En aquesta entrega es relaten les dues estades del fundador i dirigent del PSOE a la ciutat, així com la formació dels primers nuclis de la socialdemocràcia a Sabadell.
La primera visita del líder del PSOE a Sabadell va tenir lloc el 22 de juny de 1899. Pablo Iglesias va comparèixer juntament amb Alejandro Lerroux en un míting que va celebrar-se al Teatre Euterpe. Era l’època de la coalició entre republicans i socialistes, quan encara Lerroux no era lerrouxista, sinó un dirigent de la Unión Republicana. De fet, Lerroux trencaria amb aquesta formació arran de la seva incorporació a Solidaritat Catalana al 1906. Enmig de dures crítiques al nacionalisme català, fundaria el 1908 el Partido Republicano Radical (PRR).
A començaments del segle XX el moviment obrer de la ciutat estava dominat pels federals i els anarquistes. Una dificultat gairebé insuperable per a la implantació del socialisme d’arrel marxista. Això malgrat que, en diverses ocasions, els federals difongueren propaganda socialista cedint el seu local per celebrar actes i conferències.
Al juliol de 1908, els socialistes barcelonins Antoni Fabra Ribas i Josep Comaposada, que havien reorganitzat la Federació Socialista de Catalunya, van impulsar la creació de l’Agrupació Socialista de Sabadell. Fou un grup minoritari, sense local propi i que es reunien a la Cooperativa la Sabadellenca, al carrer del Sol, on ara està ubicat el teatre del mateix nom. Els anarquistes, a través del seu òrgan de premsa, El Trabajo, criticaren durament a la nova formació política.
Los actuales socialistas autoritarios que preconizan el sufragio y la práctica del parlamentarismo no son otra cosa que unos oportunistas (…) creen que serán libres, porqué tendrán la oportunidad de escoger el palo que les golpeará”.
El grup impulsor format per Duran, Fábregas, Valette i Viñas va anar incrementant molt lentament la seva militància. Tanmateix, quan semblava que l’Agrupació aconseguiria implantar-se, la repressió que va seguir a la Setmana Tràgica (1909) va dissoldre l’agrupament socialista local ja que els seus principals dirigents van haver d’emigrar de la ciutat. De fet, no va tornar a donar senyals de vida fins a principis de 1910
La segona visita
Justament la segona visita de Pablo Iglesias a Sabadell s’inscriu en la voluntat de reconstruir l’Agrupació Socialista. A més es produí quan la ciutat estava immersa en el greu conflicte laboral i social provocat per la segona vaga de Seydoux (més info: ‘Les vagues de Seydoux (2)‘).
Aquesta visita va tenir lloc el 15 de setembre de 1910 al saló del Círculo Republicano Federal (CRF), llavors ubicat al carrer Jardí, ple de gom a gom. A l’acte, a més del dirigent del PSOE, van parlar els presidents del CRF i dels socialistes sabadellencs i Josep Comaposada, el líder dels socialistes barcelonins. El socialista sabadellenc Vila, que va anar a esperar-lo a l’estació, va haver de convèncer Iglesias per tal que es poses la brusa d’obrer doncs Pablo Iglesias vestia amb americana i corbata, de manera que no hauria donat l’imatge que els treballadors esperaven d’un dirigent socialista.
Del míting es va fer ressò la Revista de Sabadell (1884-1935), fundada per Manuel Ribot i Serra i d’orientació catalanista moderada i catòlica. Segons aquesta publicació els socialistes volien l’adveniment de la República per desenganyar els obrers que pensaven que amb “ella els arribarien les millores de la seva condició social” i “s’empassaran a les files socialistes”.
Els socialistes locals van participar activament en la Conferència de Socialistes que es celebrà a Barcelona el 25 i 26 de setembre de 1910 amb l’objectiu de reconstruir la Federació Socialista Catalana. En aquesta reunió el dirigent socialista sabadellenc Hilari Valette anuncià la refundació de l’agrupació sabadellenca al gener de 1911.
La socialdemocràcia a Sabadell
Malgrat tots aquests esforços la socialdemocràcia no arrelà a la ciutat. La delegació sabadellenca de la Federació Catalana del PSOE no passà de ser un petit grup que més que a activitats polítiques es dedicaven a impulsar accions culturals. La seva seu informal estava ubicada al Cafè de les Delícies al carrer de la Salut i mai passaren dels 58 militants, encara que el seu promig fou de 25 membres. El 1923 es constitueix, sota la presidència de Joan Salas Anton, una de les personalitats més interessants de la socialdemocràcia sabadellenca i catalana, l’Ateneu Socialista al carrer Peu de la Creu número 14, amb 40 socis i que mantindrà les seves activitats fins al 1932. Una entitat que es dedicà a fomentar la formació cultural dels treballadors.
El juliol de 1923 va formar-se la Unió Socialista de Catalunya (USC) arran de l’escissió catalanista de la FC del PSOE i que aplegà diversos alumnes de l’Escola Industrial. Ara bé, tampoc aquest grup tindrà massa implantació, fundat per 15 membres mai superarà els 74 militants. Tenien el seu local al començament del carrer del Sol.
Fins a la proclamació de la Segona República el moviment obrer continuà hegemonitzat pels anarquistes. A la dècada de 1930, el socialisme d’arrel marxista fou dominat pel Bloc Obrer i Camperol (BOC) de Joaquim Maurín. A la Guerra Civil ho fou pel Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), fundat al juliol de 1936, on s’integraren la Federació Catalana del PSOE i la USC.
L’hegemonia del PSUC al moviment obrer local es perllongaria durant la dictadura franquista i la Transició. No serà fins a la dècada de 1980 que la socialdemocràcia esdevindrà una força política de masses.
Bibliografia
SERRANO i BLANQUER, Jordi. Joan Salas Anton. Cossetània Edicions, Barcelona, 2011.
VV.AA. Sabadell al segle XX. Eumo Editorial, Vic, 2000.
CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. República i Acció Directa 1868-1904, Edicions Riutort, Sabadell, 1977.
- Sabadell, informe de l’oposició. O tot o res 1904-1918, Edicions Riutort, Sabadell, 1978
