Foto portada: la Casa Grau. Font: Viquipèdia.

La Casa Grau o Marcet Font, un exemple de mansió burgesa

Resseguim les vicissituds de la mansió burgesa dels fabricants Marcet i els Grau, ubicada a la cèntrica plaça del Gas. Actualment és de propietat municipal i pateix un procés imparable de degradació, a l’espera d’un projecte que la rehabiliti.

La Casa Marcet Font, també coneguda com Casa Grau, es construí al 1880, segons consta a la llicència d’obres del casal, conservada a l’Arxiu Històric de Sabadell (AHS), com a residència del ric industrial Josep Marcet Font (1845-1910), avi de qui seria l’alcalde franquista Josep Maria Marcet Coll.

L’obra consta de dos cossos diferenciats: el casal de planta baixa i dues plantes d’estil neoclassicista i el cos longitudinal d’estil modernista obra de Juli Batllevell al 1903 amb mirador situat al jardí que encercla el conjunt. La mansió es bastí a la plaça dedicada des del 1855 al general progressista Baldomero Espartero, Duc de la Victòria, amb nombrosos partidaris a la vila com va descriure vívidament Marian Burguès.

Postal de la plaça del Duc de la Victòria, amb l'edifici de La Energia i la Casa Marcet Font o Grau (cap a 1910) AMG.
Postal de la plaça del Duc de la Victòria, (cap a 1910). AMG.

L’Ajuntament de Sabadell, el 1877, amb motiu de la mort d’Espartero, va decidir aixecar-li un monument. El primer monument que es va bastir a la ciutat, que va ser enderrocat per l’alcalde Josep Maria Marcet l’any 1957.

L’avi Marcet

Josep Marcet, comerciant nascut a Olesa de Montserrat, s’associà l’any 1884 amb el fabricant Bartolomé Montllor Rovira per fundar la Sociedad Marcet y Montllor, que demanà permís a l’Ajuntament de Sabadell per instal·lar una fàbrica de filats i teixits de llana entre la carretera de Molins de Rei, el carrer Jacint Verdaguer i Permanyer, en dos solars de 6.779 m2 de la seva propietat. La fàbrica, construïda el mateix any, disposava, segons els plànols que figuren a l’expedient, de tres calderes i una màquina de vapor.

La societat s’amplià al desembre de 1884 amb un nou soci, Ramon Estartús, i passà a denominar-se Societat Marcet, Montllor y Estartús. Marcet portava la comptabilitat, Montllor s’encarregava del procés industrial de la draperia i Estartús del tint. L’empresa es dissolgué al 1893 per dedicar-se a les llanes regenerades i després d’una breu associació d’un any amb Miquel Font, passà a ser controlada per Josep Marcet. Per aquella època també tenia altres negocis com la fàbrica al costat del seu vapor entre els carrers Jacint Verdaguer, Cellers i Pau Clarís. A més, era vaporista, és a dir venia energia a altres fabricants de la zona.

Entrada de la casa Grau o Marcet Font. Francesc Casañas (cap 1925).AHS
Entrada de la casa Grau o Marcet Font. Francesc Casañas (cap 1925).AHS

L’any 1900, Josep Marcet atorgà al seu fill Plàcid els poders per “administrar, regir y gobernar” tots els seus béns mobles i immobles entre els quals figurava el vapor i la casa de comerç.

A la mort del patriarca, al 1910, els dos germans Plàcid i Rafael Marcet Datzira constituïren la Sociedad Hijos de José Marcet per continuar amb les mateixes activitats industrials que el seu pare. El 1913 es va transformar en Sociedad Anónima Marcet que va esdevenir una de les més importants del sector.

El casal burgès

Segons figura a la fitxa del Pla Especial Urbanístic de Protecció de Patrimoni, (ARU/A.06.EA) la Casa Marcet Font o Casa Grau resulta representativa de l’arquitectura residencial d’estil neoclassicista promoguda per les famílies dels fabricants en el període comprès entre el darrer quart del segle XIX fins els anys 1920.

La façana del casal és simètrica i austera sense masses ornaments exteriors. El luxe es reservava pels interiors, lluny de la mirada pública. Aquesta es composa a partir d’uns eixos verticals que corresponen a les portes i finestres de la planta baixa. La façana està coronada per un cornisa sustentada per mòdols i una balustrada a la part superior amb acabats d’estucats de carreus. Totes les obertures de les dues façanes són rectangulars amb marcs fets d’obra, excepte la porta central que dona al pati amb motllures de pedra.

Detall de l'interior (2011)
Detall de l’interior (2011)

La major part de la coberta del casal és inclinada i acabada amb teules. Una part de la coberta és plana tipus terrat. S’han de destacar els paviments hidràulics, arrimadors ceràmics i de fusta, així com les vidrieres que condueixen a l’escala, amb representacions florals i vegetals.

La plaça del Gas

La fisonomia de la plaça del Duc de la Victòria, ara plaça del Gas, va canviar radicalment al 1899 amb la construcció de la fàbrica de gas i electricitat, La Energia, per encàrrec de Joan Brujas i Pellisser (1845-1920), propietari l’empresa La Energia Sociedad dedicada a la producció i distribució de gas i electricitat. Brujas va realitzar tres encàrrecs consecutius, que acabaren per ocupar tota la façana de la plaça, a l’arquitecte municipal, Juli Batllevell i a l’enginyer industrial Francesc Izard i Bas.

Un dels cossos de l’obra, cantonada carrer advocat Cirera, està ocupada per les dependències actualment buides del Museu del Gas i que han estat adquirides recentment per l’Ajuntament de Sabadell.    

La reforma modernista

Possiblement aquesta transformació de l’entorn de la seva mansió va conduir, l’any 1903, a Josep Marcet a encarregar al mateix arquitecte municipal Juli Batllevell, que llavors iniciava les seves primeres obres plenament modernistes a la ciutat, una reforma del casal que contemplava la decoració interior de l’habitatge i l’ampliació per la banda del pati amb una galeria coberta que conduïa al mirador que dona a la plaça i dependències per al servei domèstic.

La plaça del Duc de la Victòria, ara del Gas, fa un segle. Foto: Roissin.
La plaça del Duc de la Victòria, ara del Gas, fa un segle. Foto: Roisin.

Com escriu el biògraf de Batllevell, Josep Casamartina, tant el mirador com la galeria estan actualment molt degradats. La galeria, amb jardineres a la part superior, estava decorada amb elements modernistes i rococó amb aplics de ceràmica i jocs d’estucat, que es repetien a les façanes del mirador amb dovelles i fals totxo. Es construí un cos una mica més elevat per una peixera i poder mirar la gent a la plaça sense ser vistos, un discret plaer molt burgès. Ha desaparegut la fusteria modernista corbada i els vidres emplomats. La reforma incloïa la tanca i l’entrada de la casa pel pati amb una original barreja de reixes pilars i balustrades la major part dels quals també ha desaparegut. 

El casal es comunicava amb l’habitatge del seu fill, Plàcid Marcet Datzira, que donava al carrer Sant Quirze. Al morir Josep Marcet Font al 1910 -suposa Casamartina- es devia dividir la propietat. Així la casa que donava a l’actual plaça del Gas va ser adquirida per la família dels Grau, poderosos fabricants, l’any 1923 on van viure durant molt anys, a la qual dedicarem una entrega d’aquesta secció. D’aquí que també prengués la denominació de Casa Grau.

Col·legi i campament reial

Sabem, gràcies a les informacions proporcionades per Maria Grau, que quan la família Grau va abandonar la mansió, l’edifici va estar ocupat per l’escola Ribatallada, una cooperativa de pares i mestres fundada l’any 1978, amb l’objectiu de disposar d’una escola innovadora i catalana. L’escola Ribatallada formava part de la CEPEPC i quan l’espai de la Casa Grau es va quedar petit, es traslladà com a escola pública al carrer Canonge Joncar a la Creu Alta on encara està ubicada. 

Pati de la Casa Grau, fa un temps. Font: Viquipèdia.
Pati de la Casa Grau, fa un temps. Font: Viquipèdia.

Actualment la Casa Grau és de propietat municipal i durant un temps va acollir les dependències municipals de la regidoria de Salut, avui abandonades.

Al maig del 2006, es signà un protocol d’intencions entre l’Ajuntament de Sabadell amb el Col·legi d’Arquitectes i el Col·legi d’Enginyers Industrials per cedir-la com a la seva seu. Fins i tot, s’elaborà una proposta d’estudi previ per la seva restauració i reforma amb data 13 de novembre del 2006. Tanmateix, tot va quedar en no res.

Posteriorment, als 2014, 2015 i 2016 va ser la seu del campament dels ambaixadors dels Reis d’Orient al Nadal que organitza Comerç Centre.  

Grafitis i mocions

La vella mansió va continuar el seu imparable procés de brutícia i degradació amb el seus murs coberts de grafitis. Al juny del 2021 es produí una certa polèmica arran del grafiti a la porta de ferro del casal a càrrec de l’artista Gerard Torres Sanmartí, que comptava amb el permís de la regidoria de Cultura. Davant les crítiques per aquest atemptat a un edifici que gaudeix de la màxima protecció patrimonial, el grafiti fou esborrat i repintat de gris a les 48 hores. Llavors l’alcaldessa Marta Farrés va manifestar que el seu equip de govern estava elaborant un projecte per a la Casa Grau del que fins ara no s’ha sabut res.

El 29 de juliol de 2024, en plena canícula, es celebrà el ple extraordinari amb l’únic punt en l’ordre del dia: la compra del Museu del Gas a Naturgy (Gas Natural) per 3.185.000 euros. El dictamen només va comptar amb els vots favorables dels socis de govern, PSC i Junts, i el vot en contra de la resta de grups de l’oposició. La posició del govern va ser defensada pels tinents d’alcaldessa socialistes, Eloi Cortés i Adrián Hernández, que argumentaren les excel·lències d’una operació que s’emmarcava en un projecte museístic més ambiciós. Hernández, cap de llista de Ciutadans al mandat anterior, al·ludí a un projecte en aquesta línia a la Casa Grau, sense donar més informació. 

Al ple municipal de setembre d’aquest any la Crida per Sabadell va presentar una moció per tal que la Casa Grau fos rehabilitada per encabir un nou equipament, la Casa de la Llengua i la Cultura que a més podria ser la nova seu del Consorci de Normalització Lingüística. El regidor Oriol Rifer defensà la proposta amb el doble objectiu de solucionar la  manca d’espais culturals a la ciutat i donar resposta a la situació d’emergència de la llengua catalana. La moció fou rebutjada amb els vots en contra de PSC, Junts, PP i Vox i els vots a favor de Crida, ERC i En Comú Podem.

Tanmateix, el tinent d’alcaldessa socialista, Eloi Cortés, va deixar caure crípticament que l’equip de govern tenia elaborat un projecte per a la Casa Grau del que no va voler donar detalls.

Bibliografia

CASAMARTINA i PARASSOLS, Josep. Juli Batllevell, un gaudinià oblidat. Fundació Museu del Gas, 2011.
LARROSA i PADRÓ, Manel. La urbanització de la ciutat industrial. Sabadell 1845-1900, Nova Biblioteca Sabadellenca, 1986.
SOLER CHIC, Glòria. Tres exemples d’Arqueologia Industrial a Sabadell. El vapor de Cal Marcet. El vapor Gran del Cotó i la fàbrica de Gas Prats i Benessat. Museu d’Història de Sabadell, 2003

Foto portada: la Casa Grau. Font: Viquipèdia.