tenien una forta vinculació a l’Església catòlica i de fet alguns dels seus socis eren prominents membres d’Acción Católica.

Alguns anys més tard, cedirien les seves accions a l’Arquebisbat de Barcelona que no disposa d’una ràdio pròpia. Aquests canvis motivaren la substitució del director, Manuel Garrido. Del 1952 al 1957 es succeirien diversos directors al front de l’emissora: Buenaventura Busqué, Jorge Bonjoch, Jaime Calvó i Joaquim Guimerà.

També comportaren l’aparició de nous programes. El 1953 s’estrenava De mujer a mujer, que més tard s’anomenaria Nosotras, dins del qual s’incloïa l’espai Poesía para tí on Joaquim Fau recitava versos sol·licitats pels oients a canvi d’una petita contribució econòmica. Un altre programa de gran popularitat fou Caravana i el 1955 s’iniciava Arte y Letras d’informació sobre novetats musicals i literàries, amb entrevistes i recitals. Entre els seus col·laboradors cal destacar a la novel·lista Lluïsa Forrellad. També, com a novetat, s’encetà Estadio un programa d’actualitat esportiva. Al mateix temps continuaren els programes d’èxit contrastat com Discos Dedicados o Tardes Infantiles.

A banda de les contribucions dels oients i les subvencions municipals, el finançament de l’emissora depenia de la publicitat. En aquells anys la majoria d’anunciants eren de Sabadell i molt rarament de marques comercials d’abast estatal. Per això, els treballadors de l’emissora havien de compaginar aquesta feina amb d’altres per poder arribar a fi de mes.

Des de llavors i fins al seu tancament, al 1995, l’emissora va passar per diverses mans com Caixa Sabadell, COPE i COM Ràdio, però això serà matèria d’una altra entrega d’aquesta secció.

Bibliografia

CASTELLS, Andreu.  Sabadell, informe de l’oposició. Del terror a la Segona República 1918-1936. Edicions Riutort, Sabadell, 1980.
· Sabadell, informe de l’oposició.Guerra i revolució 1936-1939, Edicions Riutort, Sabadell, 1982.
EZCURRA, Luís. Historia de la radiodifusión española. Los primeros años. Editora Nacional, Madrid, 1974.
FAUS, Ángel. La radio en España (1896-1977). Una historia documental. Taurus, Madrid, 2007.
FERRANDA, Susana. Ràdio Sabadell EAJ-20 1933-1995. Editorial Clie, 2001.
FRANQUET, Rosa. Història de la ràdio a Catalunya al segle XX. De la ràdio de galena a la ràdio digital. Generalitat de Catalunya, 2001.

Foto portada: festival Pro- Enfermos deTuberculosis organizat per ‘Ràdio Sabadell’. Autor desconegut.