Tracem el perfil biogràfic d’un polític oblidat a qui Sabadell li deu el soterrament dels actuals FGC entre Gràcia i la Rambla i el projecte de l’Aeroport de Sabadell. Destacat dirigent dels federals, va poder ser el primer alcalde de la Segona República. Després de passar-se a les files de Lerroux, fou assassinat a Martorell a l’inici de la Guerra Civil, als mesos dels terror roig.
Jaume Ninet Vallhonrat va néixer a Sabadell el 8 de setembre de 1893. El seu pare, Josep Ninet, havia fundat al 1890 l’empresa de construcció de telers i maquinària industrial que portava el seu nom, que tindria continuïtat amb el seu fill, Jaume, sota la denominació de La Constructora Mecànica. Ninet & Co. Ninet es casà amb Mercè Casanovas Vila -“d’una bellesa sensacional” escriu Andreu Castells- amb qui va tenir dos fills.
Ben aviat compaginà la direcció de l’empresa amb la política en el Círcol Republicà Federal (CRF). Ninet va ser un fels joves federals que impulsaren el setmanari Sabadell Federal, aparegut el 27 de setembre de 1913 i que organitzava xerrades i cicles conferencies. Dirigit per Joan Puig Pujol, comptava entre els seus col·laboradors a Antoni Rovira i Virgili, Gabriel Alomar, Àngel Samblacant, Joan Sallarès Castells i sota el pseudònim de Gorkiano del poeta Salvat Papasseit.
A l’esclatar la Primera Guerra Mundial (1914-1918) va promoure des del CRF, amb el seu company i amic Amadeu Aragay, una sèrie de mítings antimilitaristes. El 9 d’abril de 1918, Ninet, que era regidor federal a l’Ajuntament de Sabadell, va portat al ple una moció per tal que el plenari aportés 150 pessetes a la subscripció oberta per la Unió d’Oficis Pintors i Emblanquinadors per ajudar a la família de Josep Mir Tous, mort a la Vaga General Revolucionaria (1917).
L’any 1920, s’involucrà en la campanya a favor de l’indult dels dos joves sabadellencs Martí Martí i Colomer i Víctor Sabaté, injustament acusats de l’autoria de l’assassinat de l’empresari tèxtil d’origen alsacià, Théodore Jenny, condemnats a garrot vil. Ninet va anar a Madrid amb el líder anarcosindicalista Salvador Seguí per demanar l’indult al president del govern, José Sánchez Guerra. Així mateix, va ser un dels oradors amb Julio Denó, promotor de la Unió de Rabassaires, Amadeu Aragay i el diputat per Sabadell, Lluís Companys, en el míting celebrat el 7 de maig de 1922 al teatre Cervantes, a La Creu Alta, per demanar l’indult. La Guàrdia Civil va acordonar el local i va carregar per dispersar la gent que volia assistir a l’acte.
A la tardor de 1921, va protagonitzar amb el diputat Companys i els regidors de la minoria republicana, Josep Vilanova i Jaume Llagostera la campanya contra la corrupció a l’Ajuntament de Sabadell, presidit per Pere Pasqual Salichs, de la dretana Lliga Regionalista, arran de les fundades sospites de la malversació de 41.000 pessetes dels fons de la Junta Municipal de Protecció a la Infància.
Així mateix va treballar estretament amb Companys en la denúncia i desmantellament de l’Agència Custos. Una xarxa corrupta de funcionaris municipals que tramitava falsos expedients d’inutilitat per evitar anar a la Guerra del Marroc pagant entre 1.500 i 3.000 pessetes. Ninet va fer un dura denúncia del cas al ple municipal del 16 d’agost de 1921 que no va deixar més sortida a l’alcalde Pasqual Salichs que sol·licitar al Ministerio de la Guerra la revisió dels reclutes donats per inútils entre 1919 i 1920. Una qüestió que Companys va portar al Congreso de los Diputados.
El soterrament dels ferrocarrils
Sens dubte la seva actuació més destacada a la política municipal va ser, com a líder de la minoria republicana a l’Ajuntament, la dura i llarga batalla per aconseguir el soterrament dels Ferrocarriles de Cataluña (els actuals FGC) que inicialment havia de passar a cel obert pel carrer Horta Novella a 44 i 80 cm de les façanes de les cases.
Una qüestió que aixecà una enorme polèmica on Ninet protagonitzà un duríssim enfrontament amb l’alcalde Pascual Salichs a qui va acusar, amb fonament, per actuar al servei dels interessos de la companyia anglesa Barcelona Traction, Light and Power Company Limited, dirigida per Fraser Lawton, encarregada de construir el tren elèctric i explotar la línia ferroviària, de la que era filial Ferrocarriles de Cataluña.
Els republicans federals van portar el tema al Ministerio de Fomento que va obrir un expedient informatiu i el procediment d’informació pública del projecte, elaborat per l’enginyer Playà, presentat per la companyia. La comissió del ministeri encarregada de l’afer va donar la raó als federals rebutjant el traçat a cel obert pel carrer Horta Novella. Finalment, la companyia ferroviària va cedir i acceptà construir un túnel, de l’estació de Gràcia a la Rambla. Les obres s’iniciaren el 5 de març de 1924 i el primer tren arribà el diumenge 20 de setembre de 1925. Aquest triomf polític incrementà el seu prestigi com a lider dels federals a Sabadell.
A l’octubre de 1920, des del CRF sortia el setmanari L’Avenir dirigit per Francesc Layret, del que Ninet seria assidu col·laborador. Per posar només un exemple, l’article La fam i els usurers (2/04/1921) en el marc de la campanya dels federals contra l’atur que havia crescut des del final de la Primera Guerra Mundial, durant la qual els empresaris havien amassat enormes fortunes, mentre ara -escrivia- “han llençat al carrer la massa obrera, talment com es rebutja un objecte de mala procedència”.
El cop d’Estat del capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera al setembre de 1923, comportà la dissolució de l’ajuntament constitucional, substituïts per una comissió gestora formada pels 24 majors contribuents del municipi que elegiren com alcalde el metge monàrquic Esteve Maria Relat. A la dictadura de Primo de Rivera, Ninet va presidir el CRF i la Unió Patronal de Mecànics i Metal·lúrgics, que formava part de la Federació Patronal, fundada en març de 1920 i amb seu a l’actual carrer de la Rosa, 30, que aplegava a les organitzacions empresarials de la ciutat. A parer de Castells, “si haguessin de matisar sobre la duresa d’aquestes corporacions diríem que la més oberta va ser la dels mecànics, formada per Menna Claramunt, Jaume Ninet, Magí Desveus, Esteve Vila Mir i Antoni Xipell.”
També fou conseller de la delegació local del Banco Nueva Hispania, depenent de la Cooperativa de Crèdit de Barcelona, que va tenir un paper rellevant per superar la crisi desfermada al 1926 on el Banc Sabadell va estar a punt desaparèixer.
D’alta banda, participà activament en la Mútua Sabadellenca d’Accidents. El 26 de febrer de 1930, Ninet va presentar, davant una sèrie d’irregularitats, en una assemblea d’entitat una moció de censura contra els consellers i la creació d’una comissió investigadora que fou aprovada per majoria. El 10 de juny del mateix any era elegit membre del consell, càrrec que ocupà fins el 1935.
L’home que va poder ser alcalde
A les decisives eleccions municipals del diumenge 12 d’abril de 1931, que desembocarien en la proclamació de la Segona República dos dies despres, la Coalició d’Esquerres Republicanes va arrasar amb el 70 per cent dels vots i la majoria absoluta al Consistori. Aquesta coalició, dominada pel CRF, agrupava al Círcol Federal de la Creu Alta, els lerrouxistes de Fraternitat Republicana Radical, Casal Català Republicà i Centre Radical Català, propers a Estat Català de Francesc Macià, que serien l’embrió d’ERC a Sabadell.
El matí del dimarts 14 d’abril de 1931, enmig d’una gran expectació, arribaven a la ciutat les notícies sobre que a Barcelona s’havia proclamat la República. A les quatre de la tarda, els regidors republicans electes, escortats per una nombrosa delegació de la poderosa Federació Local de Sindicats (FLS) dirigida per Josep Moix ocuparen l’Ajuntament, mentre la gentada que omplia la plaça cantava la versió d’Anselm Clavé de La Marsellesa. A corre-cuita s’havia penjat la pancarta amb el rètol Visca la República. Des del balcó, Ninet, en nom dels regidors republicans, va pronunciar un breu i abrandat discurs on demanà a la ciutadania seny i col·laboració per afirmar la República amb el major ordre i garantia. Sabadell fou la segona ciutat catalana en proclamar el nou règim. A la casa consistorial foren eliminats els símbols de la monarquia. S’hissà la bandera tricolor republicana, acabada de confeccionar, i la senyera catalana.
Mentre a la plaça la gentada celebrava la festassa de la caiguda de la monarquia i la proclamació del la República, els regidors republicans procediren a la constitució de l’Ajuntament provisional. Segons el testimoni de Ramon Jou, membre del comitè polític del CRF, recollit per Castells, s’obrí un intens debat a la direcció dels federals sobre qui havia ser l’alcalde. La discussió va retardar un parell d’hores la proclamació de la República a Sabadell. Ningú discutia que havia de ser del CRF. Es presentaren dos alternatives: Ninet, pel seu paper en el soterrament del ferrocarril semblava el millor posicionat, i Salvador Ribé, fabricant tèxtil i un dels majors contribuents del municipi. Ribé, amb el permís del CRF, havia acceptat ser regidor de l’Ajuntament a la Dictablanda (1930) on va tenir una notable actuació a l’aconseguir l’expulsió del carlí Enric Sarradell, d’ominosa notorietat per les seves accions repressives als anys del plom del pistolerisme i a la dictadura primorreverista.
A parer de Castells, entre els edils republicans fou decisiva la imatge més moderada de Ribé, allunyada de radicalismes, en contraposició a l’orientació més esquerrana de Ninet. Per mantenir els equilibris interns s’acordà que Ninet fos nomenat primer tinent d’alcalde.
En el poc temps que va formar part del govern municipal va endegar el projecte de l’Aeroport de Sabadell que considerava estratègic pel desenvolupament industrial de la ciutat. L’any 1931, a instància seva, es compraren els terrenys Can Torres del Pla, de Can Daviu i can Miró del Pla per construir un aeròdrom i oferir-los al Ministeri de la Guerra que estava projectant la xarxa d’aeròdroms militars. El projecte de Ninet va fer-se realitat l’any 1933 quan havia marxat de la política local.
Governador civil de Terol
No ser nomenat alcalde li provocà una gran amargura i frustració. A petició dels federals sabadellencs, Companys, bon coneixedor de la política local, va demanar Miguel Maura, ministre de Governació de l’executiu provisional de la República, que nomenés Ninet governador civil de la província de Terol.
Segons el testimoni de Ramon Jou -recollit per Castells- “l’únic motiu que es pot esgrimir és que li concediren aquest destí per treure-li la recança d’haver-se quedat sense la batllia de Sabadell”. Una opinió compartida per Joaquim Hutesà Costajussà: “Els de Sabadell se’l tragueren de sobre”. El 3 de maig de 1931, acompanyat de la seva dona, s’acomiadà dels seus companys del plenari sabadellenc per marxar cap a Terol “a complir com un soldat disciplinat el meu deure de defensar la República”.
Només arribar a Terol va haver d’entomar una vaga general i la crema d’esglésies i convents. A més, va haver d’enfrontar-se a la campanya difamatòria dels cacics del Baix Aragó, que li feren la vida impossible, i on trobà el suport dels republicans radicals d’Alejandro Lerroux. Segons la versió d’Hutesà, aquesta campanya va calar en Miguel Maura qui, després de demanar permís a Companys, va destituir-lo. Altres versions apunten a que fou Ninet qui presentà la dimissió al ser rebutjada la seva pretensió d’accedir al govern civil d’una província més important com era Màlaga.
Assassinat a Martorell
En qualsevol cas, Ninet dimití el 14 d’agost de 1931 com governador civil de Terol. Diu Hutesà que “Ninet va arribar a Sabadell decebut i furiós. Deia a tothom que la República duraria poc”. Tot i que inicialment va reprendre les seves tasques a l’Ajuntament, va deixar d’anar-hi des de l’octubre del mateix any i va fixar la residència a Barcelona. Al 1932 es va donar de baixa del CRF i s’afilià al Partido Republicano Radical (PRR) d’Alejandro Lerroux a través del qual va ser nomenant president de la Cooperativa Agrícola de Martorell. Arran fets del 6 d’octubre de 1934, fou designat Delegat-Gestor de la Generalitat d’aquesta cooperativa rebatejada com Sindicat Vitícola de Martorell. “Aquests càrrecs -escriu Castells- comportaren, però, uns antecedents desastrosos i tacaren la bona fama d’aquest home, joguina de les ambicions polítiques locals”.
El 25 d’agost de 1936 una Patrulla de Control Antifeixista el va capturar al seu domicili de Barcelona d’on se’l van endur al Sindicat de Martorell on l’assassinaren, segurament com a venjança per haver-se passat a les files lerrouxistes i haver recolzat el govern de coalició dels radicals amb la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA). Un tràgic destí molt semblant al del seu company de partit Josep Germà, empresari licorer, que fou alcalde-gestor de Sabadell al Bienni Negre (1934-1936), assassinat pels incontrolats republicans de Sabadell. Després de l’assassinat la família de Ninet s’instal·là a València.
Ninet al nomenclàtor
Andreu Castells, al volum IV de la seva monumental obra Sabadell, informe de l’oposició, publicat al 1980, explica detalladament la polèmica del soterrament dels Ferrocarriles de Cataluña. L’historiador sabadellenc es lamenta que Fraser Lawton i l’enginyer Playà, defensors del projecte de traçat que hauria significat una barbaritat per la ciutat, disposin de carrers a la ciutat, a diferència de Ninet, que no en tenia cap. “Jaume Ninet -escriu- fins ara ha estat un predestinat a l’oblit injust, ja que al seu lloc hem exaltat qui ens volia degradar”.
L’Ajuntament de Sabadell va corregir aquesta injustícia dedicant-li, el 30 d’octubre de 1985, el carrer abans anomenat Rey Ramiro al barri de Can Puiggener.
Bibliografia
CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. O tot o res (1904-1918), vol III. Edicions RIutort, Sabadell, 1978
– Sabadell, informe de l’oposició, Del terror a la Segona República (1918-1936), vol IV, Edicions Riutort, Sabadell, 1980.
DEU BAIGUAL, Esteve. La Guerra Civil a Sabadell 1936-1939. Repressió, conflicte intern i obra social en la rereguarda. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2018,
DD.AA. La República i la Guerra Civil. Sabadell 1931-1939, Ajuntament de Sabadell, 1986.