Tracem la semblança biogràfica de la personalitat polifacètica d’un home que va tenir un paper destacat en la modernització de la industria tèxtil sabadellenca. Francesc Izard ha deixat una forta petjada a la ciutat com foren les seves intervencions per aixecar la Torre de l’Aigua o el soterrament dels Ferrocarrils de Catalunya.
Francesc de Paula Izard i Bas va néixer el 18 de febrer de 1872, a la mansió familiar de la Rambla de Sabadell, 148. Va ser el primogènit dels quatre fills del matrimoni format per Arnau Izard i Massagué i Josepa Bas i Fontanet.
Per la banda paterna la seva família procedia d’Occitània. El seu besavi, Arnaud Izard Marty, natural de Caudebronde (Aude), s’instal·là com bataner a Laroque d’Olmes (Ariège) on va casar-se amb Brigitte Bonnet, natural de Corrèze (Tarn). L’any 1825 es traslladà a Catalunya on va adquirir uns nocs al molí del Rieral a Castellar del Vallès i se’n va a viure amb la família. Va morir als 67 anys i està enterrat al cementiri de Sant Julià d’Altura. El seu fill, Paul Izard Bonnet, també bataner, nascut a Laroque d’Olmes el 1819, va contraure matrimoni amb Maria Massagué i Ribatallada, de la masia de can Massagué. D’aquest enllaç van néixer sis fills. El gran, Arnau, serà el pare de Francesc Izard i Bas.
Per la banda materna el seu avi, Francesc Bas i Tarré, nascut a Llinars del Vallès el 1817, era fill del propietari d’un negoci, mig ferreria mig taller mecànic, on va aprendre l’ofici. L’any 1843, amb 26 anys, Francesc Bas es traslladà a Sabadell on obrí un taller de manyà al carrer de la Creueta. L’any següent va contraure matrimoni amb Raimunda Fontanet natural de Barcelona. El negoci prosperà i decidí engrandir-lo comprant un local al carrer de Sant Joan n. 31, on construeix el taller i la nova llar i on conviu amb els aprenents de l’ofici. L’any 1864 els Bas adquiriren un gran terreny, amb entrada a la Rambla, on construïren una nova casa, i sortida al carrer del Sol on s’instal·là un taller encara més gran i espaiós.
Arnau Izard va entrar d’aprenent de Francesc Bas, amic del seu pare, on aviat despuntà pels seus coneixements i pel seu interès en instruir-se en el funcionament de la moderna maquinària que compraven els fabricants sabadellencs. Francesc Bas va construir el 1868 la primera màquina de vapor feta a Sabadell que es conserva en el Museu d’Història de Sabadell, un projecte on participà Arnau Izard que ja era oficial. Una prova de la seva confiança fou que permetés la boda amb la seva filla Josepa Bas, la seva pubilla i hereva de l’empresa. El matrimoni va tenir quatre fills: Francesc, Josep, Mercè i Raimunda.
Anys de formació
Francesc Izard i Bas, a qui des de petit li deien Paco, va fer les seves primeres lletres, dels 5 als 9 anys, al col·legi del mestre Francesc Bellapart al carrer Sant Josep. Com corresponia a la seva classe social, es matriculà amb 9 anys a les Escoles Pies que encara ocupaven l’actual edifici de l’Ajuntament. L’any 1884, amb 12 anys, anà a Barcelona per cursar els anomenats Estudis d’Aplicació a l’Institut de Segon Ensenyament, on vivia a dispesa en una família de Sarrià. L’any acadèmic de 1892-93 ingressà en l’Escola d’Enginyers de Barcelona.
Amb el títol d’enginyer va fer pràctiques durant una temporada als grans tallers de La Maquinista Terrestre y Marítima a Sant Andreu, després de la qual s’integrà plenament a l’empresa familiar. El 16 de juliol de 1896 va contraure matrimoni a l’església dels Escolapis amb Antonieta Llonch Estany, filla de l’industrial sabadellenc Rafel Llonch i Sanmiquel. La jove parella va anar a viure al carrer Duran i Sors, 67 on residiren fins a la seva mort. D’aquest matrimoni naixeren vuit fills: Arnau, hereu i continuador de l’empresa familiar, Maria, Paquito, Rafel, Maria Josepa, Maria Cristina, Maria Antònia i Mercè.
Després de la boda, l’any 1897, el seu pare li encomana la direcció de la indústria familiar que s’anomenarà Successors de Francesc Bas S.A. Així i tot passa uns mesos a Béjar, on s’havia instal·lat una branca de la família, dedicant-se al muntatge de motors, rodes hidràuliques, i tota mena de màquines i elements motrius diversos.
Enginyer elèctric
A més de la direcció de la seva empresa, Izard va dirigir i assessorar nombrosos projectes industrials i va participar en el disseny de noves fàbriques. El primer encàrrec del que existeix constància data del 1896 i fou la construcció de la sala de màquines (“quarto de calderes) de l’empresa cotonera Sucesores de Bonaventura Brutau S.A.
L’any 1905 l’industrial sabadellenc Francesc Mutlló, que havia adquirit el vapor de Vda. i Fills de M. Buxeda, conegut com Buxeda Vell, l’encarregà el projecte d’un “quarto de calderes” i la xemeneia on dos anys més tard s’instal·larà la primera màquina de vapor semi-fixa. L’any 1908 intervingué en la primera i segona etapa de construcció de les grans instal·lacions de Condicionament i Docks del Gremi de Fabricants, obra l’arquitecte Lluís Homs i Moncusí, el primer edifici de la ciutat on tota l’estructura bàsica és de formigó armat. L’any 1909 va treballar en la nova fàbrica de la cotonera Manufactures Carol, coneguda popularment con Cal Jepó Nou; també ho va fer en el Vapor de Llagostera i Sampere (1907) i Vapor de Francesc Sampere i Germans (1918).
Com a enginyer industrial va destacar pels seus treballs, en un moment en què l’energia de les màquines de vapor alimentades per carbó, començava a ser substituïda primer pels motors de gas i finalment per l’electricitat. El senyor Paco, com era conegut, fou conseller i assessor tècnic de moltes empreses privades o de servei públic. Entre elles, la nova fàbrica de gas La Energia S. A. (més info: ‘Els orígens de la implantació de l’electricitat‘).
L’any 1911 es constituí l’empresa La Electricidad S.A. (LESA), on ara està Fira Sabadell, dedicada a la fabricació de motors i maquinaria de corrent alterna, de la qual la família Brutau sempre mantingué la majoria de l’accionariat. Izard, que ja havia treballat per aquests industrials al 1896, intervingué com assessor en la construcció de les naus. També, treballà per altres empreses del sector, propietat dels Brutau, com la central d’energia elèctrica d’Electra Brutau a Vilallonga de Ter.
La Torre de l’Aigua
Francesc Izard va ser elegit regidor el 1909 per la candidatura de dretes que formaven la Lliga Regionalista i els Tradicionalistes, formant part de l’oposició a la coalició d’esquerres que governà la ciutat. Dos anys després, en unes noves eleccions parcials, guanyaren les dretes i va ser nomenat tercer tinent d’alcalde i president de la Comissió de Foment municipal de la que formaven part altres tres sabadellencs de reconegut prestigi: els senyors Ferran Casablancas, amb qui li unia una gran amistat, Francesc Mutllor i Ramon Miserachs.
El projecte contemplava la captació de les aigües del subsol del riu Ripoll, elevar-les fins al Taulí i fer-les arribar als clarificadors del carrer de Vilarrúbias, cantonada amb el carrer Convent, propietat de la companyia de l’aigua de Ribatallada. No entrarem en els complexos plets i entrebancs que patí la tramitació dels projecte. Finalment, el desembre de 1913 les aigües del Ripoll arribaven al repartidor del carrer de Vilarrúbias. Paral·lelament i amb l’assessorament d’Izard, s’aixecà la Torre de l’Aigua segons projecte de l’arquitecte Lluís Homs, especialista en construccions de formigó armat. El disseny original va ser modificat per l’arquitecte municipal Josep Renom que li donà la seva característica fisonomia modernista. L’obra va ser inaugurada a la Festa Major de 1918 que llavors es celebrava a l’agost. La inversió fou de 104.422 pessetes (més info: ‘La construcció de la Torre de l’Aigua‘).
El soterrament dels Ferrocarrils de Catalunya
Francesc Izard va intervenir en la gran polèmica generada pel traçat dels Ferrocarrils de Catalunya SA, empresa constituïda al 1912 amb l’objectiu de construir i explotar una línia de tren elèctric entre Barcelona, Sant Cugat del Vallès, Terrassa i Sabadell, que originalment havia d’arribar fins a Castellar del Vallès. El projecte dels enginyers Fraser i Playà, contemplava el seu pas a cel obert pel carrer Horta Novella, arrambat a les cases que a més obligava a la construcció dos passos a nivell dintre de la ciutat.
Francesc Izard publicà, el 18 de juny de 1921, un document titulat Sobre el Ferrocarril Eléctrico, que tingué un gran ressò a la premsa, on demostrava que fer arribar el tren per via subterrània fins a la Plaça del Gas costaria només 200.000 pessetes més que fent-lo passar pel mig del carrer, estalviant tant les molèsties als veïns com les despeses de les expropiacions.
L’alcalde de la Lliga, Pere Pascual Salichs, donava suport al projecte de la companyia i l’oposició d’esquerres es mobilitzà en contra. La infatigable tasca de dirigent del Círcol Republicà Federal, Jaume Ninet i Vallhonrat aconseguí eliminar els passos a nivell i que la línia fèrria a cel obert quedés fixada abans de l’encreuament de les carreteres de Barcelona i de Molins de Rei on es va construir l’estació i s’executà el projecte de Francesc Izard de foradar un túnel fins a l’estació de La Rambla. L’1 de juliol de 1922 arribava el primer tren a l’estació del barri de Gràcia, tocant la carretera de Rubí (més info: ‘L’arribada dels Ferrocarrils de Catalunya‘).
Prohom sabadellenc
A banda de la seva tasca com conseller, sovint de manera informal, de les empreses d’aigua, gas i electricitat de la ciutat va ser entre 1914 al 1926 membre de la Junta de Govern del Banc de Sabadell on va haver d’entomar la greu crisi que va estar a punt d’acabar amb l’entitat financera.
A la dictadura de Primo de Rivera, va ser designat regidor de Foment de l’Ajuntament de Sabadell, sent alcalde Esteve Maria Relat. Va dimitir el 16 de gener de 1925, després de prendre possessió el nou delegat del govern central a Sabadell.
Durant la visita del rei Alfons XIII a Sabadell (1924), l’Ajuntament i el Gremi de Fabricants van delegar en Izard la visita guiada del monarca a Manufactures Carol i a Can Quadras. D’altra banda, el 22 d’octubre de 1926 fou nomenat, per l’Associació d’Enginyers Industrials de Barcelona, per formar part del jurat de l’Exposició Universal de l’any 1929.
A la Guerra Civil 1936-1939 com molts empresaris marxà de Sabadell i s’acollí a les garanties del govern francès al tenir familiars als país. Després d’una breu estància a Itàlia, va instal·lar-se a Béjar (Salamanca), a l’Espanya de Franco, on feia anys treballava el seu oncle Izard Massagué, i on hi havia una notable colònia sabadellenca. Allà va treballar intensament modernitzant instal·lacions de tota mena i projectant-ne fins i tot alguna de nova. Acabada la guerra retornà a Sabadell on a continuar la seva obra i va reorganitzar l’empresa familiar. Va morir a la seva ciutat natal, el 24 de juliol de 1957.
Bibliografia
BENAUL i BERENGUER, Josep Maria. El Vapor a Sabadell, Museu d’Història de Sabadell, 2000.
CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. O tot o res, 1904-1918 (vol III), Ed. Riutort, Sabadell, 1978.
DD.AA. Francesc Izard i Bas (1872-1957), enginyer mecànic i hidràulic, polític i banquer. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 2023.
MORENO RICO, Xavier (coord.), Les darreres màquines de vapor que s’instal·laren a Sabadell, Museu d’Història de Sabadell, 1993.
Pingback: La Casa Grau o Marcet Font: un exemple de mansió burgesa